Química física (treball)

ca alcohol primari, n m
es alcohol primario, n m
en primary alcohol, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni primari.

Nota

La fórmula genèrica d'un alcohol primari és RCH₂OH, en què el radical R tant pot ser alifàtic com aromàtic.

ca alcohol secundari, n m
es alcohol secundario, n m
en secondary alcohol, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni secundari.

Nota

La fórmula genèrica d'un alcohol secundari és RR'CHOH, en què R i R' poden ser diferents, i tant poden ser alifàtics com aromàtics.

ca alcohol terciari, n m
es alcohol terciario, n m
en tertiary alcohol, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels alcohols en què el grup hidroxil està localitzat en un carboni terciari.

Nota

La fórmula genèrica d'un alcohol terciari és RR'R''COH, en què R, R' i R'' poden ser diferents, i tant poden alifàtics com aromàtics.

ca alcoholat, n m
ca alcòxid, n m
es alcoholato, n m
es alcóxido, n m
en alcoholate, n
en alkoxide, n

Química orgànica

Definició

Cadascuna de les sals que s'obté en substituir l'hidrogen del grup hidroxil d'un alcohol per un metall, de fórmula general RO⁻ M⁺.

Nota

Un alcoholat es presenta com un sòlid soluble en els alcohols i, sovint, en altres dissolvents orgànics.

Els alcoholats més coneguts són els alcoholats alcalins, els alcoholats alcalinoterris, els alcoholats de magnesi i els alcoholats d'alumini.

Els alcoholats es poden comportar com a bases fortes quan s'uneixen a un protó, segons (C₂H₅)₃CCl + CH₃O⁻ K⁺ → (C₂H₅)₂C=CHCH₃ + CH₃OH + KCl, o com a nucleòfils quan s'uneixen a qualsevol altra espècie amb càrrega positiva o amb densitat de càrrega positiva, segons CH₃CH₂Cl + CH₃O⁻ K⁺ → CH₃CH₂OCH₃ + KCl. En ambdós casos, l'alcoxi aporta el parell d'electrons necessari per a la formació del corresponent enllaç covalent.

Habitualment, l'alcoholat de sodi i l'alcoholat de potassi es fan servir com a bases en síntesis orgàniques, quan es necessiten bases més fortes que l'ió hidròxid, però no tan fortes com l'ió amida (NH₂⁻). Això succeeix perquè l'alcoxi és la base conjugada d'un alcohol i, com que l'alcohol és un àcid més feble que l'aigua, l'alcoxi és una base més forta que l'ió hidròxid. De fet, RO⁻ Na⁺ + H₂O → ROH + OH^- + Na⁺.

ca grup alcoxi, n m
ca alcoxi, n m sin. compl.
es grupo alcoxi, n m
en alcoxy group, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels substituents RO− que tenen una cadena hidrocarbonada unida a un oxigen amb un enllaç simple carboni-oxigen.

Nota

Diversos compostos orgànics posseeixen un grup alcoxi, com ara els alcohols (ROH), els èters (ROR') i els èsters (R'COOR).

Els grups alcoxi s'anomenen afegint -oxi a l'afix del nom de l'hidrocarbur corresponent. Vegeu, com a exemple, metoxi.

ca alcoholat, n m
ca alcòxid, n m
es alcoholato, n m
es alcóxido, n m
en alcoholate, n
en alkoxide, n

Química orgànica

Definició

Cadascuna de les sals que s'obté en substituir l'hidrogen del grup hidroxil d'un alcohol per un metall, de fórmula general RO⁻ M⁺.

Nota

Un alcoholat es presenta com un sòlid soluble en els alcohols i, sovint, en altres dissolvents orgànics.

Els alcoholats més coneguts són els alcoholats alcalins, els alcoholats alcalinoterris, els alcoholats de magnesi i els alcoholats d'alumini.

Els alcoholats es poden comportar com a bases fortes quan s'uneixen a un protó, segons (C₂H₅)₃CCl + CH₃O⁻ K⁺ → (C₂H₅)₂C=CHCH₃ + CH₃OH + KCl, o com a nucleòfils quan s'uneixen a qualsevol altra espècie amb càrrega positiva o amb densitat de càrrega positiva, segons CH₃CH₂Cl + CH₃O⁻ K⁺ → CH₃CH₂OCH₃ + KCl. En ambdós casos, l'alcoxi aporta el parell d'electrons necessari per a la formació del corresponent enllaç covalent.

Habitualment, l'alcoholat de sodi i l'alcoholat de potassi es fan servir com a bases en síntesis orgàniques, quan es necessiten bases més fortes que l'ió hidròxid, però no tan fortes com l'ió amida (NH₂⁻). Això succeeix perquè l'alcoxi és la base conjugada d'un alcohol i, com que l'alcohol és un àcid més feble que l'aigua, l'alcoxi és una base més forta que l'ió hidròxid. De fet, RO⁻ Na⁺ + H₂O → ROH + OH^- + Na⁺.

ca aldehid, n m
es aldehído, n m
en aldehyde, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup carbonil situat a l'extrem de la cadena hidrocarbonada, de fórmula general RCHO.

Nota

Els aldehids bullen lleugerament a una temperatura més alta que els hidrocarburs, però molt per sota de la dels alcohols corresponents. Els més simples són solubles en aigua i fan una olor forta i irritant; en canvi, molts d'altres tenen una massa molecular relativa elevada i fan una olor agradable. Tots són solubles en dissolvents orgànics.

