alcohol hexílic
alcohol hexílic
Química orgànica
- ca hexanol, n m
- ca alcohol hexílic, n m sin. compl.
- ca 1-hexanol, n m sin. compl.
- es alcohol hexílico
- es hexanol
- es 1-hexanol
- en hexanol
- en 1-hexanol
- en hexyl alcohol
- for CH3(CH2)4CH2OH
Química orgànica
Definició
Alcohol primari derivat de l'hexà que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 157 ºCi un punt de fusió de −45 ºC.
Nota
- Té una densitat de 0,815 g/ml. S'obté a partir d'alquens o d'èsters. És lleugerament soluble en aigua i soluble en alcohol, èter i altres dissolvents orgànics. Es fa servir per introduir l'hexil en hipnòtics, antisèptics, èsters per a productes de perfumeria i com a dissolvent. És nociu per inhalació, ingestió i contacte.
alcohol isopropílic
alcohol isopropílic
Química industrial
- ca isopropanol, n m
- ca alcohol isopropílic, n m sin. compl.
- ca IPA, n m sigla
- es alcohol isopropílico
- es isopropanol
- es IPA sigla
- en isopropanol
- en isopropyl alcohol
- en IPA sigla
Química industrial
Definició
Alcohol secundari líquid de fórmula CH<sub>3</sub>-CHOH-CH<sub>3</sub>, bon dissolvent de greixos, amb un punt d'ebullició de 82,5ºC i soluble en aigua. No s'obté per fermentació, sinó només per síntesi química per hidratació del ^propilè^, en un procés similar al ^procés Shell^, per bé que les condicions experimentals depenen del catalitzador usat: entre 150 i 250ºC, i entre 40 i 250 bar. La meitat de la producció d'isopropanol es destina a fabricar acetona, i la resta s'usa principalment com a dissolvent en la indústria de la ^química fina^, la farmàcia, la detergència i la cosmètica. L'isopropanol va ser el primer producte obtingut per la indústria petroquímica, el 1920, per part de la Standard Oil de New Jersey, als Estats Units. <i>Isopropanol</i> és el nom comú del 2-propanol.
alcohol primari
alcohol primari
Química orgànica
- ca alcohol primari, n m
- es alcohol primario
- en primary alcohol
Química orgànica
Definició
Cadascun dels alcohols en què l'hidroxil està localitzat en un carboni primari.
Nota
- La seva fórmula genèrica és RCH2OH, en què el radical R tant pot ser alifàtic com aromàtic.
alcohol secundari
alcohol secundari
Química orgànica
- ca alcohol secundari, n m
- es alcohol secundario
- en secondary alcohol
Química orgànica
Definició
Cadascun dels alcohols en què l'hidroxil està localitzat en un carboni secundari.
Nota
- La seva fórmula genèrica és RR'CHOH, en què R i R' poden ser diferents i tant alifàtics com aromàtics.
alcohol terciari
alcohol terciari
Química orgànica
- ca alcohol terciari, n m
- es alcohol terciario
- en tertiary alcohol
Química orgànica
Definició
Cadascun dels alcohols en què l'hidroxil està localitzat en un carboni terciari.
Nota
- La seva fórmula genèrica és RR'R''COH, en què R, R' i R'' poden ser diferents i tant alifàtics com aromàtics.
alcoholat
alcoholat
Química orgànica
- ca alcoholat, n m
- ca alcòxid, n m
- es alcoholato
- es alcóxido
- en alcoholate
- en alkoxide
Química orgànica
Definició
Cadascuna de les sals de fórmula general RO− M+, que s'obté en substituir l'hidrogen de l'hidroxil d'un alcohol per un metall.
Nota
- Es presenta com un sòlid soluble en els alcohols i, sovint, en altres dissolvents orgànics. Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d'alumini. Els alcoholats es poden comportar com a bases fortes quan s'uneixen a un protó, segons (C2H5)3CCl + CH3O− K+ <fletxa dreta> (C2H5)2C=CHCH3 + CH3OH + KCl, o com a nucleòfils quan s'uneixen a qualsevol altra espècie amb càrrega positiva o amb densitat de càrrega positiva, segons CH3CH2Cl + CH3O− K+ <fletxa dreta> CH3CH2OCH3 + KCl. En ambdues ocasions l'^alcoxi^ aporta el parell d'electrons necessari per a la formació del corresponent enllaç covalent. Habitualment, l'alcoholat de sodi i l'alcoholat de potassi es fan servir com a bases en síntesis orgàniques, quan es necessiten bases més fortes que l'ió hidròxid, però no tan fortes com l'ió amida (NH2−). Això succeeix perquè l'alcoxi és la base conjugada d'un alcohol i, en ser l'alcohol un àcid més feble que l'aigua, resulta que l'alcoxi és una base més forta que l'ió hidròxid. De fet, RO− Na+ + H2O <fletxa dreta> ROH + OH− + Na+.
alcoxi
alcoxi
Química orgànica
- ca alcoxi, n m
- ca grup alcoxi, n m sin. compl.
- es grupo alcoxi
- en alcoxy group
- en alkoxy
Química orgànica
Definició
Cadascun dels substituents RO− que tenen una cadena hidrocarbonada unida a un oxigen amb un enllaç simple carboni-oxigen.
