Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  espectroscòpia d'electrons Auger, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  espectroscopia de electrones Auger
  • es  AES sigla
  • en  Auger electron spectroscopy
  • en  AES sigla

Química física

Definició
Tècnica espectroscòpica basada en l'^efecte Auger^. Això fa que els espectres obtinguts siguin una empremta de la mostra de material que s'analitza. L'espectroscòpia d'electrons Auger s'utilitza àmpliament en l'estudi de superfícies i una de les seves aplicacions més importants té lloc en la indústria de la microelectrònica.
  • ca  espectrometria d'emissió atòmica, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  espectrometría de emisión atómica
  • es  AES sigla
  • en  atomic emission spectrometry
  • en  AES sigla

Química analítica

Definició
Espectrometria d'emissió que es basa en la radiació electromagnètica emesa per una mostra sòlida, líquida o gasosa que, prèviament, ha estat excitada mitjançant energia elèctrica o tèrmica. La quantitat d'energia necessària per excitar la majoria de mostres és molt gran, la qual cosa produeix la dissociació de qualsevol compost en els seus elements. Això fa que l'espectre d'emissió sigui característic dels àtoms presents en la mostra. En teoria aquesta tècnica es pot utilitzar per a qualsevol element sempre que es disposi d'una font de radiació suficientment energètica, encara que a la pràctica es limita a un setanta, ja que les línies espectrals d'emissió d'alguns elements es troben a la regió de l'ultraviolat de buit, la qual no és fàcilment accessible amb la instrumentació ordinària. L'origen dels espectres d'emissió atòmica resideix en la mateixa estructura atòmica. Les línies espectrals de l'espectre d'emissió atòmica d'un element corresponen a transicions electròniques entre els diferents nivells energètics dels seus àtoms. La complexitat dels espectres d'emissió atòmica depèn del nombre d'electrons de valència, de forma que l'hidrogen i els metalls alcalins presenten els espectres més senzills, mentre que els dels metalls de transició són summament complexos. La instrumentació utilitzada en aquesta tècnica és l'espectròmetre d'emissió, dotat de font de radiació, monocromador i detector. La font de radiació proporciona l'energia necessària per portar la mostra fins a un estat excitat. Aquesta energia procedeix d'una descàrrega elèctrica entre dos elèctrodes, un dels quals conté la mostra. Els dispositius que s'utilitzen són l'arc de corrent continu, que utilitza un corrent continu d'entre 10 i 50 V amb intensitats d'entre 1 i 35 A; l'arc de corrent altern, que utilitza un corrent altern d'entre 2.000 i 5.000 V amb intensitats d'entre 1 i 5 A; la guspira intermitent, que pot arribar a intensitats màximes de 2.000 A, encara que el corrent mitjà és només de pocs amperes, i la microsonda làser, que utilitza el làser per tal de vaporitzar la mostra en l'espai que hi ha entre dos elèctrodes de grafit, els quals s'utilitzen com a font d'excitació de guspira. La detecció es porta a terme amb detectors fotoelèctrics, com els fotomultiplicadors. Alguns exemples d'aplicació d'aquesta tècnica són l'anàlisi de metalls i aliatges metàl·lics (es poden determinar més de trenta elements químics presents en una mostra d'alumini metàl·lic); l'anàlisi de metalls en olis lubrificants usats en avions, locomotores o camions per indicar les condicions del motor (la presència d'alumini indica un deteriorament de les bombes d'oli, pistons i capçals dels cilindres; el coure delata el desgast de les peces de bronze), i la determinació d'elements traça en l'atmosfera terrestre.
  • ca  afaiçonament, n m
  • es  hechurado
  • en  working

Metal·lúrgia

Definició
Procediment de conformació dels materials que consisteix a modificar les seves formes sense que hi hagi canvi d'estat. L'afaiçonament pot realizar-se en fred (a temperatura ambient) o en calent (a temperatura superior a l'ambient).
  • ca  afinar el gra, v tr
  • es  afinar el grano
  • en  grain refine

