salat - Diccionari de religions

Nota

• La salat és una obligació que cada musulmà ha de practicar cinc cops al dia: a l'alba, al migdia, a la tarda, a la posta de sol i a la nit. El musulmà s'ha de situar abans en un estat de puresa mitjançant les ablucions. L'oració es pot fer en qualsevol lloc, excepte sobre una tomba o altres llocs impurs, i l'indret on es fa està sacralitzat simbòlicament amb el traçat d'una línia, amb una catifa, etc. La salat, que cal fer orientat en la direcció (alquibla) de la Meca, requereix quatre característiques per ser vàlida: 1) la intenció d'acomplir el que està prescrit; 2) formular el takbir, que consisteix a dir Allah akbar ('Déu és el més gran'), que permet entrar en l'estat sagrat; 3) efectuar tres o quatre vegades el conjunt de gestos i paraules requerides (rakaa), i 4) pronunciar, assegut sobre els talons, la professió de fe (xahada), les salutacions i el retorn a l'estat profà. La pregària pot ser invalidada per un gest o una paraula estranya al ritual. L'oració en comú i oficial, que es fa a la mesquita, té un caràcter social molt important; per això la pregària del migdia del divendres és pràcticament obligatòria, ja que està acompanyada de la khutba.