Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  procés supracondili intern de l'húmer, n m
  • ca  apòfisi supraepitroclear de l'húmer, n f sin. compl.
  • ca  tubercle braquial de l'húmer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Petita eminència inconstant de la part inferior de la cara interna de l'húmer, d'on surt una banda fibrosa que acaba inserint-se a la vora superior de l'epitròclea.
  • ca  apòfisi temporal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Angle posterior del pòmul que articula amb l'apòfisi zigomàtica del temporal.
  • ca  apòfisi transversa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues apòfisis, dreta i esquerra, situades a cada costat de les vèrtebres.
  • ca  tubercle extern del calcani, n m
  • ca  apòfisi troclear, n f sin. compl.
  • ca  tròclea fibular del calcani, n f sin. compl.
  • ca  tròclea peroneal del calcani, n f sin. compl.
  • ca  tubercle del calcani, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Tubercle de la cara externa del calcani que separa la canal del tendó peroneal curt, situada a sobre, de la canal del tendó peroneal llarg, situada a sota.
  • ca  procés vaginal, n m
  • ca  apòfisi vaginal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Lamel·la òssia de la part interna de l'anell de l'ala interna de l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide, que s'articula amb l'apòfisi esfenoidal del palatí per tal de formar el conducte pterigopalatí.
  • ca  apòfisi xifoide, n f
  • ca  apòfisi ensiforme, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Punta molt aguda de la terminació del vèrtex de l'ala menor de l'esfenoide.
  • ca  apòfisi zigomàtica, n f
  • ca  zigoma, n m sin. compl.
  • es  cigoma
  • fr  zygoma
  • en  zygoma

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Apòfisi vigorosa de la unió de les parts vertical i horitzontal de l'escata de l'os temporal, que s'articula amb l'os malar. La seva base posseeix una arrel transversal, que és el còndil del temporal, i una arrel longitudinal, la qual presenta una part de la cavitat glenoide i els tubercles zigomàtics anterior i posterior.

Nota

  • La denominació zigoma prové del grec zygoma 'barra, balda'.
  • ca  apòfisi malar, n f
  • ca  apòfisi zigomàtica del maxil·lar superior, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Eminència triangular del maxil·lar superior que s'articula amb la vora anteroinferior del pòmul.
  • ca  apofisial, adj
  • ca  apofític -a, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a l'apòfisi.
  • ca  apofisitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Inflamació d'una apòfisi.