Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca clau de serreta plana, n f

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar>

Definició

Clau de serreta que no té la canya estriada.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca collar cargol, v tr
es apretar tornillo, v tr
fr serrer vis, v tr
fr visser vis, v tr
en clamp, to screw, v tr
en screw down, to, v tr
de anziehen Schraube, v tr

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca donar ferro, v tr
ca ferrejar, v tr sin. compl.
es dar hierro
es labrar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Eliminar les cascàrries o altres impureses d'una pell després de remullar-la.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca eina de serrar, n f
es herramienta para serrar

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana, n f
ca escurçana comuna, n f sin. compl.
ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca marina pastinaca, n f sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca milana, n f sin. compl.
ca pastinaca, n f sin. compl.
ca pastinaca marina, n f sin. compl.
ca pastinaques, n f pl sin. compl.
ca serreta, n f sin. compl.
ca tòtina, n f sin. compl.
ca corçana, n f var. ling.
ca cursana, n f var. ling.
ca es cursó, n m var. ling.
ca escorçana, n f var. ling.
ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
ca escorçó, n m var. ling.
ca escursana, n f var. ling.
ca escursana ferrassa, n f var. ling.
ca escursó, n m var. ling.
ca farrasa, n f var. ling.
ca farrassa, n f var. ling.
ca milá, n m var. ling.
ca raya vaca, n f var. ling.
ca totana, n f var. ling.
ca tòtana, n f var. ling.
ca totina, n f var. ling.
nc Dasyatis pastinaca
nc Dasiatis pastinaca var. ling.
nc Desyatis pastinaca var. ling.
nc Raia pastinaca var. ling.
nc Raja pastinaca var. ling.
nc Raya Pastinaca var. ling.
nc Trygon pastinaca var. ling.
nc Trygon vulgaris var. ling.
es milano
es pastenaca, n f
es pastinaca, n f
es pez obispo, n m
es raya
es raya látigo común
es raya-vaca, n f
fr pastenague
fr pastenague commune
fr raie pastenague
it pastinaca
en common stingray
en sting ray
en stingray
de Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca estripar, v tr
es segregar
fr démembrer
en strip, to

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició

Segregar interessos d'un valor de deute públic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca estripar, v tr
es segregar
fr démembrer
en strip, to

<Mercats financers > Operacions borsàries>

Definició

Segregar interessos d'un valor de deute públic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca farraginal, n m
ca freginal, n m sin. compl.
es herrenal, n m
es herrenar, n m
es herreñal, n m
en sown meadow, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca febrejar, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Tenir febre.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "serrejar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició