Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  aparell respiratori, n m
  • ca  sistema respiratori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definició
Conjunt d'òrgans i estructures que permeten fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l'atmosfera.
  • ca  zònula ciliar, n f
  • ca  aparell suspensor del cristal·lí, n m sin. compl.
  • ca  membrana de Zinn, n f sin. compl.
  • ca  zona de Zinn, n f sin. compl.
  • ca  zònula de Zinn, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Sistema de fibres disposades en sentit meridià, des de l'equador del cristal·lí fins a la regió ciliar.
  • ca  aparell urinari, n m
  • ca  sistema urinari, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia, Urologia

Definició
Conjunt d'òrgans i estructures relatius a la formació i excreció d'orina: ronyons, urèters, bufeta urinària, uretra.
  • ca  aparell urogenital, n m
  • ca  aparell genitourinari, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Conjunt d'òrgans i estructures relatius a la producció i excreció d'orina, i la reproducció.
  • ca  aparell vasomotor, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Mecanisme neuromuscular que controla la dilatació i la constricció dels vasos sanguinis.
  • ca  aparell visual, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Conjunt d'òrgans que permeten la visió.
  • ca  aparell vocal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definició
Conjunt d'elements fisiològics que intervenen en la formació lingüística, la classificació dels quals sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori. El primer forneix el corrent d'aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea. L'aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoide, aritenoide i tiroide (la nou), etc. L'aparell articulatori conforma i matisa acústicament l'ona sonora reforçant-la; es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar, la faringe, la llengua, l'úvula, el canal rinofaringi i les cavitats nasals.
  • ca  aparellament, n m
  • es  apareamiento, n m
  • es  emparejamiento, n m
  • fr  appariement, n m
  • en  matching, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Resultat d'aparellar.
  • ca  aparellament, n m
  • ca  apariament, n m
  • ca  emparellament, n m
  • es  apareamiento, n m
  • es  emparejamiento, n m
  • fr  accouplement
  • en  mating
  • en  pairing

Veterinària

Definició
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l'època de zel, que té per finalitat l'acoblament.

Nota

  • El terme aparellament es refereix a l'acoblament d'espècies animals.
  • ca  aparellament, n m
  • ca  control aparellat, n m sin. compl.
  • es  emparejamiento, n m
  • fr  accouplement, n m
  • en  mating, n
  • en  pairing, n

.FITXA MODIFICADA, Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Procés de constituir un grup d'estudi i un de control comparables respecte a certes característiques.