Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

carabasseta de cascall - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
carabasseta de cascall carabasseta de cascall

  • ca  carabasseta de cascall, n f ( MUL1991; MUL1997 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  cascall, n m alt. sin. ( BONETG2008; BRULL; FMPC1; GOMIS; HNPC-6; MALAG1982; MANT; NIELL; PAÑELL; PARDO1931; SALLENT; SANCH1991 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
    BRULL, Josep M. Tivissa: Un poble antic de la Catalunya nova. Barcelona: Biblioteca "Mestre Cabré", DL 1984.
    ISBN 84-85709-36-5
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    PAÑELLA BONASTRE, Juan. Las plantas de jardín cultivadas en España: Catálogo general y nombres populares. 3a ed., rev y actual. Barcelona: Asociación Española de Parques y Jardines Públicos: Asociación Antiguos Alumnos Escuela de Jardinería de Barcelona, 1991.
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  cascall blanc, n m alt. sin. ( PARDO1931; TREMP )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
  • ca  cascall negre, n m alt. sin. ( PARDO1931 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
  • ca  cascalls, n m pl alt. sin. ( CALICO; GARCIAE; VENDRELL )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
    VENDRELL MANENT, Mercè. Estudi etnobotànic de Cardona i voltants. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona].
  • ca  cascalls blancs, n m pl alt. sin. ( PEIX-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  dormidora, n f alt. sin. ( MANT; SANCH1991 )
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  herba dormidora, n f alt. sin. ( BOAD1999; GOMIS )
    BOADA, Martí; ROMANILLOS, Teresa. Les plantes tòxiques de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1999. (Pòrtic Natura; 16)
    ISBN 84-7306-540-9
    GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
    ISBN 84-85135-30-X
  • ca  pavó, n m alt. sin. ( NIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  pintacoques, n m alt. sin. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  rosella blanca, n f alt. sin. ( BAL1984b-REV; NPBAL-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  adormidera, n f var. ling. ( NPCASAD; NPNIELL )
    CASADEMONT PORTELL, Rosa. Llistat de noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  cascai, n m var. ling. ( BOU; NPCASAD; PALAU )
    BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
    CASADEMONT PORTELL, Rosa. Llistat de noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PALAU FERRER, Pere C. Les plantes medicinals baleàriques. 5a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1993. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 4)
    ISBN 84-273-0296-7
  • ca  dormidera, n f var. ling. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  herba dormidera, n f var. ling. ( CEBALL; MUL1997 )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  papàvero, n m var. ling. ( SANNA )
    SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
    ISBN 84-7129-391-9
  • ca  ruella blanca, n f var. ling. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • nc  Papaver somniferum L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

papaveràcies

Nota

  • Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.