Back to top
  • ca  abrasió, n f
  • es  abrasión
  • en  abrasion mark

Fotogrametria

Definició
Conjunt heterogeni de marques i incisions en una pel·lícula que eliminen localment l'emulsió fotogràfica sense arribar a la base.

Nota

  • Les abrasions s'originen en el procés de càrrega i desplaçament de la pel·lícula, en el procés de revelatge o en la manipulació posterior del negatiu o la diapositiva.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
abscissa abscissa

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

  • ca  abscissa, n f
  • es  abscisa
  • en  abscissa

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Primera coordenada, horitzontal, d'un punt en el pla en un sistema de coordenades cartesianes, mesurada com a distància al llarg de l'eix horitzontal entre el punt i l'eix vertical.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
abscissa abscissa

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

  • ca  abscissa, n f
  • es  abscisa
  • fr  abscisse
  • it  ascissa
  • en  abscissa
  • de  Abszisse

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definició
Coordenada x corresponent a la distància d'un punt a l'eix d'ordenades (y).

Nota

  • Vegeu també coordenades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
absorbància absorbància

Teledetecció

  • ca  absorbància, n f
  • ca  densitat òptica, n f sin. compl.
  • es  absorbancia
  • es  densidad óptica sin. compl.
  • en  absorbance
  • en  optical density sin. compl.
  • sbl  A

Teledetecció

Definició
Logaritme de l'invers de la transmitància d'un material o una superfície plana.

S'expressa com a logb(F0/F), on F0 és el flux energètic incident i F és el flux energètic transmès. La base del logaritme (b) és habitualment el nombre e (logaritme neperià) quan el medi travessat per la radiació és un gas (el cas habitual en teledetecció), mentre que és generalment 10 quan el medi travessat és un líquid (el cas habitual en química). L'absorbància és una magnitud adimensional, amb valors compresos entre 0 i infinit.

Gràcies a la transformació logarítmica, l'absorbància és proporcional al gruix de la substància o de la superfície travessada per la radiació; en el cas que la radiació travessi un líquid, també és proporcional a la seva concentració. Cal notar que l'absorbància no sempre mesura l'absorció en si (per exemple, provocant canvis químics), ja que no recull fenòmens com la dispersió dintre el material.

Convé no confondre aquest terme amb absortància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
absorbància espectral absorbància espectral

Teledetecció

  • ca  absorbància espectral, n f
  • es  absorbancia espectral
  • en  spectral absorbance
  • sbl  Aλ

Teledetecció

Definició
Absorbància per unitat de longitud d'ona.

L'absorbància espectral és una magnitud adimensional, amb valors compresos entre 0 i infinit.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  absorció, n f
  • es  absorción
  • en  absorption

Fotogrametria

Definició
Procés de conversió de l'energia electromagnètica en altres formes d'energia per mitjà de la interacció amb la matèria.

Nota

  • 1. L'absorció és un procés selectiu, ja que depèn de la longitud d'ona de l'energia incident.

    2. L'absorció és un dels fenòmens principals causants de l'efecte atmosfèric.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  absorció, n f
  • es  absorción
  • en  absorption

Teledetecció

Definició
Interacció de la radiació electromagnètica (o del so) amb un medi en una forma que pot implicar un augment de la temperatura (i l'emissió de radiació a longituds d'ona més llargues), la creació de nous compostos químics (com en la fotosíntesi) o l'emissió en altres longituds d'ona per fenòmens com la fluorescència.

L'absorció es mesura habitualment a través de l'absortància o de l'absorbància, i és un dels tres processos bàsics que ocorren a la radiació electromagnètica (o al so) en la seva interacció amb la matèria, en aquest cas quedant absorbida al seu interior, ni que sigui per un temps breu.

Vegeu també absorció atmosfèrica, reflexió, transmissió1 i emissió.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
absorció atmosfèrica absorció atmosfèrica

Fotogrametria

  • ca  absorció atmosfèrica, n f
  • es  absorción atmosférica
  • en  atmospheric absorption

Fotogrametria

Definició
Absorció en què la interacció de la radiació electromagnètica amb els gasos i aerosols de l'atmosfera genera energia tèrmica i fa que augmenti la temperatura, de manera que l'energia absorbida no arriba a la superfície terrestre o al sensor.

Nota

  • L'absorció atmosfèrica afecta més les longituds d'ona més curtes. Els gasos més efectius en l'absorció són el vapor d'aigua (0,6-2 µm i 6 µm), l'oxigen atòmic (< 0,1 µm), l'ozó atmosfèric (< 0,3 µm y 27 µm) i el diòxid de carboni (2,5-4,5 µm i 15 µm). Els raigs γ i els raigs X són absorbits per l'oxigen i el nitrogen, mentre que l'ultraviolat és absorbit per l'ozó atmosfèric. L'absorció redueix la visibilitat i la quantitat d'energia que arriba al sensor i afecta la formació de la imatge, tot i que quan es volen observar processos atmosfèrics es fan servir aquestes bandes d'absorció.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
absorció atmosfèrica absorció atmosfèrica

Teledetecció > Radiometria

  • ca  absorció atmosfèrica, n f
  • es  absorción atmosférica
  • en  atmospheric absorption

Teledetecció > Radiometria

Definició
Procés pel qual l'atmosfera absorbeix energia incident, sovint de longituds d'ona específiques.

L'absorció atmosfèrica depèn dels components de l'atmosfera, principalment de l'ozó, de l'oxigen atòmic i del vapor d'aigua. En el cas de sensors que capten radiació reflectida, tant la radiació que viatja de la font de radiació (el Sol en sensors passius o un lidar, un SAR, etc. en sensors actius) a l'objecte observat, com la que viatja de l'objecte al sensor es veuen més o menys afectades per l'absorció atmosfèrica, especialment en el VIS i l'IR. En canvi, en els sensors que reben radiació emesa (sensors tèrmics, etc.) només és en el segon camí on eventualment la radiació pot experimentar absorció. En tots els casos, però, comporta una reducció en l'energia que arriba al sensor.

L'absorció atmosfèrica és un fenomen habitualment problemàtic en l'observació de la superfície terrestre, ja que modifica el senyal rebut per la zona observada (excepte quan hom observa processos d'emissió de la zona) i, sobretot, el senyal rebut pel sensor, per la qual cosa és un dels aspectes que té en compte la correcció atmosfèrica i el disseny de sensors (certs sensors eviten captar dades en aquelles longituds d'ona més afectades).

Tanmateix, l'absorció atmosfèrica també pot ser útil en teledetecció, ja que permet conèixer millor la composició de l'atmosfera tant verticalment com al llarg del temps, per la qual cosa els sensors de satèl·lits meteorològics com els Meteosat o els radars meteorològics porten bandes sensibles a zones d'absorció de components d'interès, com l'aigua. Un clar exemple n'és la descoberta, l'any 1985, i el seguiment del forat de la capa d'ozó gràcies a la teledetecció.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
absorció atmosfèrica absorció atmosfèrica

Cartografia > Teledetecció

  • ca  absorció atmosfèrica, n f
  • es  absorción atmosférica
  • fr  absorption atmosphérique
  • it  assorbimento atmosferico
  • en  atmospheric absorption
  • de  atmosphärische Absorption

Cartografia > Teledetecció

Definició
Transformació de l'energia radiant en altres formes d'energia al seu pas per l'atmosfera, produïda principalment pels seus components d'ozó, oxigen, vapor d'aigua i diferents partícules en suspensió.

Nota

  • L'absorció atmosfèrica suposa, en general, una pèrdua d'informació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3