Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rodera" dins totes les àrees temàtiques

a rodeta a rodeta

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  a rodeta, adj
  • es  a ruedecilla
  • en  rouletting

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Dit de la decoració de ceràmica consistent en una faixa d'estries fetes amb una rodeta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissa, n f
  • ca  congret d'ase, n m alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. peregrina

<Botànica > rubiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

albelló albelló

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albelló, n m
  • ca  bonera, n f sin. compl.
  • ca  embornal, n m sin. compl.
  • es  sumidero, n m
  • fr  bouche d'égoût, n f
  • en  drain cover, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  armari rober, n m
  • ca  rober, n m sin. compl.
  • es  armario ropero
  • es  ropero
  • fr  armoire-vestiaire
  • fr  penderie
  • en  wardrobe

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

armari rober armari rober

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  armari rober, n m
  • es  armario ropero
  • es  ropero
  • fr  armoire-vestiaire
  • fr  penderie
  • en  wardrobe
  • de  Kleiderschrank

<Hoteleria i turisme > Allotjament>

Definició
Armari destinat a guardar-hi la roba d'ús personal.
armari rober armari rober

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armari rober, n m
  • ca  rober, n m sin. compl.
  • es  armario ropero, n m
  • es  ropero, n m
  • fr  armoire-vestiaire, n m
  • fr  penderie, n f
  • en  wardrobe, n
  • eu  arropa-armairu, n

<Fusteria > Mobles>

armentera armentera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  armentera, n f
  • es  pastizal, n m
  • es  pradera, n f
  • fr  pâturage, n m
  • en  meadow, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aromer, n m
  • ca  aroma (flor), n f sin. compl.
  • ca  mimosa, n f alt. sin.
  • ca  aromera, n f var. ling.
  • nc  Acacia farnesiana (L.) Willd.

<Botànica > mimosàcies>