Back to top
  • ca  acordió, n m
  • es  acordeón
  • fr  accordéon
  • it  fisarmonica
  • en  accordion

Instruments aeròfons

Definició
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures proveït de teclat i d'una manxa accionada amb el braç.
  • ca  acordió diatònic, n m
  • es  acordeón diatónico
  • fr  accordéon diatonique, n m
  • it  fisarmonica diatonica

Instruments aeròfons, Instruments tradicionals catalans

Definició
Instrument musical de vent de llengüetes metàl·liques dures, manxa i teclat.

Nota

  • És utilitzat quasi exclusivament, a partir dels anys setanta, en la música de nova factura d'inspiració tradicional.
  • ca  acordionista, n m, f
  • es  acordeonista
  • fr  accordéoniste
  • it  fisarmonicista
  • en  accordionist

Músics i altres professionals

Definició
Persona que toca l'acordió.
  • ca  instrument aeròfon, n m
  • ca  aeròfon, n m sin. compl.
  • ca  instrument de vent, n m sin. compl.
  • es  aerófono
  • es  instrumento aerófono
  • es  instrumento de viento
  • fr  aérophone
  • fr  instrument à vent
  • it  aerofono
  • it  strumento a fiato
  • it  strumento aerofono
  • en  aerophone
  • en  wind instrument

Instruments aeròfons

Definició
Instrument musical que sona per vibració d'una columna d'aire continguda dins un tub o per l'aire que hi passa a través
  • ca  afinador |afinadora, n m, f
  • es  afinador
  • fr  accordeur
  • it  accordatore
  • en  tuner

Músics i altres professionals

Definició
Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments musicals.
  • ca  anafil, n m
  • ca  nafil, n m sin. compl.
  • es  anafil
  • es  añafil
  • fr  busine
  • it  tromba dritta
  • en  buysine

Instruments aeròfons

Definició
Trompeta natural recta d'origen medieval.
  • ca  arquet, n m
  • ca  arc, n m sin. compl.
  • es  arco
  • es  arquillo
  • fr  archet
  • it  archetto
  • it  arco
  • en  bow

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Vareta entre els extrems de la qual van estirades unes crins que serveixen per a fer vibrar per fricció les cordes de certs instruments musicals, com el violí, el violoncel, el contrabaix, etc.
  • ca  arpa, n f
  • es  arpa
  • fr  harpe
  • it  arpa
  • en  harp

Instruments cordòfons

Definició
Instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
  • ca  arpista, n m, f
  • es  arpista
  • fr  harpiste
  • it  arpista
  • en  harper
  • en  harpist

Músics i altres professionals

Definició
Persona que toca l'arpa.
  • ca  arquet, n m
  • ca  arc, n m sin. compl.
  • es  arco
  • es  arquillo
  • fr  archet
  • it  archetto
  • it  arco
  • en  bow

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Vareta entre els extrems de la qual van estirades unes crins que serveixen per a fer vibrar per fricció les cordes de certs instruments musicals, com el violí, el violoncel, el contrabaix, etc.