fipa
fipa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca fipa
- ca cifipa sin. compl.
- ca fiba sin. compl.
- ca icifipa sin. compl.
- ca kifipa sin. compl.
- ar فيبا
- cy Fipa
- cy Cifipa sin. compl.
- cy Fiba sin. compl.
- cy Icifipa sin. compl.
- cy Kifipa sin. compl.
- de Fipa
- de Cifipa sin. compl.
- de Fiba sin. compl.
- de Icifipa sin. compl.
- de Kifipa sin. compl.
- en Fipa
- en Cifipa sin. compl.
- en Fiba sin. compl.
- en Icifipa sin. compl.
- en Kifipa sin. compl.
- es fipa
- es cifipa sin. compl.
- es fiba sin. compl.
- es icifipa sin. compl.
- es kifipa sin. compl.
- eu fipera
- eu cifipa sin. compl.
- eu fiba sin. compl.
- eu fipa sin. compl.
- eu icifipa sin. compl.
- eu kifipa sin. compl.
- fr fipa
- fr cifipa sin. compl.
- fr fiba sin. compl.
- fr icifipa sin. compl.
- fr kifipa sin. compl.
- gl fipa
- gl cifipa sin. compl.
- gl fiba sin. compl.
- gl icifipa sin. compl.
- gl kifipa sin. compl.
- gn fipa
- gn cifipa sin. compl.
- gn fiba sin. compl.
- gn icifipa sin. compl.
- gn kifipa sin. compl.
- it fipa
- it cifipa sin. compl.
- it fiba sin. compl.
- it icifipa sin. compl.
- it kifipa sin. compl.
- pt fipa
- pt cifipa sin. compl.
- pt fiba sin. compl.
- pt icifipa sin. compl.
- pt kifipa sin. compl.
- tmh Tafipat
- tmh Cifipa sin. compl.
- tmh fiba sin. compl.
- tmh icifipa sin. compl.
- tmh kifipa sin. compl.
- zh 菲帕语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
gogo
gogo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gogo
- ca chigogo sin. compl.
- ca cigogo sin. compl.
- ca kigogo sin. compl.
- cod chigogo
- cod cigogo
- cod kigogo
- ar غوغو
- cy Gogo
- cy Chigogo sin. compl.
- cy Cigogo sin. compl.
- cy Kigogo sin. compl.
- de Gogo
- de Chigogo sin. compl.
- de Cigogo sin. compl.
- de Kigogo sin. compl.
- en Gogo
- en Chigogo sin. compl.
- en Cigogo sin. compl.
- en Kigogo sin. compl.
- es gogo
- es chigogo sin. compl.
- es cigogo sin. compl.
- es kigogo sin. compl.
- eu gogoera
- eu chigogo sin. compl.
- eu cigogo sin. compl.
- eu gogo sin. compl.
- eu kigogo sin. compl.
- fr gogo
- fr chigogo sin. compl.
- fr cigogo sin. compl.
- fr kigogo sin. compl.
- gl gogo
- gl chigogo sin. compl.
- gl cigogo sin. compl.
- gl kigogo sin. compl.
- gn gogo
- gn chigogo sin. compl.
- gn cigogo sin. compl.
- gn kigogo sin. compl.
- it gogo
- it chigogo sin. compl.
- it cigogo sin. compl.
- it kigogo sin. compl.
- pt gogo
- pt chigogo sin. compl.
- pt cigogo sin. compl.
- pt kigogo sin. compl.
- tmh Tagugut
- zh 哥戈语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
gunu
gunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca gunu
- ca nu gunu sin. compl.
- ca nugunu sin. compl.
- ca yambassa sin. compl.
- ca yambassa del nord sin. compl.
- de Gunu
- de Gounou sin. compl.
- de Nu Gunu sin. compl.
- de Ombessa sin. compl.
- en Gunu
- en Nugunu sin. compl.
- en Un gunu sin. compl.
- en Yambasa sin. compl.
- en Yambasa del norte sin. compl.
- es gunu
- es nugunu sin. compl.
- es un gunu sin. compl.
- es yambasa sin. compl.
- es yambasa del norte sin. compl.
- eu gunu
- eu nugunu sin. compl.
- eu un gunu sin. compl.
- eu yambasa sin. compl.
- eu yambasa del norte sin. compl.
- fr nugunu
- fr gounou sin. compl.
- fr gunu sin. compl.
- fr ombessa sin. compl.
- fr yambassa du Nord sin. compl.
- gl gunu
- gl nugunu sin. compl.
- gl un gunu sin. compl.
- gl yambasa sin. compl.
- gl yambasa do norte sin. compl.
- it gunu
- it nugunu sin. compl.
- it un gunu sin. compl.
- it yambasa sin. compl.
- it yambasa del norte sin. compl.
- nl Gunu
- nl Gounou sin. compl.
- nl Nugunu sin. compl.
- nl Ombessa sin. compl.
- pt gunu
- pt nugunu sin. compl.
- pt un gunu sin. compl.
- pt yambasa sin. compl.
- pt yambasa del norte sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El gunu és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, el mmala i l'elip, i el baca.
