Torna a la llista de diccionaris en línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anisakis, n m
  • es  anisakis, n m
  • es  anisaquis, n m
  • fr  anisakis, n m
  • en  Anisakis, n
  • nc  Anisakis
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de nom científic**

Zoologia > Invertebrats no artròpodes, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de nom científic**

Definició
Gènere de nematodes paràsits de la família dels anisàkids que es troben habitualment a la cavitat abdominal de peixos i cefalòpodes, causants d'anisakiosi.

Nota

  • L'anisakis es pot transmetre accidentalment als humans amb el consum de peixos o cefalòpodes infestats crus o poc cuits.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anisakis

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma anisakis.

    Criteris aplicats

    ·És una adaptació de la forma Anisakis (del grec anisos 'desigual' + akis 'agulla', perquè els mascles tenen espícules desiguals), nom científic del gènere que identifica aquests organismes.

    ·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en algunes obres lexicogràfiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten solucions anàlogues.

    Formes desestimades

    -anisaquis: Aquesta forma, que correspon a la catalanització completa del nom científic, té molt poc ús en comparació amb anisakis. Tot i que, en general, la k del grec s'adapta en c/q en català, en aquest cas s'ha preferit mantenir la k.

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
  • ca  anisoiconia, n f
  • es  anisoiconía
  • fr  aniséiconie
  • en  aniseikonia
  • en  anisoiconia

Ciències de la salut > Oftalmologia

Definició
Anomalia de la visió binocular, que es caracteritza pel fet que, d'un mateix objecte, un ull percep dimensions diferents de les que percep l'altre.
  • ca  anivellament, n m
  • fr  égalisation, n f
  • en  equalization, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definició
Mètode que permet assegurar l'assignació equitativa dels honoraris d'incentiu del gestor entre tots els inversors d'un fons, amb l'objectiu d'assegurar que el gestor de la inversió rep la quantitat adequada i que cada inversor paga la quantitat que li pertoca.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anivellament:

    S'aprova la denominació anivellament:

    ·és una forma adequada semànticament, ja que es tracta que cada inversor pagui una part proporcional, no igual, de manera que el repartiment entre els inversors és equitatiu;

    ·té l'aval dels especialistes.

    S'han tingut en compte altres alternatives, com ara anivellació, igualació, compensació, equilibrament o equiparació, però s'han descartat perquè no es consideren tan adequades conceptualment.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]
  • ca  anivellament de la producció, n m
  • es  heijunka, n m/f
  • es  nivelación de la producción, n f
  • es  nivelado de la producción, n m
  • es  producción equilibrada, n f
  • fr  heijunka, n m/f
  • fr  nivelage de la production, n m
  • fr  nivellement de la production, n m
  • en  heijunka, n
  • en  production leveling, n
  • en  production smoothing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Empresa > Producció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d'acord amb la demanda, petits lots dels diferents models de producte durant un període de temps determinat, a fi de respondre millor a les necessitats dels clients i optimitzar el repartiment de tasques i l'ús de recursos.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anivellament de la producció

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma anivellament de la producció.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva del concepte lingüísticament adequada, basada en el significat de la denominació japonesa de partida (heijunka), que significa 'igualació o anivellament' (en aquest cas, del volum de producció).

    ·És una forma ja documentada amb aquest significat en fonts especialitzades.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -heijunka (manlleu del japonès): És un manlleu innecessari, amb un ús força reduït. En totes les llengües es documenten designacions alternatives que descriuen el concepte d'una manera prou precisa.

    [Acta 728, 4 de novembre de 2024]
  • ca  anòlit, n m
  • es  anólito
  • fr  anolyte
  • en  anolyte

Química > Química física

Definició
Part de l'electròlit que envolta l'ànode i que pot ser separada de la resta mitjançant una membrana porosa o algun altre procediment.
  • ca  anona cor de bou, n f
  • ca  xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona corazón, n f
  • es  anona de Cuba, n f
  • es  anona roja, n f
  • es  candón, n m
  • es  corazón de buey, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone coeur de boeuf, n f
  • fr  cachiman cœur de bœuf, n m
  • fr  coeur de boeuf, n m
  • fr  coeur-de-boeuf, n m
  • fr  corossol, n m
  • en  bull's heart, n
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullock's-heart, n
  • en  custard apple, n
  • en  ox-heart, n
  • en  wild-sweetsop, n
  • en  bullock heart, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definició
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  anoner cor de bou, n m
  • ca  xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona cimarrona, n f
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona de monte, n f
  • es  anona de redecilla, n f
  • es  chirimoyo de Cuba, n m
  • es  jachalí, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone cœur de bœuf, n f
  • fr  cœur de bœuf, n m
  • fr  cachiman, n m
  • fr  corossolier réticulé, n m
  • fr  suncuyo, n m
  • pt  coração-de-boi, n m
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullocks heart, n
  • en  custard apple, n
  • de  Netzannone, n f
  • nc  Annona reticulata
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definició
Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).


    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):
    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  anonimització, n f
  • es  anonimización, n f
  • fr  anonymisation, n f
  • it  anonimizzazione, n f
  • en  anonymization, n
  • en  anonimisation, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definició
Operació de fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anonimització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el verb anonimització.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació, amb l'adjunció del sufix -ció, molt productiu per a indicar 'acció o efecte de', a la base verbal anònimitzar.

    ·És una forma àmpliament utilitzada i documentada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]