Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tortura" dins totes les àrees temàtiques

tortura tortura

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  tortura, n f
  • es  tortura
  • fr  torture
  • en  torture

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definició
Inflicció de dolor o sofriment físics o psíquics aguts a una persona de manera deliberada per part d'un funcionari públic o d'una altra persona en l'exercici de funcions públiques, amb l'objectiu de castigar-la, fer-la confessar, humiliar-la, intimidar-la o coaccionar-la.

Nota

  • 1. Segons l'element contextual, la tortura pot constituir un crim contra la humanitat, un crim de guerra o un acte de genocidi.
  • 2. La tortura suposa una violació del dret a la integritat de la persona.
  • 3. La prohibició de la tortura constitueix una norma de dret imperatiu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2013.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tortura, n f
  • es  tortura

<Dret penal>

Definició
Acció d'infligir a una persona un sofriment cruel, físic o psíquic, a fi d'arrencar-li una confessió o informació, o amb la finalitat de castigar-la per un fet que ha comès o se sospiti que ha comès, o per a intimidar-la a ella o bé una tercera persona.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La tortura ha estat definida per la Convenció contra la Tortura i els Maltractaments o Penes Cruels Inhumanes o Degradants, del 10 de febrer de 1984, i va ser ratificada per l'Estat espanyol el 21 d'octubre de 1987. La definició es correspon amb la proposada pel V Congrés de les Nacions Unides per a la Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent de l'1 de setembre de 1975, l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'article 7 del Pacte Internacional de Nova York i l'article 3 del Conveni de Roma.
    La Constitució espanyola reconeix en l'article 15: «Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura, ni a penes o tractes inhumans o degradants.» El Codi penal (CP) tipifica la tortura juntament amb altres delictes contra la integritat moral en el títol VII sobre la base d'un tipus bàsic i d'un tipus privilegiat. El tipus bàsic de l'article 174 es defineix en els termes següents: «1. Comet tortura l'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i a fi d'obtenir una confessió o informació de qualsevol persona o de castigar-la per qualsevol fet que hagi comès o se sospiti que hagi comès, o per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminació, la sotmeti a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies li suposin sofriments físics o mentals, la supressió o disminució de les seves facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral. El culpable de tortura ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a sis anys si l'atemptat és greu, i de presó d'un a tres anys si no ho és. A més de les penes assenyalades s'ha d'imposar, en tot cas, la pena d'inhabilitació absoluta de vuit a dotze anys. 2. Incorre en les mateixes penes, respectivament, l'autoritat o el funcionari d'institucions penitenciàries o de centres de protecció o correcció de menors que cometi, respecte de detinguts, interns o presos, els actes a què es refereix l'apartat anterior.»
    Com es pot apreciar, l'article 174 tipifica la tortura en clara correspondència amb el concepte d'aquest delicte contingut en les diverses normes de caràcter internacional. Tres elements defineixen aquest delicte.
    En primer lloc, els subjectes actius han de ser autoritats o funcionaris públics (art. 174.1) o bé funcionaris d'institucions penitenciàries (art. 174.2). Es tracta, per tant, d'un delicte especial impropi. A més de tenir la qualitat d'autoritat o funcionari, el subjecte actiu ha d'abusar del càrrec, és a dir, ha d'utilitzar els poders inherents al càrrec per a portar a terme l'acció. Si no es dona aquesta circumstància (el funcionari o funcionària actua com a particular), es produeix un delicte comú contra la integritat moral d'acord amb l'article 173.1 del CP.
    En segon lloc, l'acció típica consisteix a sotmetre una persona a condicions o procediments que, per la seva naturalesa, duració o altres circumstàncies li causin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les seves facultats de coneixement, discerniment o decisió, o bé qualsevol altre procediment que atempti contra la seva integritat moral (p. ex., simulacres d'execució, tècniques de privació de la son, de la higiene, amenaces contra ell o contra terceres persones, obligar un detingut a despullar-se, entre altres).
    En tercer lloc, recollint l'essència de la configuració històrica del delicte de tortura, el CP requereix un element teleològic: el subjecte actiu ha de perseguir l'objectiu d'obtenir una confessió o informació de qualsevol persona o de castigar-la per qualsevol fet que hagi comès o se sospiti que hagi comès. Malgrat tot, la Llei orgànica 15/2003, del 25 de novembre, per la qual es modifica el Codi penal, hi va afegir que també es comet tortura quan es practica «per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminació», de manera que en aquest cas no es requereix que les autoritats o els funcionaris actuïn amb la finalitat d'obtenir una confessió o informació o de castigar algú. És precisament l'absència de l'element teleològic el que diferencia el tipus bàsic de l'article 174 del tipus privilegiat de l'article 175, segons el qual «l'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec i tret dels casos compresos en l'article anterior, atempti contra la integritat moral d'una persona ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a quatre anys si l'atemptat és greu, i de presó de sis mesos o a dos anys si no ho és. En tot cas, s'ha d'imposar a l'autor, a més de les penes assenyalades, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys».
    En efecte, l'article 175 castiga, subsidiàriament, actes que tenen alguna de les característiques del tipus bàsic, però manca l'element subjectiu de l'obtenció d'una informació o l'aplicació d'un càstig, raó per la qual la pena es veu atenuada. La finalitat perseguida en aquests casos pel subjecte actiu és causar patiments físics o psíquics. En tots els casos cal tenir en compte la modalitat omissiva comuna a tots els delictes contra la integritat moral de l'article 176, segons la qual: «S'han d'imposar les penes establertes respectivament en els articles precedents a l'autoritat o el funcionari que, faltant als deures del seu càrrec, permeti que d'altres persones executin els fets que s'hi preveuen.»
    Finalment, també és d'aplicació a tots els delictes contra la integritat moral la regla concursal de l'article 177 en virtut de la qual: «[...] si, a més de l'atemptat a la integritat moral, es produeix lesió o un dany a la vida, a la integritat física, a la salut, a la llibertat sexual o als béns de la víctima o d'una tercera persona, s'han de castigar els fets separadament amb la pena que els correspongui pels delictes o les faltes comesos, excepte quan aquest ja es trobi especialment castigat per la Llei».
tortura tortura

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  tortura, n f
  • es  tortura, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tortura, n f
  • es  tortura, n f

<Dret penal>