OCM-2
OCM-2
- ca OCM-2, n m
- ca Ocean Color Monitor-2, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Ocean Color Monitor-2, 'seguidor del color dels oceans-2'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OceanSat-2 destinat majoritàriament, com el seu predecessor, el sensor OCM, instal·lat a l'IRS-P4, a l'estudi de les concentracions dels pigments de fitoplàncton, els sediments en suspensió i la concentració de matèria orgànica dissolta a l'aigua (Gelbstoff) per a la identificació de zones potencials de pesca, així com a l'observació de la contaminació i altres impactes sobre el medi marí.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [402,422 nm; 433,453 nm; 480,500 nm; 500,520 nm; 545,565 nm; 610,630 nm] i l'IRp [725,755 nm; 845,880 nm], en 8 bandes amb una resolució espacial al nadir de 236 m transversalment a la traça i de 360 m longitudinalment a la traça. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1440 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament al llarg de la traça (±20°) per a evitar els efectes de miralleig.
La configuració del sensor és pràcticament la mateixa que la del seu predecessor, a excepció de les bandes 6 i 7, les longituds d'ona centrals de les quals són modificades lleugerament per a millorar la reflectància dels sediments en suspensió (banda 6) i per a evitar l'absorció de l'oxigen (banda 7).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OceanSat-2 destinat majoritàriament, com el seu predecessor, el sensor OCM, instal·lat a l'IRS-P4, a l'estudi de les concentracions dels pigments de fitoplàncton, els sediments en suspensió i la concentració de matèria orgànica dissolta a l'aigua (Gelbstoff) per a la identificació de zones potencials de pesca, així com a l'observació de la contaminació i altres impactes sobre el medi marí.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [402,422 nm; 433,453 nm; 480,500 nm; 500,520 nm; 545,565 nm; 610,630 nm] i l'IRp [725,755 nm; 845,880 nm], en 8 bandes amb una resolució espacial al nadir de 236 m transversalment a la traça i de 360 m longitudinalment a la traça. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1440 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament al llarg de la traça (±20°) per a evitar els efectes de miralleig.
La configuració del sensor és pràcticament la mateixa que la del seu predecessor, a excepció de les bandes 6 i 7, les longituds d'ona centrals de les quals són modificades lleugerament per a millorar la reflectància dels sediments en suspensió (banda 6) i per a evitar l'absorció de l'oxigen (banda 7).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
