Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "roqueter" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca bastiment de base, n m
- ca contramarc, n m sin. compl.
- es marco zoquete
- es precerco
- es premarco
- fr contrecadre
<Fusteria > Construccions > Bastiments>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bastiment de base, n m
- ca contramarc, n m sin. compl.
- es precerco, n m
- es premarco, n m
- es marco zoquete, n m sin. compl.
- fr contrecadre, n m
- eu aurremarko, n
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bigalot, n m
- es zoquete
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bigalot, n m
- es zoquete
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Eines i instruments per a la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca bigalot, n m
- es zoquete
- fr culot
- en base
<Indústria > Indústria de la pell > Eines i instruments per a la pell>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bistec, ous ferrats, croquetes, patates fregides i pebrots
- es bistec, huevos fritos, croquetas, patatas fritas y pimientos
- fr bifteck, oeufs sur le plat, croquettes, frites et poivrons
- it fettina, uova fritte, crocchette, patate fritte e peperoni
- en steak, fried eggs, croquettes, chips and peppers
- de Steak, Spiegeleier, Kroketten, Pommes frites und Paprika
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boqueta roja, n f
- ca boquetes de pedrera, n f pl alt. sin.
- ca escrofulària d'ombra, n f alt. sin.
- ca pa de mula, n m alt. sin.
- nc Scrophularia tanacetifolia Willd.
- nc Scrophularia sciophila Willk. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boqueta roja, n f
- ca boquetes de pedrera, n f pl alt. sin.
- ca escrofulària d'ombra, n f alt. sin.
- ca pa de mula, n m alt. sin.
- nc Scrophularia tanacetifolia Willd.
- nc Scrophularia sciophila Willk. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boquetes de séquia, n f pl
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca sequiolera, n f alt. sin.
- ca boquetes de sèquia, n f pl var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Sennen) O. Bolòs et Vigo
- nc Scrophularia balbisii Hornem. subsp. valentina (Rouy) Ortega Oliv. et Devesa sin. compl.
<Botànica > escrofulariàcies>