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
gweno
gweno
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gweno
- ca kigweno sin. compl.
- ca ugweno sin. compl.
- ar غوينو
- cy Gweno
- cy Kigweno sin. compl.
- cy Ugweno sin. compl.
- de Gweno
- de Kigweno sin. compl.
- de Ugweno sin. compl.
- en Gweno
- en Kigweno sin. compl.
- en Ugweno sin. compl.
- es güeno
- es kigweno sin. compl.
- es ugweno sin. compl.
- eu gwenoera
- eu gweno sin. compl.
- eu kigweno sin. compl.
- eu ugweno sin. compl.
- fr gweno
- fr kigweno sin. compl.
- fr ugweno sin. compl.
- gl gweno
- gl kigweno sin. compl.
- gl ugweno sin. compl.
- gn gueno
- gn kigweno sin. compl.
- gn ugweno sin. compl.
- it gweno
- it kigweno sin. compl.
- it ugweno sin. compl.
- pt gweno
- pt kigweno sin. compl.
- pt ugweno sin. compl.
- tmh Tagwenut
- tmh Kigweno sin. compl.
- tmh ugweno sin. compl.
- zh 格维诺语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Actualment la llengua gweno es troba pràcticament extingida, ja que tots els membres del grup ètnic gweno parlen la llengua asu i un alt percentatge d'aquests membres parlen també suahili. Les causes principals d'aquesta substitució són, d'una banda, la promoció del suahili que fa el govern de Tanzània, i de l'altra, la immigració de parlants d'asu al territori gweno. Cap a l'any 1840 es va produir l'arribada de parlants d'asu al territori gweno. Els asus van anar dominant gradualment els gwenos, també en l'aspecte lingüístic, ja que la llengua asu va ser afavorida pels missioners des del 1900.
El gweno s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El gweno s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ha
ha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ha
- ca giha sin. compl.
- ca igiha sin. compl.
- ca ikiha sin. compl.
- ca kiha sin. compl.
- de Ha
- de Giha sin. compl.
- de Ikiha sin. compl.
- de Kiha sin. compl.
- en Ha
- en Gha sin. compl.
- en Igiha sin. compl.
- en Ikiha sin. compl.
- en Kiha sin. compl.
- es ha
- es gha sin. compl.
- es igiha sin. compl.
- es ikiha sin. compl.
- es kiha sin. compl.
- eu ha
- eu gha sin. compl.
- eu igiha sin. compl.
- eu ikiha sin. compl.
- eu kiha sin. compl.
- fr ha
- fr giha sin. compl.
- fr igiha sin. compl.
- fr ikiha sin. compl.
- fr kiha sin. compl.
- gl ha
- gl gha sin. compl.
- gl igiha sin. compl.
- gl ikiha sin. compl.
- gl kiha sin. compl.
- it ha
- it gha sin. compl.
- it igiha sin. compl.
- it ikiha sin. compl.
- it kiha sin. compl.
- nl Ha
- nl Giha sin. compl.
- nl Igiha sin. compl.
- nl Ikiha sin. compl.
- nl Kiha sin. compl.
- pt ha
- pt gha sin. compl.
- pt igiha sin. compl.
- pt ikiha sin. compl.
- pt kiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ha se situa al nord-oest de Tanzània i és un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània. Els parlants de la llengua ha constitueixen la majoria de la població dels tres districtes a l'est i al nord del llac Tanganyika: Kigoma, Kasulu i Kibondo.
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
hangaza
hangaza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca hangaza
- ca kihangaza sin. compl.
- de Hangaza
- de Kihangaza sin. compl.
- en Hangaza
- en Kihangaza sin. compl.
- es hangaza
- es kihangaza sin. compl.
- eu hangaza
- eu kihangaza sin. compl.
- fr hangaza
- fr kihangaza sin. compl.
- gl hangaza
- gl kihangaza sin. compl.
- it hangaza
- it kihangaza sin. compl.
- nl Hangaza
- nl Kihangaza sin. compl.
- pt hangaza
- pt kihangaza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic hangaza, el qual s'autodenomina bahangaza, se situa al nord-oest de Tanzània, a la zona fronterera entre Tanzània, Rwanda i Burundi. Entre els grups veïns dels hangazes trobem els hayes, els zinzes, els subis (la llengua dels quals és lingüísticament propera a la llengua hangaza), i els rwandes.
El hangaza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El hangaza rep altres denominacions, entre les quals kihangaza. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kihangaza, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wahangaza wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El hangaza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El hangaza rep altres denominacions, entre les quals kihangaza. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kihangaza, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wahangaza wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
haya
haya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca haya
- ca ekihaya sin. compl.
- ca hikaya sin. compl.
- ca ruhaya sin. compl.
- ca ziba sin. compl.
- cod ekihaya
- cod kihaya
- cod ruhaya
- cod ziba
- ar هايا
- cy Haya
- cy Ekihaya sin. compl.
- cy Kihaya sin. compl.
- cy Ruhaya sin. compl.
- cy Ziba sin. compl.
- de Haya
- de Ekihaya sin. compl.
- de Kihaya sin. compl.
- de Ruhaya sin. compl.
