asfalt
asfalt
Química industrial
- ca asfalt, n m
- es asfalto
- en asphalt
Química industrial
Definició
Material natural sòlid o semisòlid constituït per hidrogen i carboni, amb sofre, nitrogen i oxigen, que és combustible, insoluble en aigua i parcialment soluble en diversos dissolvents orgànics. Conté una proporció de sofre normalment superior al ^cru^, fins a un 6% en alguns betums. Es considera que és una etapa inicial de la formació del petroli, o, en altres casos, el residu de la vaporització de cru superficial, però es tracta d'una dispersió col•loidal d'uns hidrocarburs d'alt pes molecular, els ^asfaltens^ i els maltens, en una fase contínua també formada per hidrocarburs. Des d'aproximadament l'any 3000 aC es fa servir asfalt natural com a impermeabilitzant, per a pavimentació de camins i carreteres i sellant de conduccions d'aigua. L'explotació industrial de l'asfalt començà a Pitch Lake, a l'illa de Trinitat, on es continua fent. Ara bé, en altres països, com Veneçuela o els Estats Units, la seva explotació ha anat declinant per la facilitat d'extracció del cru i del gas natural. Una vegada tractats els asfalts s'usen comercialment com a ^betum asfàltic^ per a pavimentació i impermeabilització.
asfaltè
asfaltè
Química orgànica
- ca asfaltè, n m
- es asfalteno
- en asphaltene
Química orgànica
Definició
Mescla d'hidrocarburs polinuclears amb un cert caràcter ^aromàtic^, de pes molecular alt, de 103 a 105, i amb una relació C/H de 8 a 9.
Nota
- Correspon a la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni. Quan s'escalfa no s'ablaneix, sinó que es descompon. El contingut d'asfaltens té importància en el grau de viscositat d'un asfalt.
asimetria
asimetria
Química orgànica
- ca asimetria, n f
- es asimetria
- en asymmetry
Química orgànica
Definició
Falta de simetria en l'estructura d'una molècula.
Nota
- Una molècula asimètrica té com a mínim un carboni unit a quatre grups diferents. Les estructures asimètriques no es poden sobreposar a les seves imatges especulars. Vegeu també ^centre quiral^.
asparagina
asparagina
Bioquímica
- ca asparagina, n f
- ca àcid 2-aminosuccinàmic, n m sin. compl.
- es ácido 2-aminosuccinámico
- es asparagina
- en 2-aminosuccinamic acid
- en asparagine
- sbl Asn
- sbl N
Bioquímica
Definició
Aminoàcid no essencial, polar, de fórmula semidesenvolupada NH<sub>2</sub>COCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals. La forma levogira (L(<signe menys>)-asparagina) és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d'on és extreta per hidròlisi enzimàtica; també és obtinguda sintèticament. Cristal·litza com a monohidrat (C<sub>4</sub>H<sub>8</sub>N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>·H<sub>2</sub>O), el qual té un punt de fusió de 234-235ºC. La funció amida li comunica propietats hidròfiles. Per hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic. La seva biosíntesi es produeix per amidació de l'àcid aspàrtic, per acció de l'asparagina sintetasa, amb la participació de glutamina i ATP. En la seva degradació, hi participa l'asparaginasa, enzim que ha estat utilitzat com agent quimioterapèutic, atès que l'asparagina sembla ser una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèl·lules canceroses. En les glucoproteïnes, és un dels pocs residus d'aminoàcid que uneixen oligosacàrids; així, la N-acetilglucosamina s'uneix al nitrogen del grup amida del residu d'asparagina en la seqüència Asn<signe menys>X<signe menys>Ser o Asn<signe menys>X<signe menys>Thr, on X pot ser qualsevol aminoàcid excepte prolina o àcid aspàrtic. L'asparagina va ser el primer aminoàcid descobert en les proteïnes, l'any 1806.
