balança de Langmuir
balança de Langmuir
Química física
- ca balança superficial, n f
- ca balança de Langmuir, n f sin. compl.
- es balanza de Langmuir, n f
- es balanza superficial, n f
- en Langmuir film balance, n
- en surface film balance, n
Química física
Definició
Aparell amb què s'estudia una pel·lícula superficial mitjançant la mesura de la seva pressió superficial.
Nota
-
Una balança superficial consisteix en un recipient no gaire profund en què una barrera que sura, de longitud l, separa una superfície d'aigua d'una altra que conté una monocapa i un dispositiu unit a la barrera permet mesurar la força que experimenta (vegeu la imatge).
L'aigua pura exerceix sobre la barrera una força l γ0, en què γ0 és la tensió interficial de l'aigua, mentre que la monocapa n'exerceix una en sentit contrari de magnitud igual a l γ, en què γ és la tensió interficial de l'aigua coberta amb la monocapa. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interficials: π = γ0 - γ.
D'altra banda, si es mou la barrera mòbil i es disminueix l'àrea accessible a la monocapa, n'augmenten la concentració superficial i la pressió superficial i en disminueix la tensió interficial. La representació de la pressió superficial en funció de l'àrea de la interfície permet determinar l'àrea de la molècula en aquell punt on la pel·lícula superficial oposa una gran resistència a una posterior compressió.
balança superficial
balança superficial
Química física
- ca balança superficial, n f
- ca balança de Langmuir, n f sin. compl.
- es balanza de Langmuir, n f
- es balanza superficial, n f
- en Langmuir film balance, n
- en surface film balance, n
Química física
Definició
Aparell amb què s'estudia una pel·lícula superficial mitjançant la mesura de la seva pressió superficial.
Nota
-
Una balança superficial consisteix en un recipient no gaire profund en què una barrera que sura, de longitud l, separa una superfície d'aigua d'una altra que conté una monocapa i un dispositiu unit a la barrera permet mesurar la força que experimenta (vegeu la imatge).
L'aigua pura exerceix sobre la barrera una força l γ0, en què γ0 és la tensió interficial de l'aigua, mentre que la monocapa n'exerceix una en sentit contrari de magnitud igual a l γ, en què γ és la tensió interficial de l'aigua coberta amb la monocapa. La pressió superficial és la diferència entre ambdues tensions interficials: π = γ0 - γ.
D'altra banda, si es mou la barrera mòbil i es disminueix l'àrea accessible a la monocapa, n'augmenten la concentració superficial i la pressió superficial i en disminueix la tensió interficial. La representació de la pressió superficial en funció de l'àrea de la interfície permet determinar l'àrea de la molècula en aquell punt on la pel·lícula superficial oposa una gran resistència a una posterior compressió.
banda espectral
banda espectral
Química física
- ca banda espectral, n f
- es banda espectral, n f
- en spectral band, n
Química física
Definició
Interval de longituds d'ona d'un espectre causat per un conjunt de transicions espectroscòpiques prou properes en energia per a aparèixer agrupades en una transició única i ampla, produït per la mancança de poder de resolució de l'espectròmetre.
Nota
-
Les transicions d'una banda espectral difereixen poc en energia en comparació amb la diferència d'energies entre l'estat inicial i el final.
Les tècniques espectroscòpiques que típicament mostren bandes espectrals, en comptes de línies espectrals diferenciades, són l'espectrometria d'ultraviolat i visible i l'espectrometria d'infraroig.
En determinació estructural tradicional, les bandes espectrals solen ser útils per a identificar tant cromòfors com grups funcionals, segons si es tracta d'espectroscòpia d'electrons o d'espectroscòpia vibracional, respectivament.
En les tècniques més modernes, moltes basades en l'ús del làser, el poder de resolució s'ha incrementat suficientment per a resoldre, en la majoria dels casos, les bandes espectrals en cadascuna de les línies espectrals corresponents.
bari
bari
Química inorgànica
- ca bari, n m
- es bario, n m
- en barium, n
- sbl Ba
Química inorgànica
Definició
Element del grup 2, del període 6 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 56 i massa atòmica 137,327.
Nota
-
Es coneixen fins a quaranta isòtops del bari, dels quals set són estables (130Ba, 132Ba, 134Ba, 135Ba, 136Ba, 137Ba i 138Ba).
El bari es presenta com un metall mitjanament dur i mal·leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 727 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.870 ºC.
És present principalment en l'escorça terrestre com a witherita, que és un carbonat de bari, i com a baritina, que és un sulfat de bari.
