Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "residncia" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca declaració de la presidència, n f
- oc declaracion dera presidéncia, n f
- es declaración de la presidencia, n f
- fr déclaration de la présidence, n f
- en declaration from the President, n
- en Presidential statement, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- Una declaració de la presidència té valor institucional i es publica en el web del Parlament.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca densitat d'ús residencial, n f
- es densidad de uso residencial, n f
<Dret administratiu > Urbanisme>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes i noves àrees.
- ca densitat d'habitatges, n f
- ca densitat residencial, n f
- es densidad de viviendas, n f
- es densidad residencial, n f
- fr densité d'habitations, n f
- fr densité residentielle, n f
- it densità di abitazioni, n f
- it densità residenziale, n f
- en residential density, n
<Mobilitat sostenible > 05 Espai de mobilitat > 01 Urbanisme>
Definició
Nota
- La densitat d'habitatges se sol calcular dividint el nombre total d'habitatges pel nombre d'unitats de superfície que ocupa la zona urbana.
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca descarregador de sobretensió de resistència variable, n m
- es pararrayos de resisencia variable
- fr parafoudre à resistance variable
- en non-linear-resistance arrester
- de Ventilableiter
<Energia elèctrica>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca desinència, n f
- es desinencia
- fr désinence
- en ending
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca desinència, n f
- ca afix flexiu, n f sin. compl.
- ca monema gramatical, n f sin. compl.
- ca morfema flexiu, n f sin. compl.
- es desinencia
- fr désinence
- en desinence
- en ending
<Lingüística>
Definició
Nota
- Indica les categories gramaticals de persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte, en el verb, i de gènere, nombre i cas, en la resta de categories lèxiques. Per exemple, l'afix ‑s de mots com ara ells, cases, forts és una desinència de nombre.
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deure de residència dels notaris, n m
- es deber de residencia de los notarios
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 42 del Reglament d'organització i règim del notariat (RORN) estableix que «el notari ha de residir en el lloc on està demarcada la seva notaria». Diferents articles de la Llei del notariat del 29 de maig de 1862 i dels reglaments successius han subratllat, amb més o menys intensitat, el deure de residència dels notaris, però molt poques vegades s'han establert mesures preventives per a afavorir-ne el compliment. L'excepció més important és la del Reglament del 1944. L'exposició de motius destacava la necessitat d'aconseguir l'arrelament dels notaris a cada localitat i, amb aquesta finalitat, es fixava la construcció de cases per als notaris a les notaries rurals, la concessió de subvencions per raó de residència i l'establiment de determinades limitacions per a prendre part en els concursos notarials. Aquestes mesures i d'altres d'introduïdes pel Reglament del 1944 foren mal acollides pel conjunt dels notaris i la majoria foren derogades al cap de poc temps.
La residència dels notaris a la localitat on tenen el despatx notarial és una conseqüència natural de la tradició d'arrelament social del notariat. La tradició té uns perfils específics a Catalunya: fins fa poques dècades, era certament difícil trobar un notari català que no tingués residència al poble o la ciutat on treballava. La residència no implicava necessàriament l'arrelament dels notaris, però era i és un requisit indispensable per a assolir-la. Hi pot haver residència sense arrelament, però no arrelament sense residència.
L'incompliment d'aquest deure s'ha generalitzat també a Catalunya, especialment al cinturó de les grans ciutats, on abunden els notaris passavolants. La major part dels funcionaris posen de manifest una gran laxitud en la interpretació de l'article 42 del RORN i no semblen disposats a complir una obligació que consideren adequada al dia d'avui.
Per la seva banda, la Direcció General dels Registres i del Notariat ha sancionat molt poques vegades -i sempre de manera simbòlica- l'incompliment del deure de residència. La resolució de l'1 de març de 1990 apunta que aquest deure ja no és exigible: «El deure de residència del notari s'ha d'interpretar com una obligació d'aquest d'atendre el seu despatx d'una manera personal, diària i efectiva, però actualment no s'ha d'exigir que el notari tingui necessàriament casa oberta en la població on està demarcada la seva notaria.»
Tanmateix, dins el notariat català hi ha un grup de notaris, la majoria membres de la Fundació Àpoca, que reivindiquen l'arrelament social del notari, juntament amb l'ús de la llengua catalana en els documents públics. Entre les condicions de l'arrelament hi ha, òbviament, la residència dels notaris en el lloc on tenen demarcada la notaria.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dissidència, n f
- es disidencia, n f
<Dret mercantil>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca dissidència sexual, n f
- es disidencia sexual, n f
- fr dissidence sexuelle, n f
- en sexual dissidence, n
<Sexualitat i erotisme > Orientació sexual>
Definició
Nota
- La dissidència sexual inclou, per exemple, l'homosexualitat i la transsexualitat.
<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca dissidència sexual, n f
- es disidencia sexual, n f
- fr dissidence sexuelle, n f
- en sexual dissidence, n
<Sexualitat i erotisme > Orientació sexual>
Definició
Nota
- La dissidència sexual inclou, per exemple, l'homosexualitat i la transsexualitat.