Químicament, els aldehids són substàncies neutres, de caràcter reductor i presenten una reactivitat intensa i variada. La reacció característica dels aldehids és l'addició nucleòfila. Es poden addicionar nucleòfils com l'aigua, alcohols o altres nucleòfils.

La forma cetònica d'un aldehid presenta un equilibri tautomèric amb la forma enòlica, encara que predomina la primera (vegeu la imatge 2). L'enol pot actuar com un nucleòfil i addicionar-se al mateix aldehid, de manera que, de fet, es dona la polimerització de l'aldehid. Sovint interessa l'addició de l'enol a un compost carbonílic, de manera que per a obtenir-lo es força la reacció de formació de l'anió enolat en catàlisi bàsica (vegeu la imatge 3). L'anió enolat és un nucleòfil que es pot addicionar a qualsevol compost carbonílic.

Rarament l'aldehid es troba en estat pur i cal destil·lar-lo abans de la seva utilització. Els aldehids lliures són poc freqüents a la natura, tot i que se'n troben en diversos olis essencials, com el citral, el citronel·lal, l'anisaldehid i la vanil·lina. El benzaldehid és un constituent de molts glucòsids.

En bioquímica, alguns aldehids, com el gliceraldehid, l'acetaldehid i el piruvaldehid, són intermediaris importants en el metabolisme. Industrialment, el formaldehid i l'acetaldehid tenen una aplicació molt extensa. Nombrosos aldehids s'utilitzen en la preparació de perfums i essències sintètiques.

ca acetaldehid, n m
ca aldehid acètic, n m sin. compl.
ca etanal, n m sin. compl.
es acetaldehído, n m
es aldehído acético, n m
es etanal, n m
en acetaldehyde, n
en acetic aldehyde, n
en ethanal, n
for CH₃CHO

Química orgànica

Definició

Aldehid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid d'olor pungent, molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, amb un punt d'ebullició de 20,2 ºC.

Nota

L'acetaldehid és miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals.

És un dels principals productes intermediaris de la indústria química orgànica i es fabrica en tonatges molt importants. Sovint es fa servir íntegrament a la mateixa fàbrica on es produeix.

Els procediments d'obtenció industrial de l'acetaldehid són quatre: per oxidació d'etilè o etè, mitjançant el procés de Wacker-Hoechst amb catalitzador de clorur de pal·ladi, el qual és el principal procés; per oxidació d'etanol en fase vapor o bé per deshidrogenació directa; per oxidació de propà, i per reacció catalítica d'acetilè i aigua.

La facilitat amb què reacciona i el seu baix cost fan que sigui útil com a matèria primera per a l'obtenció d'un gran nombre de substàncies orgàniques importants.

ca hexanal, n m
ca aldehid caproic, n m sin. compl.
ca hexaldehid, n m sin. compl.
es aldehído caproico, n m
es hexaldehído, n m
es hexanal, n m
en caproic aldehyde, n
en hexanal, n
en hexanaldehyde, n
for CH₃(CH₂)₄CHO

Química orgànica

Definició

Aldehid lineal de 6 àtoms de carboni que es presenta com un líquid incolor amb una forta olor característica i té un punt d'ebullició de 131 ºC.

Nota

L'hexanal té una densitat de 0,833 g/ml (20/4 ºC). No és gaire soluble en aigua.

Es fa servir en síntesi orgànica per a fabricar plastificants, productes del cautxú, colorants, resines sintètiques i insecticides.

ca formaldehid, n m
ca aldehid fòrmic, n m sin. compl.
ca metanal, n m sin. compl.
es aldehído fórmico, n m
es formaldehído, n m
es metanal, n m
en formaldehyde, n
en formic aldehyde, n
en methanal, n
for HCHO

Química orgànica

Definició

Aldehid d'1 sol àtom de carboni que a temperatura ambient es presenta com un gas d'olor forta i picant i té un punt de fusió de −118 ºC i un punt d'ebullició de −19 ºC.

Nota

El formaldehid és el més simple de la sèrie homòloga dels aldehids. És soluble en aigua i alcohol.

S'obté per oxidació del metanol sintètic o de gasos de baix punt d'ebullició, com el propà i el butà, amb catalitzadors de plata, coure o un òxid de ferro-molibdè.

El formaldehid, com els altres aldehids, forma cetals cíclics o polimèrics que consten de vàries molècules.

Se'n comercialitzen les solucions aquoses, com ara el formol, estabilitzades amb un percentatge de metanol variable o sense estabilitzar. També es comercialitza en forma sòlida, com és el cas del paraformaldehid, una forma polimeritzada constituïda per un nombre de monòmers comprès entre 8 i 100.

El formaldehid és l'única molècula que s'ha trobat en l'espai.

Té interès principalment per la seva facilitat de polimerització. Per polimerització del formaldehid s'obtenen polímers termoplàstics d'alta massa molar, com el polioximetilè i per polimerització amb fenols, urea o melamina s'obtenen resines plàstiques. És un producte intermediari molt versàtil que també es fa servir com a auxiliar en la indústria tèxtil, del paper, del cuir i de la fusta. Les seves solucions aquoses s'utilitzen com a desinfectants i conservants.

Química física (treball)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota