Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tomàs" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
agrelles agrelles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
alleujar-se alleujar-se

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alleujar-se, v intr pron
  • es  aliviarse
  • es  tomar alivio
  • fr  obtenir le dégagement
  • en  take relief, to

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Definició
Sortir d'una situació que dificulta o impossibilita l'execució d'un cop mitjançant un canvi de lloc de la bola.

Nota

  • El reglament permet alleujar-se sota certes condicions, el no-compliment de les quals comporta un cop de penalitat.
alleujar-se alleujar-se

<09 Esports de pilota > 13 Golf>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  alleujar-se, v intr pron
  • es  aliviarse
  • es  tomar alivio
  • fr  obtenir le dégagement
  • en  take relief, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definició
Sortir d'una situació que dificulta o impossibilita l'execució d'un cop mitjançant un canvi de lloc de la bola.

Nota

  • El reglament permet l'acció d'alleujar-se sota certes condicions, el no-compliment de les quals comporta un cop de penalitat.
artibeu argentat artibeu argentat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  artibeu argentat, n m
  • es  artibeo de Thomas, n m
  • fr  dermanure de Thomas, n f
  • en  silvery fruit-eating bat, n
  • de  Silberfruchtvampir, n m
  • nc  Artibeus glaucus

<Mamífers > Quiròpters > Fil·lostòmids>

artibeu argentat artibeu argentat

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  artibeu argentat, n m
  • es  artibeo de Thomas, n m
  • fr  dermanure de Thomas, n f
  • en  silvery fruit-eating bat, n
  • de  Silberfruchtvampir, n m
  • nc  Artibeus glaucus

<Mamífers > Quiròpters > Fil·lostòmids>

artibeu de Watson artibeu de Watson

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  artibeu de Watson, n m
  • es  artibeo de Watson, n m
  • fr  dermanure de Watson, n f
  • en  Thomas's fruit-eating bat, n
  • de  Thomas-Fruchtvampir, n m
  • nc  Artibeus watsoni

<Mamífers > Quiròpters > Fil·lostòmids>

Nota

  • El nom específic de Watson fa referència a H. J. Watson, col·leccionista d'exemplars zoològics a Panamà entre finals del s. XIX i començament del s. XX.
artibeu de Watson artibeu de Watson

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  artibeu de Watson, n m
  • es  artibeo de Watson, n m
  • fr  dermanure de Watson, n f
  • en  Thomas's fruit-eating bat, n
  • de  Thomas-Fruchtvampir, n m
  • nc  Artibeus watsoni

<Mamífers > Quiròpters > Fil·lostòmids>

Nota

  • El nom específic de Watson fa referència a H. J. Watson, col·leccionista d'exemplars zoològics a Panamà entre finals del s. XIX i començament del s. XX.
bàlsam de Tolú bàlsam de Tolú

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  bàlsam de Tolú, n m
  • ca  bàlsam de Saint Thomas, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>

Definició
Bàlsam obtingut de l'arbre Myroxylon balsamum, papilionàcia de l'Amèrica Central.

Nota

  • El bàlsam de Tolú es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s'estoven naturalment i adopten la forma del recipient que els conté. És aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l'olor i el gust. Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però hi predominen l'àcid cinnàmic i els components resinosos. Ha esta emprat com a expectorant en forma de xarop o de píndoles.
boca de captació boca de captació

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boca de captació, n f
  • ca  fibla, n f
  • es  toma

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Obertura que es fa a una séquia, a una presa, etc., per treure'n aigua.