Metal·lúrgia

Definició
Reduir la grandària dels cristalls d'un metall policristal·lí que consisteix a refredar molt de pressa el metall fos; opcionalment, també s'hi afegeixen afinants de gra. En el cas de l'acer al carboni, el gra s'afina inoculant aliatges de silici o d'alumini a l'acer fos.
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad
  • es  afinidad de reacción
  • en  affinity
  • en  affinity of reaction
  • sbl  A

Química física

Definició
Tendència d'una mescla de substàncies a reaccionar en condicions de temperatura i pressió constants. És una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'^extensió de la reacció^ (ξ) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per <expressió 168>, on <i><ni grega minúscula></i><sub>i</sub> és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i <i><mi grega minúscula></i><sub>i</sub> n'és el potencial químic. Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció en el sentit de reactius a productes es produeix de manera espontània si el valor de l'afinitat de reacció és positiu, mentre que la reacció en el sentit de productes a reactius es produeix si aquest valor és negatiu. La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul•li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió. Per a veure cap on es desplaça la reacció, normalment es compara el valor del producte de reacció que hi ha en cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri, i la reacció es produeix en el sentit indicat sempre que Kº > Q. Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reaccionant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades. Quan la força impulsora de la reacció és la diferència de potencial entre els dos elèctrodes d'una pila reversible, que es controla externament mitjançant un potenciòmetre, es parla d'^afinitat electroquímica^. Si el sistema es troba dins d'un camp gravitatori, es parla d'afinitat gravitacional, la qual ve donada en termes de potencials químics gravitacionals i on el lligam extern és el potencial gravitatori que, per a sistemes propers a la superfície terrestre, és l'acceleració de la gravetat. Per a sistemes dins d'una centrífuga, es parla d'afinitat centrífuga, que ve donada pels potencials químics centrífugs i on el lligam extern és la velocitat angular de rotació.
  • ca  afinitat de reacció, n f
  • ca  afinitat, n f sin. compl.
  • es  afinidad
  • es  afinidad de reacción
  • en  affinity
  • en  affinity of reaction
  • sbl  A

Química física

Definició
Tendència d'una mescla de substàncies a reaccionar en condicions de temperatura i pressió constants. És una variable intensiva que expressa la variació de l'energia de Gibbs (G) d'una reacció respecte de l'^extensió de la reacció^ (ξ) i és la força impulsora d'una reacció. Ve donada per <expressió 168>, on <i><ni grega minúscula></i><sub>i</sub> és el coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció, amb signe menys per als reactius i amb signe més per als productes, i <i><mi grega minúscula></i><sub>i</sub> n'és el potencial químic. Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció en el sentit de reactius a productes es produeix de manera espontània si el valor de l'afinitat de reacció és positiu, mentre que la reacció en el sentit de productes a reactius es produeix si aquest valor és negatiu. La reacció tindrà lloc fins que el valor de l'afinitat de reacció s'anul•li i assoleixi l'estat d'equilibri químic, en el qual romandrà mentre no canviïn les condicions de composició, temperatura i pressió. Per a veure cap on es desplaça la reacció, normalment es compara el valor del producte de reacció que hi ha en cada moment de la reacció amb el valor de la constant d'equilibri, i la reacció es produeix en el sentit indicat sempre que Kº > Q. Cal evitar l'ús de la variació de l'energia de Gibbs de la reacció en comptes de l'afinitat de reacció, ja que no es tracta d'una variació entre un estat inicial i un estat final on reaccionen tots els reactius a productes, sinó que es tracta de la previsió de l'evolució espontània d'una mescla reaccionant cap al seu estat d'equilibri químic a la pressió i temperatura considerades. Quan la força impulsora de la reacció és la diferència de potencial entre els dos elèctrodes d'una pila reversible, que es controla externament mitjançant un potenciòmetre, es parla d'^afinitat electroquímica^. Si el sistema es troba dins d'un camp gravitatori, es parla d'afinitat gravitacional, la qual ve donada en termes de potencials químics gravitacionals i on el lligam extern és el potencial gravitatori que, per a sistemes propers a la superfície terrestre, és l'acceleració de la gravetat. Per a sistemes dins d'una centrífuga, es parla d'afinitat centrífuga, que ve donada pels potencials químics centrífugs i on el lligam extern és la velocitat angular de rotació.
  • ca  afinitat electrònica, n f
  • es  afinidad electrónica
  • en  electron affinity

