Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  àtom hidrogenoide, n m
  • ca  àtom monoelectrònic, n m sin. compl.
  • es  átomo hidrogenoide
  • es  átomo monoelectrónico
  • en  hydrogenic atom
  • en  monoelectronic atom

Química teòrica

Definició
Àtom format per un nucli que conté un o varis protons i un núvol d'un sol electró que l'envolta. És el tipus d'àtom més simple que existeix. L'àtom d'hidrogen n'és un cas particular i l'únic que és neutre. La resta d'àtoms hidrogenoides són cations d'altres elements que s'han quedat amb un electró. Segons la química quàntica, els estats estacionaris d'un àtom hidrogenoide, que són els estats del seu electró, vénen descrits per una funció d'ona constituida pel producte d'una funció orbital i una funció de spin. Aquesta funció d'ona està caracteritzada per quatre nombres quàntics, que són el ^nombre quàntic principal^, el ^nombre quàntic orbital^, el ^nombre quàntic magnètic^ i el ^nombre quàntic de spin^. En l'àtom hidrogenoide l'energia de l'electró només depèn del nombre quàntic principal segons l'expressió E = −Z2/(2 n2)· e2/(4π ε0 a), en què Z és el nombre atòmic (1 per a l'hidrogen), e és la càrrega elèctrica elemental, ε0 és la permitivitat elèctrica en el buit i la constant a ve definida per a = 4πε0<i><constant de Planck reduïda></i>/(μe2), en què <i><constant de Planck reduïda></i> és la constant de Planck reduïda i μ és la massa reduïda de l'àtom. L'estat fonamental de l'àtom correspon al valor n = 1. Vegeu també ^orbital hidrogenoide^.
  • ca  àtom polielectrònic, n m
  • es  átomo polielectrónico
  • en  polielectronic atom

Química teòrica

Definició
Àtom que conté més d'un electró en el núvol que envolta el nucli. En aquest tipus d'àtom, el més habitual, la repulsió entre els electrons trenca la simetria esfèrica del potencial electrostàtic creat pel nucli. Això fa que, a diferència del que passa en els àtoms hidrogenoides, no es pugui trobar una solució analítica exacta de l'equació de Schrödinger electrònica. Malgrat tot, en una primera aproximació, la repulsió que experimenta cada electró per la presència dels altres electrons es pot representar per un potencial repulsiu de simetria esfèrica que compensa parcialment la força atractiva del nucli. Segons aquesta aproximació, els electrons es mouen independentment entre si i estan sotmesos a un potencial central atenuat. D'aquesta manera, la funció d'ona que descriu els estats electrònics de l'àtom es pot escriure com un producte antisimetritzat de funcions monoelectròniques anàlogues a les solucions de l'àtom hidrogenoide i també caracteritzades per quatre nombres quàntics. Calen tantes funcions com electrons tingui l'àtom i, segons el principi d'exclusió de Pauli, totes han de ser diferents entre si. És a dir, no hi poden haver dos electrons que coincideixin en els valors dels seus quatre nombres quàntics. Segons l'aproximació orbital, l'energia de cada electró, a més de dependre del nombre quàntic principal també depèn del nombre quàntic orbital. Si bé l'aproximació orbital dóna una visió força intuitiva de l'àtom polielectrònic, una descripció acurada del mateix només es pot obtenir mitjançant càlculs mecanicoquàntics més refinats que, com el mètode d'interacció de configuracions, tinguin en compte la correlació electrònica.Vegeu també ^determinant de Slater^.
  • ca  atomització, n f
  • es  atomización
  • en  atomisation
  • en  atomization

Química analítica

Definició
Procés de conversió de les molècules d'un anàlit en àtoms lliures.
  • ca  trifosfat d'adenosina, n m
  • ca  adenosinatrifosfat, n m sin. compl.
  • ca  ATP, n m sigla
  • es  adenosintrifosfato
  • es  ATP
  • es  trifosfato de adenosina
  • en  adenosine triphosphate
  • en  ATP

Enginyeria química

Definició
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d'adenosina (ADP) per fosforilació. L'energia alliberada a la cèl·lula per qualsevol procés exotèrmic possibilita la transformació de l'ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d'enllaç químic altament energètic, aquesta energia. Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l'ATP, el qual, sota l'acció enzimàtica de l'adenosinatrifosfatasa, perd un grup fosfòric, esdevé novament ADP i cedeix l'energia emmagatzemada. L'ATP serveix, també, de vehicle dels grups fosfòrics, i en el metabolisme dels glúcids fa possible la formació d'èsters fosfòrics dels glúcids i és indispensable tant per a la degradació com per a la síntesi del glicogen. Intervé igualment en el metabolisme dels àcids grassos i en l'activació dels aminoàcids.

