Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  astènia, n f
  • es  astenia, n f
  • fr  asthénie, n f
  • en  asthenia, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia, Oncologia i radioteràpia, Salut mental

Definició
Sensació patològica de debilitat generalitzada.

Nota

  • L'astènia pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics i és un símptoma molt comú en persones amb càncer o amb malalties degeneratives. Quan es produeix com a conseqüència de trastorns orgànics, acostuma a ser més intensa cap a la fi del dia, mentre que, amb els trastorns psíquics, sol ser més intensa de bon matí.

    La denominació astènia està formada a partir de a- i del grec sthénos 'força'.
  • ca  malenconia, n f
  • ca  ademònia, n f sin. compl.
  • ca  astènia, n f sin. compl.
  • ca  lipemania, n f sin. compl.
  • ca  melangia, n f sin. compl.
  • ca  oligòria, n f sin. compl.
  • ca  postració, n f sin. compl.
  • ca  prosternació, n f sin. compl.
  • ca  prostració, n f sin. compl.
  • es  astenia
  • es  melancolía
  • es  prostración
  • fr  asthénie
  • fr  mélancolie
  • fr  prostration
  • en  asthenia
  • en  melancholia
  • en  prostration

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental, Terminologia històrica

Definició
Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom. Aquest concepte ja era utilitzat per l'escola mèdica hipocràtica per a explicar els estats depressius profunds.

Nota

  • La denominació malenconia està formada a partir del grec mélas mélanos 'negre' i cholé 'bilis'.
  • ca  síndrome de fatiga crònica, n f
  • ca  astènia crònica, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'astènia crònica, n f sin. compl.
  • en  chronic fatigue syndrom

Malalties i síndromes

Definició
Síndrome caracteritzada per cansament, fatiga o astènia de més de sis mesos de durada, amb l'exclusió de cap mena de causa orgànica justificativa, com a criteri major, acompanyada de diversos criteris menors: febrícula o febre objectivada d'entre 37,6 ºC i 38,6 ºC, dolors musculars i poliarticulars sense artritis, molèsties faríngies, adenopaties cervicals o axil·lars, cansament excessiu i prolongat després d'un exercici prèviament ben tolerat, cefalees, alteracions del son i trastorns neuropsíquics del tipus de la deficiència mnemònica, manca de concentració, irritabilitat o depressió. Afecta sobretot dones entre 25 i 45 anys. Hom ha descrit brots epidèmics en determinades contrades dels Estats Units i Angleterra, que suggeriren l'existència d'una causa ambiental o infecciosa comuna, per bé que no identificada. També s'han detectat nombroses alteracions immunològiques lleus, que farien pensar en un alliberament excessiu de citocines com a factor causal. Altres teories proposen que la síndrome és bàsicament un trastorn psiquiàtric. També és anomenada síndrome d'astènia crònica.
  • ca  astènia orgànica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Astènia observada en diverses malalties orgàniques: neoplàsies, infeccions, malaltia d'Addison, síndrome de Cushing, hipotiroïdisme, hipertiroïdisme, hipofunció adenohipofítica, diabetis, polimiàlgia reumàtica, miastènia gravis, immunodeficiències, etc.
  • ca  astènia psíquica, n f

Malalties i síndromes, Salut mental

Definició
Astènia motivada per causes psíquiques: depressió, crisi d'angoixa, trastorns d'ansietat, trastorns hipocardíacs, reaccions depressives, trastorns bipolars, etc.
  • ca  astènic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a l'astènia.
  • ca  astènic -a, adj

Salut mental, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Dit del biotip descrit per Kretschmer amb el nom de leptosomàtic.
  • ca  astènic -a, adj
  • ca  anèrgic -a, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Afectat d'astènia, mancat d'energia.
  • ca  astenobiosi, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Estat d'activitat biològica reduïda semblant a la hibernació o estivació però que no està directament relacionat amb la temperatura o la humitat, ni en depèn.
  • ca  astenocòria, n f
  • ca  signe d'Arroyo, n m sin. compl.
  • es  astenocoria
  • fr  asthénocorie
  • fr  paresse pupillaire
  • en  asthenocoria

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Condició en la qual el reflex pupil·lar és lent, dèbil; s'observa en l'hipoadrenalisme.