Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  anèl·lids, n m pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Embrancament d'animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits; inclou tres classes principals: hirudinis, oligoquets i poliquets. Algunes de les espècies que hi pertanyen tenen interès mèdic, com, per exemple, la sangonera.
  • ca  anèl·lids, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Invertebrat de l'embrancament dels anèl·lids.
  • ca  anèmia, n f
  • ca  espanèmia, n f sin. compl.
  • ca  hemopènia, n f sin. compl.
  • ca  hidrooligocitèmia, n f sin. compl.
  • ca  oligoeritrocitèmia, n f sin. compl.
  • ca  oligohèmia, n f sin. compl.
  • ca  panhipohèmia, n f sin. compl.
  • es  anemia
  • fr  anémie
  • en  anemia

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Síndrome caracteritzada per una disminució de la massa eritrocítica circulant, amb afectació de l'aportació d'oxigen als teixits; es concreta analíticament en una disminució de la concentració d'hemoglobina en la sang per sota de 120 g/L (7,4 mmol/L) en les dones i 130 g/L (8mmol/L) en els homes. Generalment s'acompanya d'una disminució de la concentració d'eritròcits circulants i de l'hematòcrit. Es manifesta clínicament per astènia, irritabilitat, disminució de la libido, manca de concentració i de memòria pels fets recents, insomni, palpitacions, dolor anginós, cefalea, vertígen, acúfens, rampes a les cames, intolerància al fred i pal·lidesa de pell i de mucoses. Si l'anèmia és molt intensa pot aparèixer dispnea. A vegades hom ausculta un buf sistòlic no irradiat que desapareix en corregir-se l'anèmia. Les anèmies poden classificar-se segons llur etiopatogènia (anèmies regeneratives o perifèriques i anèmies arregeneratives o centrals) o bé segons els índexs eritrocítics (anèmies microcítiques, anèmies macrocítiques i anèmies normocítiques).

Nota

  • La denominació anèmia està formada a partir de an- i del grec haîma 'sang'.
  • ca  anèmia, n f
  • es  anemia, n f
  • fr  anémie, n f
  • en  anaemia, n
  • en  anemia, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Deficiència de la sang caracteritzada per una disminució de la massa d'eritròcits que comporta uns valors anormalment baixos d'hemoglobina.
  • ca  anèmia acantocítica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia hemolítica amb alteracions morfològiques peculiars dels eritròcits que hom observa en alguns malalts afectats per una hepatopatia greu, habitualment una cirrosi en estat avançat. Constitueix un signe de pronòstic molt greu. L'anèmia és més intensa que la que pot acompanyar una cirrosi hepàtica no complicada. Gairebé sempre hi ha esplenomegàlia i encefalopatia hepàtica, a vegades amb icterícia hemolítica intensa. Els eritròcits característics, anomenats acantòcits o eritròcits espiculats, presenten una forma irregular amb nombroses espícules, acompanyats de fragments eritrocítics de morfologia bigarrada.
  • ca  anèmia ferropènica, n f
  • ca  anèmia aclorhídrica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aquílica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aquílica de Faber, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aquílica idiopàtica microcitohipocròmica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de Faber, n f sin. compl.
  • ca  clorosi aquílica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Faber-Hayem, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Faber, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia hipocròmica i microcítica deguda a un dèficit de ferro (ingesta insuficient, mala absorció, augment de les necessitats, pèrdues elevades o alteració del transport). La disminució de la ingesta de ferro s'esdevé en determinats individus en estat de pobresa extrema o per raó de dietes molt desequilibrades en adolescents. La disminució de l'absorció de ferro pot presentar-se en malalts gastrectomitzats, sobretot amb el procediment tipus Billroth II (trànsit intestinal accelerat, exclusió del duodè, ferro fèrric no atacat per l'àcid clorhídric), en l'anèmia perniciosa a causa de l'aclorhídria, en la síndrome de malabsorció intestinal i en les reseccions intestinals extenses. L'augment de les necessitats de ferro pot observar-se en infants, sobretot nodrits gairebé exclusivament amb llet de vaca o de cabra, en adolescents, especialment dones (menstruació) i en l'embaràs. Les pèrdues excessives de ferro ocorren freqüentment de forma crònica i segons petites quantitats diàries de sang (hèrnia hiatal, neoplàsia de cec, còlon o estómac, úlcera pèptica, hemorroides, gastropatia per antiinflamatoris no esteroidals, malaltia celíaca, paràsits intestinals, hemosiderosi pulmonar idiopàtica, etc). La simptomatologia de la síndrome anèmica es completa amb glossitis, estomatitis angular, fragilitat de les ungles i dels cabells i, a vegades, disfàgia (síndrome de Plummer-Vinson). En l'analítica destaca una disminució de la siderèmia i de la ferritina sèrica i un augment plasmàtic del receptor soluble de la transferrina.