Química teòrica

Definició
Energia alliberada per un àtom o una molècula quan accepta un electró per formar un anió segons A + e− <fletxa dreta> A. El seu valor és una mesura de la facilitat d'aquests sistemes per captar electrons. En la taula periòdica l'afinitat electrònica dels elements disminueix de la dreta cap a l'esquerra i de baix cap a dalt. Els halògens són els elements que tenen l'afinitat electrònica més gran.
  • ca  afinitat electroquímica, n f
  • es  afinidad electroquímica
  • en  electrochemical affinity
  • sbl  Ã

Química física

Definició
Afinitat de reacció d'una reacció en un elèctrode. Ve donada per <expressió 169>, on en la primera expressió, de tipus elèctric, A és l'afinitat de reacció, n és el nombre d'electrons que participen en la reacció, F és la constant de Faraday, Φ és el potencial elèctric interior de cada fase, i en la segona expressió, de tipus químic, <i><ni grega minúscula></i><sub>i</sub> és els coeficient estequiomètric de cada substància que intervé en la reacció i <i><mi grega minúscula amb titlla></i><sub>i</sub> n'és el potencial electroquímic. El segon terme de l'expressió elèctrica s'anul•la quan cap de les substàncies és iònica o quan tots els ions que entren en la reacció es troben en la mateixa fase, ja que estan al mateix potencial elèctric i s'ha de complir la condició d'electroneutralitat (<sumatori> zi <i><ni grega minúscula></i><sub>i</sub> = 0). Segons el segon principi de la termodinàmica, la reacció en el sentit de reactius a productes es produeix de manera espontània si en el moment de fer la mescla reaccionant el valor de l'afinitat electroquímica és positiu, mentre que la reacció en el sentit de productes a reactius es produeix si aquest valor és negatiu. La reacció tindrà lloc espontàniament cap als reactius o els productes si l'afinitat electroquímica és positiva o negativa respectivament segons el segon principi de la termodinàmica. Quan el valor de l'afinitat electroquímica s'anul•li, s'haurà arribat a l'equilibri electroquímic. Aquest estat és el que s'estableix, per exemple, en el cas d'una pila reversible, quan en el sistema no passa corrent i la condició d'afinitat electroquímica nul•la porta a l'equació de Nernst.
  • ca  afluent, n m
  • es  afluente
  • en  influent

Enginyeria química

Definició
Corrent líquid o gasós d'entrada a un sistema.
  • ca  anàlisi de perills i operabilitat, n f
  • ca  anàlisi de risc i operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi funcional d'operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi operativa, n f sin. compl.
  • ca  AFO, n f sigla
  • ca  AO, n f sigla
  • ca  HAZOP, n f sigla
  • es  análisis de riesgos y operabilidad
  • es  HAZOP
  • en  hazard and operability analysis
  • en  HAZOP

Enginyeria química

Definició
Aplicació d'un examen crític, formal i sistemàtic d'un procés o un projecte d'enginyeria d'una nova instal·lació per avaluar el risc potencial de l'operació o funcionament incorrecte dels components individuals dels equips i els consegüents efectes sobre la instal·lació com a conjunt. És un mètode que va ser dissenyat a la dècada dels seixanta per la Imperial Chemical Industries (ICI) a Anglaterra per aplicar-lo al disseny de plantes de fabricació de pesticides. La tècnica es fonamenta en el fet que les desviacions en el funcionament de les condicions normals d'operació i disseny solen conduir a una fallada del sistema.