Cercaterm

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Després de la caiguda de Roma i de la consegüent desfeta de l'Imperi romà d'Occident l'any 476, els visigots van adquirir un protagonisme absolut a la península Ibèrica, tot i que van trigar molt de temps a tenir-la tota sota control. El mateix any 476, el rei Euric es va proclamar independent de qualsevol altre poder terrenal, i molt poc temps després va promulgar un text legislatiu, el Codi d'Euric, que només s'ha conservat en estat fragmentari i diversos autors l'han considerat un text de caràcter general que abasta qualsevol parcel·la del dret.
  Darrerament, però, es creu que, tot i l'amplitud del Codi, aquestes lleis d'Euric tenien la finalitat principal de convertir-se en una mena de continuació del sistema legislatiu dels emperadors romans i substituir les constitucions imperials per les decisions de la nova monarquia regnant. Això vol dir que la pujada al poder d'una nova dinastia va alienar culturalment el que representava la societat romana, però això no comportava necessàriament la voluntat de posar fi al dret romà preexistent, que els habitants d'Hispània, com a part de l'Imperi, usaven en la vida quotidiana.
  La millor demostració d'aquest respecte al dret romà es troba en el Breviari d'Alaric, que és un text extens, complet i molt ben estructurat, i probablement la seva redacció feia que els juristes visigots no s'haguessin de preocupar per crear-ne un de nou. La pervivència i el gran ús que es va fer del Breviari, no tan sols a Hispània sinó també a la Gàl·lia, es demostra amb les mencions i les còpies manuscrites que se n'ha conservat.
  A la segona meitat del segle VI es va promulgar el Codi de Leovigild, del qual només se sap que va existir. Però, sens dubte, l'obra per excel·lència del dret visigot és el Liber iudiciorum, la primera redacció del qual és de l'any 654 i redactat amb la intenció de recopilar tot el dret aleshores vigent. Recull encara moltes de les velles institucions del temps d'Euric, i també les recopilacions posteriors i un bon nombre de disposicions de la monarquia visigòtica de la darreria del segle VI i la primera meitat del segle VII. Durant la segona meitat del segle VII es va actualitzar amb disposicions reials noves.
  L'entrada dels musulmans a la península Ibèrica no va comportar la desaparició del dret visigot, materialitzat fonamentalment per mitjà del Liber iudiciorum, sinó que es va mantenir durant els segles següents i, pel que fa a Catalunya, es va continuar usant amb força intensitat, fins al punt que encara es conserven fragments del segle XII d'una versió catalana del text. Al primer terç del segle XIII, les lleis gòtiques i les lleis romanes es van fer servir com a dret supletori dels Costums de Lleida, que van ser posats per escrit en aquella època i confirmats per Jaume I el Conqueridor l'any 1232.
• V. t.: Breviari d'Alaric n m
• V. t.: Codi d'Euric n m
• V. t.: Liber iudiciorum n m