Nota

  • La denominació anèmia aquílica s'usava antigament per referir-se a la anèmia ferropènica per disminució de l'absorció de ferro associada amb aclorhídria.
  • La denominació anèmia de Faber es considera obsoleta.
  • ca  anèmia macrocítica sense dèficit de vitamina B12 o d'àcid fòlic, n f
  • ca  anèmia acrèstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia perniciosiforme de la cirrosi hepàtica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia macrocítica, a vegades acompanyada de leucopènia i plaquetopènia, no ocasionada per un dèficit de cobalamina o de folats. Es presenta en hepatopaties cròniques, alcoholisme, hipercolesterolèmia i augment de la concentració plasmàtica de sals biliars, tabaquisme, malaltia pulmonar obstructiva crònica, sida (tractament antiretrovíric), hipertiroïdisme, etc.
  • ca  anèmia aguda posthemorràgica, n f
  • ca  anèmia posthemorràgica aguda, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Hematologia i hemoteràpia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Anèmia produïda per una hemorràgia aguda. Les causes principals d'hemorràgia aguda són les consecutives a alteracions patològiques del tub digestiu (ruptura de varices esofàgiques, úlcera pèptica sagnant, hemorràgia provinent de diverticles del còlon), els traumatismes greus (fractures múltiples, especialment de la pelvis i del fèmur, ruptura del fetge o de la melsa), la ruptura d'un aneurisma aòrtic o d'un embaràs ectòpic, la metrorràgia postabortiva, l'hemoptisi de les cavernes tuberculoses, etc. Es caracteritza clínicament per l'hemorràgia, si és exterioritzable (hematèmesi, melenes, metrorràgia, hemoptisi) i per manifestacions d'hipovolèmia (hipotensió arterial, taquicàrdia, xoc hipovolèmic).
  • ca  aplàsia medul·lar, n f
  • ca  anèmia aplàstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aplàstica aguda d'Erlich, n f sin. compl.
  • ca  anèmia d'Ehrlich, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definició
Insuficiència hematopoètica total amb absència de la formació de cèl·lules del moll de l'os i pancitopènica (anèmia, leucopènia i trombocitopènia). Les causes són molt diverses i poden classificar-se en congènites (constitucionals) i adquirides. Les formes congènites són l'anèmia de Fanconi, l'anèmia aplàstica familiar i l'aplàsia medul·lar associada a disqueratosi congènita. Les formes adquirides corresponen a causes molt diverses: fàrmacs (antibiòtics, quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris no esteroidals, anticonvulsants, antitiroidals, antidiabètics orals, antihistamínics, tranquil·litzants, or col·loidal, citostàtics), tòxics industrials (benzè, diclorodifeniltricloroetà), radiacions ionitzants, malalties infeccioses (febre tifoide, brucel·losi, tuberculosi, hepatitis), embaràs, timoma, hemoglobinúria paroxismal nocturna. Les manifestacions clíniques són les pròpies de l'anèmia, les infeccions i la diàtesi hemorràgica. A l'hemograma hom detecta una anèmia normocròmica o hipercròmica, una leucopènia mieloide (neutropènia, absència de basòfils i d'eosinòfils) amb limfocitosi relativa, plaquetopènia i una taxa de reticulòcits disminuïda. La siderèmia és elevada, a causa de la utilització escassa del ferro. El mielograma ofereix resultats discordants, car depenen de la zona medul·lar aspirada, i en el moll de l'os hom descobreix àrees aplàstiques, normals o hiperplàstiques (medul·la òssia de tauler d'escacs). Ofereix més rendiment la biòpsia medul·lar. L'evolució de la malaltia s'estableix segons dues formes clíniques: una de greu, sovint mortal abans dels 3 mesos, i una de menys greu, caracteritzada per una supervivència més llarga. Els casos més greus amb una medul·la òssia sense elements de les sèries eritrocítica, leucocítica i trombocítica (medul·la òssia deserta) són anomenats també panmieloptisi.

Nota

  • Les denominacions anèmia aplàstica i anèmia aplàstica aguda d'Erlich s'usaven antigament.
  • L'ús de la denominació anèmia aplàstica es considera impropi.
  • La denominació anèmia d'Ehrlich es considera obsoleta.
  • ca  aplàsia medul·lar, n f
  • ca  anèmia aplàstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aplàstica aguda d'Erlich, n f sin. compl.
  • ca  anèmia d'Ehrlich, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definició
Insuficiència hematopoètica total amb absència de la formació de cèl·lules del moll de l'os i pancitopènica (anèmia, leucopènia i trombocitopènia). Les causes són molt diverses i poden classificar-se en congènites (constitucionals) i adquirides. Les formes congènites són l'anèmia de Fanconi, l'anèmia aplàstica familiar i l'aplàsia medul·lar associada a disqueratosi congènita. Les formes adquirides corresponen a causes molt diverses: fàrmacs (antibiòtics, quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris no esteroidals, anticonvulsants, antitiroidals, antidiabètics orals, antihistamínics, tranquil·litzants, or col·loidal, citostàtics), tòxics industrials (benzè, diclorodifeniltricloroetà), radiacions ionitzants, malalties infeccioses (febre tifoide, brucel·losi, tuberculosi, hepatitis), embaràs, timoma, hemoglobinúria paroxismal nocturna. Les manifestacions clíniques són les pròpies de l'anèmia, les infeccions i la diàtesi hemorràgica. A l'hemograma hom detecta una anèmia normocròmica o hipercròmica, una leucopènia mieloide (neutropènia, absència de basòfils i d'eosinòfils) amb limfocitosi relativa, plaquetopènia i una taxa de reticulòcits disminuïda. La siderèmia és elevada, a causa de la utilització escassa del ferro. El mielograma ofereix resultats discordants, car depenen de la zona medul·lar aspirada, i en el moll de l'os hom descobreix àrees aplàstiques, normals o hiperplàstiques (medul·la òssia de tauler d'escacs). Ofereix més rendiment la biòpsia medul·lar. L'evolució de la malaltia s'estableix segons dues formes clíniques: una de greu, sovint mortal abans dels 3 mesos, i una de menys greu, caracteritzada per una supervivència més llarga. Els casos més greus amb una medul·la òssia sense elements de les sèries eritrocítica, leucocítica i trombocítica (medul·la òssia deserta) són anomenats també panmieloptisi.

Nota

  • Les denominacions anèmia aplàstica i anèmia aplàstica aguda d'Erlich s'usaven antigament.
  • L'ús de la denominació anèmia aplàstica es considera impropi.
  • La denominació anèmia d'Ehrlich es considera obsoleta.