Back to top
  • ca  teoria neurocronàctica, n f
  • ca  teoria de Husson, n f sin. compl.
  • es  teoría de Husson
  • es  teoría neurocronáxica
  • en  Husson's theory
  • en  neurochronaxic theory

Definició
Teoria segons la qual les vibracions dels plecs vocals són el resultat directe de les contraccions musculars actives.

Nota

  • La teoria neurocronàctica ha estat substituïda per la teoria mioelàstica.
teoria de la ressonància teoria de la ressonància

  • ca  teoria de la ressonància, n f
  • ca  teoria de Helmholtz, n f sin. compl.
  • es  teoría de Helmholtz
  • es  teoría de la resonancia
  • en  Helmholtz's theory
  • en  resonance theory

Definició
Teoria segons la qual cada element de l'òrgan espiral, al llarg del conducte coclear, es posa en vibració quan la freqüència rebuda correspon al seu propi període de vibració.
teoria de Perelló teoria de Perelló

  • ca  teoria mucoondulatòria, n f
  • ca  teoria de Perelló, n f sin. compl.
  • es  teoría de Perelló
  • es  teoría mucoondulatoria
  • en  myoelastic-aerodynamic theory

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix pel moviment ondulatori de la mucosa dels plecs vocals en passar l'aire provinent dels pulmons.

Nota

  • La teoria mucoondulatòria prové de la teoria mioelàstica.
teoria del telèfon teoria del telèfon

  • ca  teoria del telèfon, n f
  • ca  teoria microfònica, n f sin. compl.
  • es  teoría del teléfono
  • es  teoría microfónica
  • en  telephone theory

Definició
Teoria segons la qual la discriminació dels sons es fa per conversió de la seva freqüència en descàrregues nervioses d'una freqüència igual.
teoria microfònica teoria microfònica

  • ca  teoria del telèfon, n f
  • ca  teoria microfònica, n f sin. compl.
  • es  teoría del teléfono
  • es  teoría microfónica
  • en  telephone theory

Definició
Teoria segons la qual la discriminació dels sons es fa per conversió de la seva freqüència en descàrregues nervioses d'una freqüència igual.
teoria mioelàstica teoria mioelàstica

  • ca  teoria mioelàstica, n f
  • ca  teoria d'Ewald, n f sin. compl.
  • es  teoría de Ewald
  • es  teoría mioelástica
  • en  Ewald's theory
  • en  myoelastic theory

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix per les vibracions originades en inclinar-se els plecs vocals cap amunt per la pressió de l'aire i en retornar avall per la pròpia tensió elàstica.
teoria mucoondulatòria teoria mucoondulatòria

  • ca  teoria mucoondulatòria, n f
  • ca  teoria de Perelló, n f sin. compl.
  • es  teoría de Perelló
  • es  teoría mucoondulatoria
  • en  myoelastic-aerodynamic theory

Definició
Teoria segons la qual la fonació es produeix pel moviment ondulatori de la mucosa dels plecs vocals en passar l'aire provinent dels pulmons.

Nota

  • La teoria mucoondulatòria prové de la teoria mioelàstica.
teoria neurocronàctica teoria neurocronàctica

  • ca  teoria neurocronàctica, n f
  • ca  teoria de Husson, n f sin. compl.
  • es  teoría de Husson
  • es  teoría neurocronáxica
  • en  Husson's theory
  • en  neurochronaxic theory

Definició
Teoria segons la qual les vibracions dels plecs vocals són el resultat directe de les contraccions musculars actives.

Nota

  • La teoria neurocronàctica ha estat substituïda per la teoria mioelàstica.
teoria ondulatòria de Békésy teoria ondulatòria de Békésy

  • ca  teoria ondulatòria de Békésy, n f
  • es  teoría ondulatoria de Békésy
  • en  Békésy's travelling waves theory

Definició
Teoria segons la qual el moviment ondulatori de la làmina basilar quan vibra té un punt de màxima amplitud, que varia en la seva localització segons la freqüència del so.
  • ca  test de Boston, n m
  • ca  TDBA, n m sigla
  • es  TBDA
  • es  test de Boston
  • en  BDAE
  • en  Boston diagnostic aphasia examination
  • en  Boston Test

Definició
Prova gràfica per a discriminar el grau de dificultat del processament del llenguatge en un malalt d'afàsia.

Nota

  • La sigla TBDA prové de l'escurçament de la denominació test de Boston per al diagnòstic de l'afàsia.