Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tord" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canari, n m
  • ca  tord rogenc, n m
  • ca  canonge, n m sin. compl.
  • ca  nit, n f sin. compl.
  • ca  porcellana, n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  tord-roquer, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort ruqué, n m var. ling.
  • ca  tort ruquer, n m var. ling.
  • nc  Symphodus mediterraneus
  • nc  Crenilabrus Boryanus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Brunnichii var. ling.
  • nc  Crenilabrus chlorosochrus var. ling.
  • nc  Crenilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Crénilabrus mediterraneus var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus var. ling.
  • es  tordo de roca
  • es  vagueta
  • es  vaqueta
  • fr  crénilabre rouquié
  • fr  siblaire
  • en  axillary wrasse
  • en  gold-sinny
  • de  Mittelmeerlippfisch

<Peixos > Làbrids>

enrocador enrocador

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enrocador, n m
  • ca  barraestret, n m sin. compl.
  • ca  dormidor, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  roqueret, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de roca, n m sin. compl.
  • ca  trencaavellanes, n m sin. compl.
  • ca  barra estret, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort de roca, n m var. ling.
  • ca  trenca avellanes, n m var. ling.
  • ca  trenca-avellanes, n m var. ling.
  • nc  Symphodus ocellatus
  • nc  Crenilabrus ocellatus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Rissoi var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
  • es  bodión
  • es  dormidor
  • es  tordo
  • fr  crenilabre ocelé
  • fr  rouquie
  • it  tordo occhiato
  • en  dark-fin
  • de  Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  envit, n m sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  nyucla, n f sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  fredí, n m var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiula pavo, n f var. ling.
  • ca  juglà, n m var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  junglar, n m var. ling.
  • ca  just-plà, n m var. ling.
  • ca  manistre, n m var. ling.
  • ca  ñucla, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  vid d'en Gahona, n m var. ling.
  • ca  vit d'en Gamona, n m var. ling.
  • ca  xuclàs, n m pl var. ling.
  • nc  Thalassoma pavo
  • nc  Chlorichthys pavo var. ling.
  • nc  Labrus pabo var. ling.
  • nc  Thalasoma pavo var. ling.
  • es  doncella
  • es  fredi
  • es  julia
  • es  pez verde
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

planxeta planxeta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  planxeta, n f
  • ca  canari, n m sin. compl.
  • ca  petarquet, n m sin. compl.
  • ca  plomarenca, n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  roquer verd, n m sin. compl.
  • ca  tamborer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord que no creix, n m sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  plancheta, n f var. ling.
  • ca  plumarenca, n f var. ling.
  • ca  roqué, n m var. ling.
  • ca  roquer vert, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  tambores, n m pl var. ling.
  • ca  temburé, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • nc  Symphodus roissali
  • nc  Crenilabrus quinquemaculatus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Roissali var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) quinquemaculatus var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) roissali var. ling.
  • es  planchita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre à cinq taches
  • fr  crenilabre macoulé
  • fr  langaneu
  • it  tordo maculato
  • en  corkwing
  • en  five-spotted wrasse
  • de  Kleiner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

planxeta planxeta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  planxeta, n f
  • ca  tord, n m
  • ca  petarquet, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  roquer verd, n m sin. compl.
  • ca  tamborer, n m sin. compl.
  • es  planchita, n f
  • fr  crénilabre à cinq taches, n m
  • fr  langaneu, n m
  • it  tordo maculato, n m
  • en  five-spotted wrasse, n
  • nc  Symphodus roissali

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels làbrids, de 16 cm, que té dos ossos palatins soldats en forma de placa mastegadora, és de color verdós i durant l'època de cria té un dimorfisme sexual marcat.

Nota

  • En l'època de cria, el mascle de la planxeta té tres franges longitudinals vermelles a cada costat i la femella és tacada d'un color negrenc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roquer, n m
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de Baillon, n m sin. compl.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • nc  Symphodus bailloni
  • nc  Crenilabrus donovani var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) bailloni var. ling.
  • es  bello
  • es  porredano
  • fr  vieille
  • en  Baillon's wrasse

<Peixos > Làbrids>