- de Ziba sin. compl.
- en Haya
- en Ekihaya sin. compl.
- en Kihaya sin. compl.
- en Ruhaya sin. compl.
- en Ziba sin. compl.
- es haya
- es ekihaya sin. compl.
- es kihaya sin. compl.
- es ruhaya sin. compl.
- es ziba sin. compl.
- eu hayera
- eu ekihaya sin. compl.
- eu haya sin. compl.
- eu kihaya sin. compl.
- eu ruhaya sin. compl.
- eu ziba sin. compl.
- fr haya
- fr ekihaya sin. compl.
- fr kihaya sin. compl.
- fr ruhaya sin. compl.
- fr ziba sin. compl.
- gl haya
- gl ekihaya sin. compl.
- gl kihaya sin. compl.
- gl ruhaya sin. compl.
- gl ziba sin. compl.
- gn ája
- gn ekihaya sin. compl.
- gn kihaya sin. compl.
- gn ruhaya sin. compl.
- gn siva sin. compl.
- it haya
- it ekihaya sin. compl.
- it kihaya sin. compl.
- it ruhaya sin. compl.
- it ziba sin. compl.
- pt haya
- pt ekihaya sin. compl.
- pt kihaya sin. compl.
- pt ruhaya sin. compl.
- pt ziba sin. compl.
- tmh Tahayat
- tmh Ekihaya sin. compl.
- tmh kihaya sin. compl.
- tmh ruhaya sin. compl.
- tmh ziba sin. compl.
- zh 哈亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
hehe
hehe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca hehe
- ca kihehe sin. compl.
- ar هيهي
- cy Hehe
- cy Kihehe sin. compl.
- de Hehe
- de Hehet sin. compl.
- de Kihehe sin. compl.
- de Wehehe sin. compl.
- en Hehe
- en Kihehe sin. compl.
- es hehe
- es kihehe sin. compl.
- eu heheera
- eu hehe sin. compl.
- eu kihehe sin. compl.
- fr héhé
- fr kihéhé sin. compl.
- gl hehe
- gl kihehe sin. compl.
- gn hehe
- gn kihehe sin. compl.
- it hehe
- it kihehe sin. compl.
- pt hehe
- pt kihehe sin. compl.
- tmh Tahihit
- tmh Kihehe sin. compl.
- zh 赫赫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic hehe representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de la llengua hehe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua hehe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua hehe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikizu
ikizu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikizu
- ca ikikizo sin. compl.
- ca ikikizu sin. compl.
- ca kiikizu sin. compl.
- ar إيكيزو
- cy Ikizu
- cy Ikikizo sin. compl.
- cy Ikikizu sin. compl.
- cy Kiikizu sin. compl.
- de Ikizu
- de Ikikizo sin. compl.
- de Ikikizu sin. compl.
- de Kiikizu sin. compl.
- en Ikizu
- en Ikikizo sin. compl.
- en Ikikizu sin. compl.
- en Kiikizu sin. compl.
- es ikizu
- es ikikizo sin. compl.
- es ikikizu sin. compl.
- es kiikizu sin. compl.
- eu ikizuera
- eu ikikizo sin. compl.
- eu ikikizu sin. compl.
- eu ikizu sin. compl.
- eu ikizuera sin. compl.
- eu kiikizu sin. compl.
- fr ikizu
- fr ikikizo sin. compl.
- fr ikikizu sin. compl.
- fr kiikizu sin. compl.
- gl ikizu
- gl ikikizo sin. compl.
- gl ikikizu sin. compl.
- gl kiikizu sin. compl.
- gn ikisu
- gn ikikizo sin. compl.
- gn ikikizu sin. compl.
- gn kiikizu sin. compl.
- it ikizu
- it ikikizo sin. compl.
- it ikikizu sin. compl.
- it kiikizu sin. compl.
- pt ikizu
- pt ikikizo sin. compl.
- pt ikikizu sin. compl.
- pt kiikizu sin. compl.
- tmh Tikizut
- tmh Ikikizo sin. compl.
- tmh ikikizu sin. compl.
- tmh kiikizu sin. compl.
- zh 伊基祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikoma
ikoma
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikoma
- ca kiikoma sin. compl.
- de Ikoma-Nata-Isenye
- de Issenyi sin. compl.
- en Ikoma
- en Kikoma sin. compl.
- es ikoma
- es kikoma sin. compl.
- eu ikoma
- eu kikoma sin. compl.
- fr ikoma
- fr ikinata sin. compl.
- fr kiikoma sin. compl.
- fr nata sin. compl.
- gl ikoma
- gl kikoma sin. compl.
- it ikoma
- it kikoma sin. compl.
- nl Ikoma
- nl Ikinata sin. compl.
- nl Kiikoma sin. compl.
- nl Nata sin. compl.
- pt ikoma
- pt kikoma sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ikomes són un grup ètnic establert al nord de Tanzània a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns trobem els ngurimis, al nord; els nates, al sud; els sonjos, a l'est; i els ikizus, a l'oest. Alguns autors consideren que les varietats parlades pels ikomes i els nates són dialectes d'una mateixa llengua.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