Nota
- graf_BIO.doc
aspartam
aspartam
Química industrial
- ca aspartam, n m
- es aspartamo
- en aspartame
Química industrial
Definició
Edulcorant sintetitzat per la reacció entre l'^àcid aspàrtic^ i la ^fenilalanina^, i la posterior ^esterificació^ amb metanol. Es va sintetitzar per primera vegada el 1965. Té un poder edulcorant 200 vegades superior a la sacarosa i bones propietats organolèptiques. Té un ús comercial molt estès.
aspirina
aspirina
Química orgànica
- ca àcid acetilsalicílic, n m
- ca àcid 2-acetoxibenzoic, n m sin. compl.
- ca aspirina, n f sin. compl.
- es ácido 2-acetiloxibenzoico
- es ácido acetilsalicílico
- es aspirina
- en 2-acetoxybenzoic acid
- en acetylsalicylic acid
- en aspirin
- for CH3CO−O−C6H4COOH
Química orgànica
Definició
Àcid carboxílic que s'obté per l'^acetilació^ de l'àcid salicílic amb anhídrid acètic i és hidrolitzable fàcilment i que es presenta en forma de cristalls amb un punt de fusió de 135 ºC.
Nota
- És poc soluble en aigua (2,5 g/l, a 15 ºC) i soluble en els dissolvents orgànics. A l'organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antireumàtica, però també té efectes indesitjables, perquè l'ús excessiu causa hemorràgies gastrointestinals i, a dosis elevades, pot provocar múltiples reaccions, com ara vòmits, diarrea, vertigen i al·lucinacions. La dosi mitjana és de 0,3 a 1 g i una dosi de 10 a 30 g pot ser mortal. La denominació aspirina prové de la marca registrada Aspirina®.
assaig doctor
assaig doctor
Química industrial
- ca assaig doctor, n m
- es ensayo doctor
- en doctor test
Química industrial
Definició
Assaig normalitzat que determina la presència de sofre corrosiu en forma de ^mercaptans^ i de sulfur d'hidrogen en les fraccions de petroli. Consisteix a afegir a la mostra una dissolució de plumbit sòdic, de fórmula Na<sub>2</sub>PbO<sub>2</sub>, de color groc, que passa a bru fosc si la mostra conté molt sofre corrosiu. L'assaig doctor és un assaig poc precís.
assaig enzimàtic
assaig enzimàtic
Enginyeria química
- ca assaig enzimàtic, n m
- es ensayo enzimático
- en enzymatic assay
Enginyeria química
Definició
Determinació de l'enzim actiu d'una mostra. El mètode es basa en la determinació de la velocitat inicial d'una reacció enzimàtica, en unes condicions d'operació específiques i el resultat s'expressa, normalment, en unitats d'activitat enzimàtica per ml de solució enzimàtica o per mg de proteïna. Les unitats d'activitat enzimàtica obtingudes són proporcionals a la quantitat d'enzim actiu de què es disposa a l'assaig.
assaig Izod
assaig Izod
Metal·lúrgia
- ca assaig Izod, n m
- es ensayo Izod
- en Izod test
Metal·lúrgia
Definició
Assaig que mesura la tenacitat d'un material i que consisteix a determinar la pèrdua d'energia que experimenta un martell normalitzat que cau des de la posició inicial i, en el seu recorregut, xoca contra una proveta entallada, la trenca i arriba fins a la posició final.
assaig Jominy
assaig Jominy
Metal·lúrgia
- ca assaig Jominy, n m
- es ensayo Jominy
- en Jominy test
Metal·lúrgia
Definició
Assaig que mesura la trempabilitat d'un acer i que consisteix a afaiçonar una proveta cil·líndrica normalitzada que es col·loca en un forn a la temperatura d'austenització i després es trasllada de manera que un doll d'aigua incideixi en una base de la proveta i es refredi. Es determina la duresa, la qual és funció de la velocitat de refredament, al llarg d'una línia longitudinal de la superfície lateral i es grafiquen aquests valors en funció de la distància a la base de refredament. Un gràfic amb una baixada forta i ràpida indica elevada trempabilitat, mentre que un gràfic horitzontal indica nul·la trempabilitat.
Nota
- graf_assaig_Jominy
