CIVADA, AVENA O ORDI?
CIVADA, AVENA O ORDI?
- ca CIVADA, AVENA O ORDI?
- es avena (civada), n f
- es cebada (ordi), n f
- fr avoine (civada), n f
- fr orge (ordi), n f
- it avena (civada), n f
- it orzo (ordi), n m
- en barley (ordi), n
- en oat (civada), n
- nc Avena sativa (civada)
- nc Hordeum vulgare (ordi)
Criteris d'especialitat > Botànica
Definició
Tant civada i avena (tots dos, noms femenins), com ordi (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i prioritats d'ús diferents:
- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Ex.: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Ex.: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.
- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.
La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)
Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).
- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Ex.: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Ex.: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.
- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.
La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)
Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de civada i ordi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Es diu avena o civada?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/11/19/es-diu-avena-o-civada/).
