Torna a la llista de diccionaris en línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  xarxa cristal·lina, n f
  • es  red cristalina, n f
  • en  crystal lattice, n

Química inorgànica

Definició
Ordenació de punts en l'espai a l'interior d'un cristall de manera que cadascun d'ells és envoltat de la mateixa manera pels seus veïns, que serveix per a definir-ne l'estructura.

Nota

  • Cada punt de la xarxa cristal·lina representa un motiu estructural que es repeteix en el cristall, i pot ser un àtom, una molècula, o un petit grup d'àtoms, molècules o ions.
  • ca  xarxa de Bravais, n f
  • es  red de Bravais, n f
  • en  Bravais lattice, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels catorze tipus de xarxes cristal·lines tridimensionals que existeixen a la natura.

Nota

  • Cada xarxa de Bravais és caracteritzada per una cel·la unitat diferent.
  • ca  xenó, n m
  • es  xenón, n m
  • en  xenon, n
  • sbl  Xe

Química inorgànica

Definició
Element del grup 18, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 54 i massa atòmica 131,293.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-vuit isòtops del xenó, dels quals nou són estables (124Xe, 126Xe, 128Xe, 129Xe, 130Xe, 131Xe, 132Xe, 134Xe i 136Xe).

    El xenó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -112 ºC i un punt d'ebullició de -108 ºC.

    Només es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, del 0,00001 %.

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.

    Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar. De fet, va ser el primer gas noble del qual es van obtenir compostos. Avui dia es coneix una varietat relativament àmplia de compostos de xenó, com ara fluorurs (XeF2, XeF4, XeF6), òxids (XeO3, XeO4), oxifluorurs (XeF2O, XeF4O) i, fins i tot, xenats (HXeO4-) i perxenats (XeO64-), que són, potser, els agents oxidants més forts que es coneixen.

    Presenta els estats d'oxidació +2, +4, +6 i +8.

    La raresa i l'alt cost del xenó en limiten les aplicacions, que només s'utilitza en camps molt específics, com l'electrònica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  xilè, n m
  • ca  dimetilbenzè, n m sin. compl.
  • es  dimetilbenceno, n m
  • es  xileno, n m
  • en  dimethylbenzene, n
  • en  xylene, n
  • for  CH3C6H4CH3

Química orgànica

Definició
Cadascun dels isòmers de l'hidrocarbur aromàtic derivat del toluè amb un metil en orto, meta o para respecte de l'altre, que es presenta com un líquid.

Nota

  • El xilè té una densitat aproximada de 0,86 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, i insoluble en aigua.

    Té un comportament químic anàleg al del benzè, ja que ambdós compostos pertanyen a la mateixa sèrie homòloga.

    El producte comercial corresponent és una mescla dels tres isòmers, amb predomini de l'1,3-xilè i de l'1,4-xilè.

    S'obté per destil·lació fraccionada del petroli, del quitrà i del gas d'hulla, o bé per reformat catalític del petroli amb una separació posterior. També és possible obtenir el xilè per alquilació del toluè.

    Es fa servir en gasolines d'aviació o bé com a dissolvent per a resines, laques, esmalts, etc. Té interès en síntesi orgànica, per exemple, en l'obtenció d'insecticides, vitamines i productes farmacèutics. També s'utilitza en la síntesi dels corresponents àcids ftàlics i en l'obtenció de colorants, resines i fibres sintètiques del polièster derivat de l'isòmer para.
  • ca  xilenol, n m
  • ca  dimetilfenol, n m sin. compl.
  • es  dimetilfenol, n m
  • es  xilenol, n m
  • en  dimethylphenol, n
  • en  xylenol, n
  • for  (CH3)2C6H3OH

Química orgànica

Definició
Cadascun dels sis compostos fenòlics isomèrics equivalents a un fenol amb dos metils, que es presenten com un sòlid cristal·lí incolor de baix punt de fusió.

Nota

  • El xilenol és poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics convencionals.

    S'obté en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.

