amalgama
amalgama
Metal·lúrgia
- ca amalgama, n f
- es amalgama
- en amalgam
- sbl Hg/Metall
Metal·lúrgia
Definició
Aliatge de mercuri i un altre metall. Alguns metalls s'amalgamen amb facilitat, com és ara el coure, l'or, la plata, l'estany, el zinc, el cadmi i el sodi. Si el percentatge de mercuri és elevat, les amalgames solen ésser líquides. Totes les amalgames es descomponen a temperatura del roig cirera, que és diferent per a cada amalgama i que s'assoleix quan el material, per efecte de la calor, adquireix aquest color. Simultàniament, el mercuri es vaporitza. Les amalgames tenen diverses aplicacions industrials; la principal és l'ús de l'amalgama de sodi en les cel·les electrolítiques de mercuri per a l'obtenció de l'hidròxid de sodi.
ambre gris
ambre gris
Química industrial
- ca ambre gris, n m
- es ámbar gris
- en ambergris
Química industrial
Definició
Substància greixosa sòlida de color gris o negre que els catxalots produeixen en els seus intestins, constituïda per una barreja de secreció i dels residus no digeribles de la dieta, com els becs de les sípies i els calamars. Normalment, l'ambre gris es troba a les costes tropicals en forma de trossos que poden arribar a pesar 90 kg. S'extreu dels cossos dels cetacis o es troba flotant al mar o a les costes. Quan la substància és fresca fa mala olor, però amb el temps, exposada a l'aire, s'endureix i desprèn una olor dolça de florit. S'utilitza en els països orientals com a espècie, i en els occidentals en perfumeria com a substància fixadora, perquè redueix la ràpida evaporació dels olis essencials. L'ambre gris sintètic, molt més econòmic que el natural, és molt utilitzat en perfumeria.
americi
americi
Química inorgànica
- ca americi, n m
- es americio
- en americium
- sbl Am
Química inorgànica
Definició
Element sisè de la sèrie dels ^actínids^ de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 95 i massa atòmica 243.
Nota
- Se'n coneixen fins a dinou isòtops, tots ells inestables i artificials. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.170 ºC i un punt d'ebullició de 2.600 ºC. Es coneix molt poc de la seva química i els seus usos es limiten a la recerca científica.
ametista
ametista
Geologia
- ca ametista, n f
- es amatista
- en amethyst
Geologia
Definició
Varietat fanerocristal·lina del ^quars^ que forma prismes, sovint amb cares estriades, i es troba en cavitats de roques eruptives, en esquerdes, filons de minerals metal·lífers i geodes. Els exemplars de color violeta i transparents són valorats com a pedres semiprecioses.
Nota
- La forma ametista prové del grec 'améthystos' (en català, 'que no s'embriaga'), en relació amb la creença popular que la pedra protegia de la màgia, l'enyorament i l'embriaguesa.
amfibòlic -a
amfibòlic -a
Bioquímica
- ca amfibòlic -a, adj
- es anfibólico
- en amphibolic
Bioquímica
Definició
Dit de la via metabòlica els passos reactius de la qual la connecten simultàniament a l'anabolisme i al catabolisme.
amfifílic -a
amfifílic -a
Bioquímica
- ca amfifílic -a, adj
- es anfifílico
- en amphiphilic
Bioquímica
Definició
Dit de la molècula que conté a la vegada grups polars i apolars, per la qual cosa és simultàniament hidrofílica i hidrofòbica. També anomenada amfipàtica. Les molècules amfifíliques, com ara els anions d'àcids grassos o els fosfolípids, tendeixen a formar micel·les i bicapes, en les que els grups polars es situen en la fase aquosa i els grups apolars interaccionen entre ells per l'efecte hidrofòbic. Les hèlix <alfa grega minúscula> amfifíliques es distingeixen per presentar els residus polars en una cara de l'hèlix, mentre que els residus apolars es troben en la cara oposada.
amfipàtic -a
amfipàtic -a
Bioquímica
- ca amfipàtic -a, adj
- es anfipático
- en amphipathic
Bioquímica
Definició
Dit de la molècula dotada simultàniament de parts hidròfiles i hidròfobes. L'organització espontània de molècules amfipàtiques en contacte amb gran diversitat de medis aquosos explica la relativa estabilitat de les estructures membranoses. Els glicolípids i els fosfolípids són exemples d'aquest tipus de molècules.
amfipròtic -a
amfipròtic -a
Termes generals
- ca amfipròtic -a, adj
- es anfiprótico
- en amphiprotic
Termes generals
Definició
Dit del compost que pot actuar com a donador i acceptor de protons.
amfòlit
amfòlit
Termes generals
- ca amfòlit, n m
- es anfolito
- en ampholyte
Termes generals
Definició
Electròlit amfòter que, segons el pH del medi, pot actuar com a àcid o com a base.
amfòter -a
amfòter -a
Química analítica
- ca amfòter -a, adj
- es anfótero
- en amphoteric
Química analítica
Definició
Dit del compost que es pot comportar com a àcid o com a base depenent de les condicions experimentals i de la naturalesa de la substància o substàncies amb les quals reacciona. En dissolució aquosa són amfòters els anions procedents de la dissociació parcial dels àcids febles polipròtics com, per exemple, l'anió dihidrogenfosfat (H2PO4−), el qual pot actuar com una base si capta protons i dóna lloc a l'àcid fosfòric, o pot actuar com un àcid si cedeix un protó i dóna lloc a l'anió monohidrogenfosfat (HPO42−). L'aigua n'és un cas particularment important, <EXPRESSIÓ 3 de QI>.