Nota

  • La sigla ATP correspon a la denominació anglesa adenosine triphosphate.
  • ca  atractor, n m
  • es  atractor
  • en  attractor

Química física

Definició
Punt límit al què pot arribar una ^reacció oscil•lant^ en un espai de concentracions i que sorgeix generalment com a conseqüència de la natura autocatalítica de les etapes elementals associades a les espècies involucrades en la trajectòria en sistemes oberts.

Nota

  • El terme prové de l'estudi matemàtic de l'estabilitat d'equacions diferencials i es descriu com una corba tancada, representada sobre eixos cartesians de concentració, quan es dibuixen en funció del temps.

    L'atractor s'assoleix, sovint, independentment de les condicions inicials en què s'inicia l'oscil•lació de la reacció. En certs casos, la trajectòria en l'espai de concentracions, tot i descriure una figura propera a una corba tancada, no arriba a tancar-se. Això implica que l'oscil•lació presenta signes d'irregularitat que s'identifiquen sovint com a caos. En aquests casos, l'atractor s'anomena atractor estrany, i és una figura representativa del caos determinista, atès que està implícit en l'estructura de les equacions diferencials associades.

    En sistemes tancats usuals no oscil•lants, l'atractor correspon a l'estat d'equilibri al qual tendeix el sistema independentment de les concentracions inicials.
  • ca  atzurita, n f
  • ca  coure blau, n m sin. compl.
  • es  azurita
  • es  cobre azul
  • en  azurite
  • en  blue copper

Geologia

Definició
Mineral de coure, de fórmula química Cu3(CO3)2(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color blau (diferents tons de blau fort) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color blau clar. Presenta una densitat mitjana, de 3,83 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. És un mineral d'alteració dels dipòsits amb sulfurs de coure en ambient carbonatat i es forma en els nivells més supeficials de la ^malaquita^, a la qual freqüentment substitueix pseudometamòrficament per processos d'hidratació. Està present també com a impregnació d'arenes que serveixen de substracte a aigües carbonatades que entren en contacte amb aigües riques en sulfat de coure. A part de trobar-se associat a la malaquita, també ho està amb la ^limonita^, la ^calcita^ i altres minerals secundaris de coure. És un mineral molt apreciat com a pedra ornamental, una vegada polit, per a recobriment de mobles. També és una matèria primera per a l'obtenció industrial del coure. A l'edat mitjana era conegut com a blau de muntanya. Antigament, amb aquest mineral es preparava un pigment anomenat pedra d'Armènia, que amb el temps es torna de color verd.

Nota

  • La forma atzurita prové de l'àrab vulgar lazad (en català, 'blau celeste').
  • ca  auditoria de seguretat, n f
  • es  auditoría de seguridad
  • en  safety recrew

Enginyeria química

Definició
Metodologia d'anàlisi de risc qualitativa que té per objectiu identificar riscos, efectes i causes, sense haver de recórrer a l'anàlisi numèrica.
  • ca  augita, n f
  • es  augita
  • en  augite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química (Ca,Mg,Fe,Fe,Ti,Al)2[(Si,Al)2O6] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (verd fosc a negre) i diafanitat de translúcida a opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és verdós. Presenta una densitat mitjana de 3,2-3,5 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. És un mineral comú en roques plutòniques (gabres, piroxenites i peridotites), roques volcàniques (basalts, essexites), roques toves i roques metamòrfiques d'elevada temperatura.

Nota

  • La forma augita prové del grec auge (en català, 'llum', 'aurora'), en referència a la lluïssor.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico
  • es  aumento del punto de ebullición
  • es  aumento ebulloscópico
  • es  elevación del punto de ebullición
  • en  boiling-point elevation
  • en  ebullioscopic elevation
  • en  ebullioscopic increase

Química física

Definició
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col•ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per - ln (γ1(l) x1(l)) = ae ∆Te, on x1(l) és la fracció molar del dissolvent, ∆Te = Te - ∆Te* és l'ascens ebullioscòpic, EXPRESSIÓ 50 és una constant característica del dissolvent i EXPRESSIÓ 51 és la ^calor latent^ d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, és proporcional a la molalitat del solut i ve donada per ∆Te = ke m, on ke = M1/ae és la ^constant ebullioscòpica^.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico
  • es  aumento del punto de ebullición
  • es  aumento ebulloscópico
  • es  elevación del punto de ebullición
  • en  boiling-point elevation
  • en  ebullioscopic elevation
  • en  ebullioscopic increase

Química física

Definició
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col•ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per - ln (γ1(l) x1(l)) = ae ∆Te, on x1(l) és la fracció molar del dissolvent, ∆Te = Te - ∆Te* és l'ascens ebullioscòpic, EXPRESSIÓ 50 és una constant característica del dissolvent i EXPRESSIÓ 51 és la ^calor latent^ d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, és proporcional a la molalitat del solut i ve donada per ∆Te = ke m, on ke = M1/ae és la ^constant ebullioscòpica^.