    Es fa servir com a dissolvent polar d'elevat punt d'ebullició, com a desinfectant, com a insecticida, com a fungicida, com a plastificant i com a additiu per a lubrificants i gasolines, i en la preparació de colorants.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopía electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  espectroscopía fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  ESCA, n f sigla
  • es  XPES, n f sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications, n
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy, n
  • en  ESCA, n sigla
  • en  XPES, n sigla

Química física

Definició
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X.

Nota

  • L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel·lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies utilitzades en catàlisi heterogènia.

    La sigla ESCA correspon a l'equivalent anglès electron spectroscopy for chemical applications ('espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques').

    La sigla XPES correspon a la denominació anglesa X-ray photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelèctrica de raigs X').
  • ca  difracció de raigs X, n f
  • ca  DRX, n f sigla
  • ca  XRD, n f sigla
  • es  difracción de rayos X, n f
  • es  DRX, n f sigla
  • es  XRD, n f sigla
  • en  X-ray diffraction, n
  • en  XRD, n sigla

Química analítica

Definició
Tècnica d'anàlisi que permet obtenir informació de l'estructura cristal·lina d'un cristall mitjançant un feix monocromàtic de raigs X que es fa incidir en un angle determinat sobre el cristall quan la distancia entre els plans del cristall és de l'ordre de magnitud de la longitud d'ona dels raigs X.

Nota

  • En difracció de raigs X, es produeixen interferències constructives i interferències destructives entre els raigs X dispersats pels àtoms que es troben en capes properes, de manera que només es detecten els raigs X dispersats quan l'angle d'incidència θ verifica la llei de Bragg. La mesura a diferents angles d'un monocristall o de pols cristal·lí de la mostra produeix una figura de difracció, que permet determinar la posició dels àtoms a la xarxa cristal·lina.
  • ca  espectrometria de fluorescència de raigs X, n f
  • ca  XRF, n f sigla
  • es  espectrometría de fluorescencia de rayos X, n f
  • es  XRF, n f sigla
  • en  X-ray fluorescence spectrometry, n
  • en  XRF, n sigla

Química analítica

Definició
Espectrometria de raigs X que estudia l'energia per fluorescència que emet una mostra líquida o sòlida quan és irradiada amb raigs X.

Nota

  • L'absorció de raigs X de prou energia provoca l'expulsió d'un electró intern, de manera que es produeix un ió que es troba en un nivell excitat. Per a tornar a l'estat fonamental, cal que un altre electró, situat en un nivell d'energia superior, passi a ocupar el lloc que ocupava l'electró inicial. Com a conseqüència d'això, l'excés d'energia s'emet en forma de radiació, que també correspon a la zona dels raigs X, però amb una longitud d'ona diferent a la de la radiació d'excitació. D'aquesta manera, s'obtenen espectres de línies característics que permeten identificar i quantificar els àtoms presents a la mostra.

    L'espectròmetre que s'utilitza en espectrometria de fluorescència de raig X consta de les mateixes parts que el que s'utilitza en espectrometria de raigs X.

    Els punts forts de l'espectrometria de fluorescència de raigs X són la capacitat d'analitzar diversos elements alhora i la possibilitat d'analitzar sòlids sense necessitat de dissoldre la mostra. D'altra banda, té limitacions, com, per exemple, haver de treballar a escales de concentració superiors al 0,1 %, i presenta dificultats provocades per processos competitius, com l'emissió Auger, per a detectar àtoms amb un número atòmic inferior a 23, encara que els aparells comercials actuals poden analitzar sense gaire dificultat a partir de nombre atòmic 8.

    Algunes aplicacions de l'espectrometria de fluorescència de raigs X són el control de qualitat en processos de fabricació de metalls, aliatges, materials ceràmics i ciments; la determinació de metalls en solucions orgàniques, com plom en gasolina, calci, bari i zinc en olis lubricants, i pigments en pintures; la determinació de contaminants atmosfèrics, com clor o òxids de sofre, retenint-los en filtres, i la determinació directa d'oxigen.

    La sigla XRF correspon a la denominació anglesa X-ray fluorescence ('fluorescència de raigs X').