Nota
- Diversos compostos orgànics posseeixen aquest grup, com ara els alcohols (ROH), els èters (ROR') i els èsters (R'COOR). Els alcoxis s'anomenen afegint -oxi a l'afix del nom de l'hidrocarbur corresponent. Per exemple, el ^metoxi^.
alcòxid
alcòxid
Química orgànica
- ca alcoholat, n m
- ca alcòxid, n m
- es alcoholato
- es alcóxido
- en alcoholate
- en alkoxide
Química orgànica
Definició
Cadascuna de les sals de fórmula general RO− M+, que s'obté en substituir l'hidrogen de l'hidroxil d'un alcohol per un metall.
Nota
- Es presenta com un sòlid soluble en els alcohols i, sovint, en altres dissolvents orgànics. Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d'alumini. Els alcoholats es poden comportar com a bases fortes quan s'uneixen a un protó, segons (C2H5)3CCl + CH3O− K+ <fletxa dreta> (C2H5)2C=CHCH3 + CH3OH + KCl, o com a nucleòfils quan s'uneixen a qualsevol altra espècie amb càrrega positiva o amb densitat de càrrega positiva, segons CH3CH2Cl + CH3O− K+ <fletxa dreta> CH3CH2OCH3 + KCl. En ambdues ocasions l'^alcoxi^ aporta el parell d'electrons necessari per a la formació del corresponent enllaç covalent. Habitualment, l'alcoholat de sodi i l'alcoholat de potassi es fan servir com a bases en síntesis orgàniques, quan es necessiten bases més fortes que l'ió hidròxid, però no tan fortes com l'ió amida (NH2−). Això succeeix perquè l'alcoxi és la base conjugada d'un alcohol i, en ser l'alcohol un àcid més feble que l'aigua, resulta que l'alcoxi és una base més forta que l'ió hidròxid. De fet, RO− Na+ + H2O <fletxa dreta> ROH + OH− + Na+.
aldehid
aldehid
Química orgànica
- ca aldehid, n m
- es aldehído
- en aldehyde
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup funcional carbonil situat a l'extrem de la cadena hidrocarbonada, de fórmula general RCHO.
Nota
- Els aldehids bullen lleugerament a una temperatura més alta que els hidrocarburs, però molt per sota de la dels alcohols corresponents. Els més simples són solubles en aigua i fan una olor forta i irritant; en canvi, molts d'ells tenen una massa molecular relativa elevada i fan una olor agradable. Tots són solubles en dissolvents orgànics. Químicament, són substàncies neutres, de caràcter reductor i presenten una reactivitat intensa i variada. La reacció característica dels aldehids és l'addició nucleòfila. Es poden addicionar nucleòfils com l'aigua, alcohols o altres nucleòfils. La forma ceto o forma cetònica d'un aldehid presenta un equilibri tautomèric amb la forma enol o forma enòlica, encara que predomina la primera. L'enol pot actuar com un nucleòfil i addicionar-se al mateix aldehid, de manera que en realitat es dóna la polimerització de l'aldehid. L'aldehid rarament es troba en estat pur i cal destil•lar-lo abans de la seva utilització. Sovint interessa l'addició de l'enol a un compost carbonílic, i per obtenir-lo es força la reacció de formació de l'anió enolat en catàlisi bàsica. L'anió enolat és un nucleòfil que es pot addicionar a qualsevol compost carbonílic. Els aldehids lliures són poc freqüents a la natura, tot i que se'n troben en diversos olis essencials, com el citral, el citronel·lal, l'anisaldehid i la vanil·lina. El benzaldehid és un constituent de molts glucòsids. En bioquímica, alguns aldehids, com el gliceraldehid, l'acetaldehid i el piruvaldehid, són intermediaris importants en el metabolisme. Industrialment, el formaldehid i l'acetaldehid tenen una aplicació molt extensa. Nombrosos aldehids s'utilitzen en la preparació de perfums i essències sintètiques.
aldehid acètic
aldehid acètic
Química orgànica
- ca acetaldehid, n m
- ca aldehid acètic, n m sin. compl.
- ca etanal, n m sin. compl.
- es acetaldehído
- es aldehído acético
- es etanal
- en acetaldehyde
- en acetic aldehyde
- en ethanal
- for CH3CHO
Química orgànica
Definició
Aldehid de l'àcid acètic que es presenta com un líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d'olor pungent i té un punt d'ebullició de 20,2 ºC.
Nota
- És miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals. És un dels principals productes intermediaris de la indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants. Sovint es fa servir integralment a la mateixa fàbrica on es produeix. Els procediments d'obtenció industrial són quatre: per l'oxidació de l'etilè o l'etè, mitjançant el ^procés de Wacker-Hoechst^ amb catalitzador de clorur de pal·ladi, el qual és el principal procés; per l'oxidació de l'etanol en fase vapor o bé per la deshidrogenació directa; per l'oxidació del propà, i per la reacció catalítica de l'acetilè i l'aigua. La facilitat amb què reacciona i el seu baix cost fan que serveixi de primera matèria per a l'obtenció d'un gran nombre de substàncies orgàniques importants.