dard de foc
dard de foc
Enginyeria química
- ca dard de foc, n m
- ca doll de foc, n m
- ca incendi de dard, n m
- es dardo de fuego
- en jet-fire
Enginyeria química
Definició
Incendi que té lloc en produir-se la sortida de vapors o gasos inflamables a pressió, i entrar en ignició. Generalment els dolls de foc són causats pel vessament accidental de vapors o gasos inflamables a pressió, en àrees de procés o dipòsits d'emmagatzematge; també poden ser intencionats, com en el cas de les torxes de procés.
darmstadti
darmstadti
Química inorgànica
- ca darmstadti, n m
- es darmstadtio
- en darmstadtium
- sbl Ds
Química inorgànica
Definició
Element quart del grup 10 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 110 i massa atòmica 281.
Nota
- Se'n coneixen fins a set isòtops, tots ells artificials i inestables.
DBO
DBO
Medi ambient, Química analítica
- ca demanda bioquímica d'oxigen, n f
- ca demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
- ca DBO, n f sigla
- es demanda biológica de oxígeno
- es demanda bioquímica de oxígeno
- es DBO sigla
- en biochemical oxygen demand
- en biological oxygen demand
- en BOD sigla
Medi ambient, Química analítica
Definició
Quantitat d'oxigen necessària per biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa. La diferència entre l'oxigen dissolt a la solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen. Aquest paràmetre té molta utilitat per conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per tal de depurar-les i interès analític perquè dóna una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual. Si l'anàlisi té una durada de 5 dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5), i si dura 20 dies, de la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20). El valor obtingut s'expressa en miligrams d'oxigen per litre de mostra.
DDA
DDA
Medi ambient
- ca dosi diària admissible, n f
- ca DDA, n f sigla
- es admisión diaria aceptable
- es ADA sigla
- en daily tolerable dose
- en DTD sigla
Medi ambient
Definició
Dosi d'absorció diària d'una substància en particular, incapaç de produir efectes negatius sobre la salut.
DDT
DDT
Química orgànica
- ca diclorodifeniltricloroetà, n m
- ca 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)età, n m sin. compl.
- ca DDT, n m sigla
- es 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)etano
- es diclorodifeniltricloroetano
- es DDT sigla
- en 1,1,1-trichloro-2,2-di(4-chlorophenyl)ethane
- en dichlorodiphenyltrichloroethane
- en DDT sigla
- for C14H9Cl5
Química orgànica
Definició
Pesticida que es presenta en forma de sòlid en cristalls incolors o com a pols blanca, del que s'ha prohibit l'ús agrícola pels danys ecològics que provoca.
Nota
- És insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics com l'acetona, l'èter, el benzè, el tetraclorur de carboni, el querosè, el dioxà i la piridina. És el pesticida més conegut i s'ha fet servir de forma generalitzada des del 1939. Es fa servir com a insecticida de contacte, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós. Aquesta toxicitat es deu al fet que no és biodegradable, que s'acumula en part en el medi ambient i que, a més de ser insoluble en aigua, no s'elimina fàcilment del sòl per escorrentia. En canvi, precisament en ser soluble en components bastant apolars s'acumula en els teixits adiposos, la qual cosa indueix a un augment de diclorodifeniltricloroetà en la cadena tròfica <figura1>. El diclorodifeniltricloroetà és tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània, especialment en solució. Tot i això, sota algunes circumstàncies té molts més beneficis. S'ha calculat que gràcies a l'eficàcia del diclorodifeniltricloroetà per controlar malalties transmeses per mosquits, s'ha evitat la mort de 75 milions de persones. La dosi letal per a l'home és de 500 mg per quilogram de pes corporal.
DEA
DEA
Química industrial
- ca dietanolamina, n f
- ca DEA, n f sigla
- es dietanolamina
- es DEA sigla
- en diethanolamine
- en DEA sigla
Química industrial
Definició
^Etanolamina^ de fórmula (HOCH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>)<sub>2</sub>NH.
decà
decà
Química orgànica
- ca decà, n m
- es decano
- en decane
- for CH3(CH2)8CH3
Química orgànica
Definició
Alcà de cadena lineal de 10 àtoms de carboni que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 174 ºC i un punt de fusió de −30 ºC.
Nota
- És un dels components del petroli que s'obté en les fraccions líquides, particularment el ^querosè^. És insoluble en aigua i, a causa del seu caràcter apolar, és soluble en alcohol. El decà és l'hidrocarbur estàndard que es fa servir com a substància de referència, com a dissolvent de compostos apolars i en síntesi orgànica.
decahidronaftalè
decahidronaftalè
Química orgànica
- ca decahidronaftalè, n m
- ca biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
- ca decalina, n f sin. compl.
- es biciclo[4.4.0]decano
- es decahidronaftaleno
- es decalina
- en bicyclo[4.4.0]decane
- en decahydronaphthalene
- en decaline
- for C10H18
Química orgànica
Definició
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.
Nota
- En ambdós estereosiòmers els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira. És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè. S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens addicionats a aquest. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura. Es fa servir sobretot com a dissolvent d'olis, greixos, ceres, resines, cautxú, neteja de maquinària, crema de sabates i fluids netejadors, entre d'altres. La denominació decalina prové de la marca registrada Decalina®.
decaïment no radiatiu
decaïment no radiatiu
Química física
- ca desactivació no radiant, n f
- ca transició no radiant, n f
- ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
- ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
- ca desexcitació no radiativa, n f sin. compl.
- ca transició no radiativa, n f sin. compl.
- ca transició sense radiació, n f sin. compl.
- es decaimiento no radiativo
- es desactivación no radiativa
- es desexcitación no radiativa
- es transición no radiante
- es transición no radiativa
- es transición sin radiación
- en non-radiative decay
- en non-radiative desexcitation
- en non-radiative transition
- en radiationless deactivation
- en radiationless decay
- en radiationless transition
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot transferint l'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten. Són exemples de transició no radiativa la ^conversió interna^ i el ^creuament entre sistemes^.
decaïment radiatiu
decaïment radiatiu
Química física
- ca desactivació radiant, n f
- ca transició radiant, n f
- ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
- ca desexcitació radiativa, n f sin. compl.
- ca transició radiativa, n f sin. compl.
- es decaimiento radiativo
- es desactivación radiativa
- es desexcitación radiativa
- es transición radiante
- es transición radiativa
- en radiative deactivation
- en radiative decay
- en radiative desexcitation
- en radiative transition
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia tot emetent un fotó. Són exemples de processos de transició radiativa la ^fluorescència^ i la ^fosforescència^.
