Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca espiera, n f
ca espiell, n m sin. compl.
es mirilla
fr judas
en peephole

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes>

Definició

Forat fet en una porta on generalment s'acobla un joc de lents que permet augmentar l'angle de visió i guaitar des de dintre el que passa a fora sense ser vist.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca espiera, n f
ca espiell, n m sin. compl.
es mirilla, n f
fr judas, n m
en peephole, n
eu behatxulo, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca espiral de canyella, n f
ca rotlle de canyella, n m
ca rotllo de canyella, n m
es espiral de canela, n f
es pan de canela, n m
es rollito de canela, n m
es rollo de canela, n m
fr brioche à la cannelle, n f
it girella alla cannella, n f
en cinnamon bun, n
en cinnamon Danish, n
en cinnamon roll, n
en cinnamon snail, n
en cinnamon swirl, n

<Cereals > Producte elaborat>

Definició

Pasta elaborada amb una planxa de pasta llevada, farcida d'una barreja de canyella, mantega i sucre, enrotllada, tallada a trossos d'uns 3-4 cm i enfornada, i després glaçada.

Nota

L'espiral de canyella té l'origen a Suècia i Dinamarca a la dècada de 1920, d'on va viatjar als Estats Units, i d'allà a la resta del món.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estrelles, n f pl
ca nigel·la, n f alt. sin.
nc Nigella L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estrelles, n f pl
ca nigel·la, n f alt. sin.
nc Nigella L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca donzella, n f sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
es doncella
es julia
fr girelle paon
en ornate wrasse
nc Coris julia
nc Thalassoma pavo

Definició

Peix teleosti, perciforme, de la família dels làbrids, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l'esquena.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tirella" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició