Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aproximació π-electrònica, n f
  • es  aproximación π-electrónica
  • en  π-electron approximation

Química teòrica

Definició
Aproximació que s'utilitza per a descriure l'estructura electrònica de molècules planes que presenten enllaços dobles conjugats, especialment les aromàtiques. Consisteix a considerar només els electrons que ocupen orbitals π, mentre que els electrons σ, considerats no polaritzables, són inclosos, conjuntament amb els nuclis atòmics, a l'esquelet molecular que crea el potencial efectiu que actua sobre els primers. L'aproximació π-electrònica és utilitzada per alguns mètodes semiempírics, com el mètode de Hückel. Encara que els resultats que dóna no són quantitativament correctes, permet fer interpretacions qualitatives de les propietats electròniques d'aquestes molècules.
  • ca  aproximació de Born-Oppenheimer, n f
  • ca  aproximació adiabàtica, n f sin. compl.
  • es  aproximación adiabática
  • es  aproximación de Born-Oppenheimer
  • en  adiabatic approximation
  • en  Born-Oppenheimer approximation

Química teòrica

Definició
Aproximació fonamental de la química quàntica que assumeix el moviment independent dels electrons i els nuclis d'una molècula. Segons aquesta aproximació el problema del moviment relatiu dels electrons i nuclis es resol en dues etapes: en primer lloc s'estudia el moviment dels electrons en el camp elèctric creat pels nuclis en una posició fixa, i, en segon lloc, s'estudia el moviment nuclear quan l'energia electrònica és coneguda com una funció paramètrica de les coordenades dels nuclis. Per a la primera etapa cal resoldre l'^equació de Schrödinger electrònica^. Aquest hamiltonià electrònic representa la suma de l'energia cinètica dels electrons, l'energia de repulsió electrostàtica entre electrons i l'energia d'atracció entre electrons i nuclis. Per a la segona etapa cal resoldre l'^equació de Schrödinger nuclear^, en la qual l'operador hamiltonià nuclear, a part de l'energia cinètica dels nuclis i la repulsió electrostàtica entre ells, també conté l'energia electrònica obtinguda en l'etapa anterior considerant diferents posicions dels nuclis, la qual actua com una energia potencial que controla el moviment nuclear. L'aproximació a la funció d'ona total s'obté fent el producte entre les funcions electròniques i nuclears obtingudes en les dues etapes anteriors: Ψ(x,Q) = Ψel, Q( x)Χnuc( Q).
  • ca  aproximació de Born-Oppenheimer, n f
  • ca  aproximació adiabàtica, n f sin. compl.
  • es  aproximación adiabática
  • es  aproximación de Born-Oppenheimer
  • en  adiabatic approximation
  • en  Born-Oppenheimer approximation

Química teòrica

Definició
Aproximació fonamental de la química quàntica que assumeix el moviment independent dels electrons i els nuclis d'una molècula. Segons aquesta aproximació el problema del moviment relatiu dels electrons i nuclis es resol en dues etapes: en primer lloc s'estudia el moviment dels electrons en el camp elèctric creat pels nuclis en una posició fixa, i, en segon lloc, s'estudia el moviment nuclear quan l'energia electrònica és coneguda com una funció paramètrica de les coordenades dels nuclis. Per a la primera etapa cal resoldre l'^equació de Schrödinger electrònica^. Aquest hamiltonià electrònic representa la suma de l'energia cinètica dels electrons, l'energia de repulsió electrostàtica entre electrons i l'energia d'atracció entre electrons i nuclis. Per a la segona etapa cal resoldre l'^equació de Schrödinger nuclear^, en la qual l'operador hamiltonià nuclear, a part de l'energia cinètica dels nuclis i la repulsió electrostàtica entre ells, també conté l'energia electrònica obtinguda en l'etapa anterior considerant diferents posicions dels nuclis, la qual actua com una energia potencial que controla el moviment nuclear. L'aproximació a la funció d'ona total s'obté fent el producte entre les funcions electròniques i nuclears obtingudes en les dues etapes anteriors: Ψ(x,Q) = Ψel, Q( x)Χnuc( Q).
  • ca  aproximació de l'estat estacionari, n m
  • ca  tractament de l'estat estacionari, n m sin. compl.
  • es  aproximación del estado estacionario
  • es  tratamiento del estado estacionario
  • en  steady state approximation
  • en  steady state treatment

Química física

Definició
Mètode aproximat basat en el concepte d'^estat estacionari^ i utilitzat per a obtenir una equació de velocitat en l'estudi cinètic d'una reacció amb moltes etapes elementals i un mecanisme de reacció complex.

Nota

  • L'aproximació de l'estat estacionari simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.

    Són exemples de reaccions en les quals és aplicable l'aproximació de l'estat estacionari les combustions en fase gas i, en general, un bon nombre de reaccions atmosfèriques. Les reaccions atmosfèriques presenten la característica de procedir a través de la formació d'espècies radicalàries, les quals solen ser molt reactives i desapareixen a velocitats pràcticament iguals a les de la formació.
  • ca  aproximació de l'etapa determinant, n f
  • es  aproximación de la etapa determinante
  • en  rate-determining step approximation

Química física

Definició
Mètode aproximat per a resoldre el sistema d'equacions de velocitat que intervenen en un ^mecanisme de reacció^ que accepta que la velocitat de reacció de la reacció global coincideix amb la velocitat de reacció de l'etapa més lenta.

Nota

  • L'aproximació de l'etapa determinant simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.

    Vegeu '^etapa determinant de la velocitat^.
  • ca  aproximació orbital, n f
  • es  aproximació orbital
  • en  orbital approximation

Química teòrica

Definició
Aproximació utilitzada en la resolució de l'equació de Schrödinger de molècules i àtoms polielectrònics que consisteix a construir la funció d'ona electrònica a partir de funcions orbitals que descriuen de manera aproximada el comportament individualitzat de cada electró. Suposa que cada electró es mou de manera independent de la resta en un camp elèctric atractiu creat pel nucli (en el cas dels àtoms) o pel conjunt de nuclis (en el cas de molècules) i atenuat per la repulsió deguda a la resta d'electrons, la qual es té en compte com a promig mitjançant una constant d'apantallament. En el mètode de Hartree-Fock, basat en aquesta aproximació, aquests orbitals atòmics o moleculars s'obtenen resolent les equacions de Hartree-Fock i després són introduïts en forma de spinorbitals en el determinant de Slater, que definirà la funció d'ona electrònica del sistema. L'aproximació orbital proporciona un model útil per a discussions qualitatives de les propietats d'àtoms i molècules i és un punt de partida per a descripcions més sofisticades de la seva estructura electrònica.
  • ca  aragonita, n f
  • es  aragonito
  • en  aragonite

Geologia

Definició
Mineral de calci, de fórmula química CaCO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, gris, blanc, groc) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,95 g/cm3 una fractura subconcoïdal i una exfoliació pinacoïdal imperfecta. Pertany a la classe dels carbonats. Constitueix un polimorfisme d'alta pressió de la ^calcita^ i, per tant, només és estable en algunes roques metamòrfiques formades a alta pressió i baixa temperatura, com l'esquist de glaucòfan. En ambient sedimentari es forma amb facilitat, en condicions metaestables, afavorit per l'activitat biològica o bé per una precipitació química de solucions lleugerament riques en ions d'estronci, plom o zinc. També es troba en dipòsits de fonts càlides (com ara travertins), en la zona d'alteració dels jaciments amb sulfurs, en dipòsits biogènics (com ara, lumaquel·les) i evaporítics. A banda de les varietats alabastrines, que es tallen en làmines semitransparents i s'utilitzen com a pedra ornamental, aquest mineral no té importància pràctica, només té un interès científic i col·leccionístic.

Nota

  • La forma aragonita prové del nom de la localitat de Molina de Aragón, on va ser descrita per primera vegada.
  • ca  arè, n m
  • ca  hidrocarbur aromàtic, n m
  • es  areno
  • es  hidrocarburo aromático
  • en  arene
  • en  aromatic hydrocarbon

Química orgànica

Definició
Cadascun dels hidrocarburs insaturats que contenen un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells.

Nota

  • Presenten ^aromaticitat^.
  • ca  areòmetre, n m
  • es  areómetro
  • en  areometer
  • en  hydrometer

Química industrial

Definició
Aparell de laboratori utilitzat per a determinar la densitat d'un líquid o una altra propietat relacionada amb la densitat mitjançant la mesura del grau de flotació de l'aparell en el líquid. Es tracta d'un cilindre buit, tancat i llastat amb perdigons o un altre material dens, i una tija de vidre estreta i graduada. La mesura consisteix a deixar flotar l'aparell en el si del líquid i llegir en l'escala el valor que queda fora del líquid. L'aparell es pot calibrar per a indicar directament la densitat absoluta, la ^densitat relativa^ o escales arbitràries relacionades amb la densitat, com els graus Baumé o els graus API. Amb el calibrat oportú també es poden mesurar indirectament concentracions, com la concentració de sacarosa en aigua mitjançant l'escala de graus Brix o el grau alcohòlic d'una barreja etanol-aigua. Les mesures depenen fortament de la temperatura, i per això s'han de realitzar a la temperatura de referència o aplicar taules de correcció, les quals requereixen un calibratge previ. És una mesura poc precisa, que s'utilitza industrialment però no en laboratoris científics.
  • ca  argamassa, n f
  • ca  morter de calç, n m sin. compl.
  • es  argamasa
  • es  mortero de cal
  • en  argamasa
  • en  lime mortar

Química industrial

Definició
Morter fet amb calç, sorra i aigua.