Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trotaire" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca artaire, n m, f
<Pesca>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garneu, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca clau, n m sin. compl.
- ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llastic, n m sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cachorrubio, n m var. ling.
- ca escacho, n m var. ling.
- ca garneo, n m var. ling.
- ca garranyeu, n m var. ling.
- ca gatneu, n m var. ling.
- ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
- ca graneo, n m var. ling.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca grinyeu, n m var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca raflet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigla lyra
- es cabra de mar
- es cachorrubio
- es escarcho
- es gallina de mar
- es gallinita
- es gallinita de mar
- es garneo
- es rubio
- fr grondin lyre
- fr grondin-lyre
- en piper gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garneu, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca clau, n m sin. compl.
- ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llastic, n m sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cachorrubio, n m var. ling.
- ca escacho, n m var. ling.
- ca garneo, n m var. ling.
- ca garranyeu, n m var. ling.
- ca gatneu, n m var. ling.
- ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
- ca graneo, n m var. ling.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca grinyeu, n m var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca raflet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigla lyra
- es cabra de mar
- es cachorrubio
- es escarcho
- es gallina de mar
- es gallinita
- es gallinita de mar
- es garneo
- es rubio
- fr grondin lyre
- fr grondin-lyre
- en piper gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca munyidora, n f
- es ordeñadora
- fr machine à traire
- fr trayeuse
- en milking machine
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Les principals parts de la munyidora són: la bomba de buit, la cambra de pulsació, el col·lector de munyida, el joc de munyida, el lactoducte o tub de la llet, la mugronera i el polsador.Els principals tipus de munyidora són: la munyidora amb gerra de control, la munyidora de bidó, la munyidora de circuits independents, la muyidora de galleda i la munyidora de lactoducte.Els principals paràmetres que cal tenir en compte en el funcionament de la munidora són: el nivell de buit, la freqüència de pulsació i la relació de pulsació.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca munyidora, n f
- es ordeñadora
- fr machine à traire
- fr trayeuse
- en milking machine
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Les principals parts de la munyidora són: la bomba de buit, la cambra de pulsació, el col·lector de munyida, el joc de munyida, el lactoducte o tub de la llet, la mugronera i el polsador.Els principals tipus de munyidora són: la munyidora amb gerra de control, la munyidora de bidó, la munyidora de circuits independents, la muyidora de galleda i la munyidora de lactoducte.Els principals paràmetres que cal tenir en compte en el funcionament de la munidora són: el nivell de buit, la freqüència de pulsació i la relació de pulsació.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca munyir, v tr
- es ordeñar
- fr traire
- en milk, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca munyir, v tr
- es ordeñar
- fr traire
- en milk, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca notari | notària, n m, f
- es escrivano
- es notario
- fr notaire
- en notary
- en notary public
<Notaria > Funció notarial>
Definició
Nota
- L'equivalent castellà escrivano és pròpia d'Hispanoamèrica.
<Dret. Administració > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca notari | notària, n m, f
- es notario
- fr notaire
- en notary
<Dret. Administració > Ocupacions>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca notaria, n f
- es escrivanía
- es notaría
- fr étude de notaire
<Notaria > Funció notarial>
Definició
Nota
- L'equivalència castellana escrivanía és pròpia d'Hispanoamèrica.
