cirialera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

• ca  cirialera, n f ( BIOSF-5; COSTA1986; DIEC2-E; HNPC-14; HNPC-6; MAYOL1991 )
  Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
  ISBN 84-7739-560-8
  COSTA, Manuel. La vegetació al País Valencià. València: Universitat de València. Servei de Publicacions, 1986.
  ISBN 84-370-0276-1
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
  ISBN 84-7739-067-3
  FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
  ISBN 84-7739-015-0
  MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
• ca  herba de salobre, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  herba salada, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MAYOL1991 )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
• ca  mamelluts, n m pl sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  pollet, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  salat, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  salicorn, n m sin. compl. ( DIEC2-E; SALLENT )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
• ca  salicòrnia, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  sosa, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
• ca  ballester, n m alt. sin. ( MAYOL1991-REV )
  Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
  
  exemples:
  herba de sant Joan (font)
  herba de Sant Joan (font-REV)
  seba marina (font)
  ceba marina (font-REV)
  
  anemorà (font)
  enamorada (font-REV)
• ca  ballaster, n m var. ling. ( MAYOL1991 )
  MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
• nc  Salicornia sp. pl. ( FMPC3 )
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
  ISBN 84-7306-857-2

quenopodiàcies