Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  apèndix costiforme, n m
  • ca  apòfisi costiforme, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars, formacions que són les homòlogues de les costelles toràciques.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Nota

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  sàcul laringi, n m
  • ca  apèndix del ventricle de la laringe, n m sin. compl.
  • ca  bossa laríngia, n f sin. compl.
  • ca  sac de Hilton, n m sin. compl.
  • ca  sac laringi, n m sin. compl.
  • ca  sàcul de Hilton, n m sin. compl.
  • TA  sacculus laryngis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Bossa membranosa que prolonga l'extrem anterior dels plecs vestibulars cap al cartílag tiroide.
  • ca  apèndix, n m
  • ca  apèndix cecal, n m sin. compl.
  • ca  apèndix vermiforme, n m sin. compl.
  • es  apéndice, n m
  • es  apéndice vermiforme, n m
  • fr  appendice caecal, n m
  • fr  appendice vermiforme, n m
  • en  appendix, n
  • en  vermiform appendix, n

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Apèndix intestinal situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
  • ca  apèpsia, n f

Malalties i síndromes, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definició
Abolició o disminució de les funcions químiques digestives, dispèpsia extrema.
  • ca  apepsínia, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Manca total de secreció de pepsinogen a l'estómac.
  • ca  apercepció, n f

Malalties i síndromes, Neurologia, Salut mental

Definició
Procés pel qual són actualitzats els records desencadenats per una percepció, completant-la i fins i tot deformant-la. L'exageració patològica de l'apercepció rep el nom d'al·lucinació aperceptiva.
  • ca  aperceptiu -iva, adj

Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la apercepció.
  • ca  aperiòstic -a, adj

Anatomia > Histologia

Definició
Que es practica sense deixar periosti.
  • ca  aperiòstic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Sense periosti.