Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aïllament, n m
  • ca  isolament, n m sin. compl.
  • es  aislamiento
  • fr  isolement
  • en  isolation

Salut mental > Psiquiatria

Definició
Reclusió d'un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total amb els altres.

Nota

  • És un dels signes que indiquen el començament d'un brot depressiu o d'una demència precoç. L'aïllament que es presenta sobtadament en l'adolescència pot ésser el principi d'un autisme esquizofrènic. Els tímids psicoastènics, els narcisistes, els paranoics i els esquizoides prenen actituds d'aïllament per temor, vanitat, orgull i recel, respectivament.
  • ca  aïllament, n m
  • ca  isolament, n m sin. compl.
  • es  aislamiento
  • fr  isolement
  • en  isolation

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mecanisme del jo que en la teoria de la psicoanàlisi consisteix en la separació d'una motivació, una representació o un acte del seu context i, en especial, de la seva càrrega afectiva.

Nota

  • Un exemple d'aïllament és la separació de l'amor-emoció (tendresa) de l'amor-satisfacció (erotisme). És molt freqüent en els neuròtics obsessius.
  • ca  aïllament directe, n m

Recerca, metodologia i estadística, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Mètode que consisteix a separar d'un inòcul certes espècies bacterianes i deixar-les créixer lliurement en un medi sòlid.
  • ca  elurofòbia, n f
  • ca  ailurofòbia, n f sin. compl.
  • ca  galeofòbia, n f sin. compl.
  • en  ailurophobia
  • en  elurophobia

Salut mental

Definició
Temor morbós dels gats.

Nota

  • La denominació elurofòbia està formada a partir del grec aílouros 'gat' i de -fòbia.
  • La denominació es considera obsoleta.
  • La denominació galeofòbia es considera obsoleta.
  • ca  antiinflamatori no esteroidal, n m
  • ca  AINE, n m sigla

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Agents o fàrmacs que prevenen o combaten la inflamació.

Nota

  • Els AINE constitueixen un conjunt heterogeni de substàncies, sovint sense relació química, per bé que gairebé totes són àcids orgànics, però que comparteixen accions terapèutiques i efectes secundaris semblants. També són analgèsics i antipirètics. La seva acció antiinflamatòria és exercida, principalment, a través de la inhibició de la ciclooxigenasa, enzim que catalitza la transformació de l'àcid araquidònic en prostaglandines; no tenen, en canvi, cap mena d'efecte sobre la lipooxigenasa. Són emprats en l'artritis reumatoide, en l'espondilitis anquilopoètica, entre altres malalties reumàtiques, per raó del seu efecte antiinflamatori. Pel seu efecte analgèsic, són també usats àmpliament en afeccions diverses que no tenen una base inflamatòria, com ara l'artrosi, els dolors postoperatoris i els secundaris a traumatismes. Les principals accions secundàries dels AINE són de caràcter gastrointestinal (gastritis, úlcera gàstrica), renal, dermatològic, pulmonar (broncoespasme), hematològic (disminució de l'agregabilitat plaquetària, aplàsia medul·lar), nerviós (cefalea, acúfens, confusió) i circulatori (hipertensió). Es classifiquen en diversos grups: salicilats, derivats de la pirazolona, derivats indolacètics, derivats arilpropiònics, derivats fenilacètics, fenamats, oxicams, derivats pirròlics i altres de difícil classificació.
  • ca  dactilòlisi espontània, n f
  • ca  ainhum, n m sin. compl.
  • ca  bakokerendé, n m sin. compl.
  • ca  sujapakla, n m sin. compl.
  • es  ainhum
  • fr  ainhum
  • en  ainhum

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia pròpia del tròpic africà de causa desconeguda, caracteritzada per l'aparició d'una constricció lineal de la base dels dits dels peus, especialment del petit, i algunes vegades dels dits de les mans, que condueix ulteriorment a l'amputació espontània, entre els cinc i els deu anys d'evolució.

Nota

  • La denominació ainhum prové d'un mot autòcton africà que significa 'serrar'.
  • La denominació sujapakla prové d'un mot africà.
  • ca  aire, n m
  • es  aire
  • fr  air
  • en  air

Disciplines de suport > Química

Definició
Mescla de gasos que forma l'atmosfera terrestre. A les capes baixes de l'atmosfera, l'aire completament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum: nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,0002%. A més dels components fixos esmentats (l'únic dels quals que varia d'un lloc a un altre de la terra, de manera important, en proporció, és el diòxid de carboni), i deixant també de banda el vapor d'aigua (la quantitat del qual depèn de l'estat higromètric, però està, en general, molt per sota de l'1% en volum excepte en climes molt humits), l'aire de les capes més baixes de l'atmosfera conté normalment, en quantitats petites i molt variables, un gran nombre d'altres gasos o vapors, considerats impurs, principalment ozó, aigua oxigenada, òxids de nitrogen, amoníac, òxid de carboni, hidrogen, hidrocarburs i composts de sofre. A més, hi ha també normalment microorganismes i sòlids en forma de pols, entre els quals, prop del mar, clorur sòdic. Les propietats químiques de l'aire són les de l'oxigen, car el paper del nitrogen (excepte a alta temperatura) és sobretot de moderador de l'oxigen. La importància biològica del nitrogen i del diòxid de carboni està en la fixació del nitrogen per microorganismes i en la fotosíntesi de les plantes verdes.
  • ca  aire alveolar, n m
  • ca  gas alveolar, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Pneumologia

Definició
Aire contingut a l'interior dels alvèols pulmonars on es posa en relació amb la sang dels capil·lars i permet l'intercanvi gasós. La composició de l'aire alveolar és determinada per la importància respectiva de la ventilació i la perfusió, en general intermèdia entre la composició de l'aire inspirat i la de la sang venosa. La pressió parcial d'oxigen de l'aire alveolar es calcula, mitjançant una equació complexa (equació de l'aire alveolar), a partir de la pressió parcial de diòxid de carboni alveolar i del quocient respiratori. També és designat pel nom de gas alveolar.
  • ca  volum de reserva inspiratori, n m
  • ca  aire complementari, n m sin. compl.
  • ca  VRI, n m sigla

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Volum d'aire suplementari que entra als pulmons durant una inspiració forçada; és de 2.500 ml.
  • ca  aire de l'espai mort, n m

Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definició
Aire que hi ha a les vies respiratòries (cavitat nasofaríngia, tràquea i bronquis) i que no es posa en contacte amb l'epiteli del pulmó ni intervé en els intercanvis gasosos.