Diccionari nàutic

Que està enganxat a la malla de la xarxa.

Enflonc d'una llatina, d'una ostaga o d'una verga.

Cap que per un extrem se subjecta a un pal i per l'altre a un aparell.

Cap, cable o cadena d'un veler que transmet l'esforç d'un aparell a una verga o a un altre pes i que permet elevar-lo o fer-lo baixar.

Tros de corda, de cànem o de filferro, fixat per un cap al puny d'escota d'una vela de floc o d'estai, o d'una cangrea de cortina, i per l'altre cap a un bossell per dins el qual passa l'escota.

Corda que passa pel cap de dalt d'un arbre, que baixa cap a coberta, i que serveix per a hissar i arriar l'antena dels llaüts.

Cable amb un ganxo a l'extrem, que s'enrotlla per l'altre al tambor del gigre, després de passar per un bossell situat a l'extrem superior d'un puntal de càrrega del vaixell, i que serveix per a suspendre i hissar pesos.

Cap gruixut d'un falutx per a hissar i arriar l'antena.

Filferro que labora per una politja en el cap de la ploma i que és mogut per una maquineta de càrrega, de tal manera que duu en l'extrem lliure un ganxo per a suspendre pesos.

Amant subjecte a l'argolla existent en la part exterior de la porta, que labora per una groera situada al costat i que serveix per a aixecar-la i descobrir la bateria.