La seva elevada reactivitat, ja que és el més electropositiu i, per tant, el més reactiu dels metalls alcalinoterris estables, fa que sigui un metall car i difícil d'obtenir.
Presenta l'estat d'oxidació +2.
Es fa servir fonamentalment en aliatges.
base de Schiff
base de Schiff
Química orgànica
- ca base de Schiff, n f
- es base de Schiff, n f
- en Schiff base, n
- en Schiff's base, n
Química orgànica
Definició
Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb un amina primària.
Nota
-
Les bases de Schiff són compostos especialment inestables, ja que en presència d'aigua l'equilibri químic es desplaça cap a la forma carbonílica inicial, ja sigui una cetona o un aldehid.
Les bases de Schiff es fan servir com a grups protectors del grup carbonil, però també com a acceleradors del cautxú, com a colorants i com a bases de perfum.
benz-
benz-
Química orgànica
- ca benzo-, pfx
- ca benz-, pfx sin. compl.
- es benz-, pfx
- es benzo-, pfx
- en benz-, pfx
- en benzo-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen un o més anells benzènics.
Nota
- Per exemple, benzofenona, benzofuran, benzotiofè.
benzaldehid
benzaldehid
Química orgànica
- ca benzaldehid, n m
- es benzaldehído, n m
- en benzaldehyde, n
- for C6H5CHO
Química orgànica
Definició
Aldehid derivat del benzè que a temperatura ambient es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 179 ºC.
Nota
-
El benzaldehid és poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter, i s'oxida fàcilment. Presenta les propietats i les reaccions generals dels aldehids i les del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro.
Es fa servir com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i d'altres productes orgànics, alguns dels quals tenen aplicació farmacèutica (analgèsics, antiespasmòdics i antireumàtics). També s'utilitza en perfumeria, en cosmètica i en alimentació com a aromatitzant.
benzè
benzè
Química orgànica
- ca benzè, n m
- es benceno, n m
- en benzene, n
- for C6H6
Química orgànica
Definició
Hidrocarbur cíclic aromàtic de sis carbonis que a temperatura ambient es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 80,1 ºC.
Nota
-
El benzè és poc soluble en aigua.
La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb els orbitals hibridats en forma sp2 i disposats en forma d'anell. Cada àtom de carboni s'uneix a un d'hidrogen per un enllaç d'orbital molecular de tipus σ. A cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i disposades en forma d'hexàgon regular, contribueixen, d'una banda, un parell d'electrons que formen un enllaç de tipus σ i, de l'altra, una sisena part d'un sistema conjugat de sis electrons corresponents als orbitals 2p dels 6 carbonis, deslocalitzats. La deslocalització d'un sextet d'electrons és una característica dels arens i n'explica l'aromaticitat.
Una representació del benzè en què s'indiquin les classes d'enllaços entre els àtoms constituents resulta molt complicada, per la qual cosa es representa habitualment d'una manera esquemàtica, per una de les dues formes equivalents mesòmeres de les estructures de Kekulé (vegeu la imatge).
El benzè no és gaire reactiu, però en catàlisi presenta les reaccions de substitució electròfila aromàtica més abundants i característiques de l'anell benzènic, com l'halogenació, la nitració, la sulfonació i la reacció de Friedel i Crafts per a obtenir derivats benzènics alquilats o acilats.
El benzè és obtingut per destil·lació fraccionada dels olis lleugers procedents de la destil·lació del quitrà d'hulla i a partir de productes del petroli.
És una de les matèries primeres fonamentals de la gran indústria química orgànica. Es fa servir en la manufactura de substàncies intermediàries per a la síntesi de medicaments, colorants i altres compostos orgànics (cuir artificial, linòleum, vernís i laca), i com a dissolvent d'ús molt generalitzat.
benzen-1,4-diol
benzen-1,4-diol
Química orgànica
- ca hidroquinona, n f
- ca benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
- ca 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
- ca p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
- es benceno-1,4-diol, n m
- es 1,4-dihidroxibenceno, n m
- es hidroquinona, n f
- es p-dihidroxibenceno, n m
- en benzene-1,4-diol, n
- en 1,4-dihydroxybenzene, n
- en hydroquinone, n
- en p-dihydroxybenzene, n
- for C6H4(OH)2
Química orgànica
Definició
Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.
Nota
-
La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.
S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.
És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.
Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.
benzènic -a
benzènic -a
Química orgànica
- ca benzènic -a, adj
- es bencénico -ca, adj
- en benzene, adj
Química orgànica
Definició
Relatiu o pertanyent al benzè.
Nota
- L'adjectiu benzènic -a s'aplica als compostos que contenen un anell o un nucli de benzè.
