Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vesprada" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de ruca i peix espasa
- es ensalada de rúcula y pez espada
- fr salade de roquette et d'espadon
- it insalata di rucola e pesce spada
- en arugula and swordfish salad
- de Rucolasalat mit Schwertfisch
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca asprada, n f
- es tutorado
- en guying
- en staking
<Jardineria>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca asprada, n f
- ca aspratge, n m
- es tutorado, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzavara, n f
- ca agave, n f sin. compl.
- ca donarda, n f sin. compl.
- ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
- ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
- ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
- ca pita, n f sin. compl.
- ca pitalassa, n f sin. compl.
- ca pitera, n f sin. compl.
- ca àloe, n m alt. sin.
- ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
- ca donardera, n f alt. sin.
- ca escarxot, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
- ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
- ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
- ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
- ca maguei, n m alt. sin.
- ca pita americana, n f alt. sin.
- ca pitera borda, n f alt. sin.
- ca piterassa, n f alt. sin.
- ca piteres, n f pl alt. sin.
- ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
- ca platanera borda, n f alt. sin.
- ca punyalera, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca agabe, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca arxavara, n f var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca atzavera, n f var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca espada de foc, n f var. ling.
- ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
- ca filiagulla, n m/f var. ling.
- ca pitrera, n f var. ling.
- nc Agave americana L.
<Botànica > agavàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzavara, n f
- ca agave, n f sin. compl.
- ca donarda, n f sin. compl.
- ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
- ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
- ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
- ca pita, n f sin. compl.
- ca pitalassa, n f sin. compl.
- ca pitera, n f sin. compl.
- ca àloe, n m alt. sin.
- ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
- ca donardera, n f alt. sin.
- ca escarxot, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
- ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
- ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
- ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
- ca maguei, n m alt. sin.
- ca pita americana, n f alt. sin.
- ca pitera borda, n f alt. sin.
- ca piterassa, n f alt. sin.
- ca piteres, n f pl alt. sin.
- ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
- ca platanera borda, n f alt. sin.
- ca punyalera, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca agabe, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca arxavara, n f var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca atzavera, n f var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca espada de foc, n f var. ling.
- ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
- ca filiagulla, n m/f var. ling.
- ca pitrera, n f var. ling.
- nc Agave americana L.
<Botànica > agavàcies>
<Defensa > Armament. Balística>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bastó estoc, n m
- ca estoc, n m
- es bastón espada, n m
- es bastón-espada, n m
- fr canne à épée, n f
- fr canne armée, n f
- fr canne fourrée, n f
- fr canne-épée, n f
- en cane-sword, n
- en sword cane, n
- en sword stick, n
- en sword-cane, n
- en sword-stick, n
- en swordstick, n
<Defensa > Armament. Balística>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio de peix espasa amb tomàquet triturat
- es carpaccio de pez espada con tomate triturado
- fr carpaccio d'espadon à la tomate concassée
- it carpaccio di pesce spada con pomodoro frantumato
- en swordfish carpaccio with crushed tomato
- de Carpaccio vom Schwertfisch mit geriebenen Tomaten
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Literatura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca comèdia de capa i espasa, n f
- es comedia de capa y espada
<Literatura>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cua d'espasa, n m
- es cola de espada
- es espada
- fr queue d'épée
- en green swordtail
- en swordtail
- nc Xiphophorus helleri
<Zoologia > Peixos>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca doctrina Estrada, n f
- es doctrina Estrada
- fr doctrine Estrada
- it dottrina Estrada
- en Estrada doctrine
- ar مبدأ أسترادا
<Aproximacions teòriques i doctrines>
Definició
Nota
- 1. En l'aplicació de la doctrina Estrada, un estat es limita a mantenir o a retirar els seus agents diplomàtics de l'estat on hi ha el nou govern.
- 2. La doctrina Estrada va ser formulada per primera vegada pel polític mexicà Genaro Estrada el 1930.