Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari bàsic del gènere de punt

Presentació
  • ca  màquina de gènere de punt per ordit, n f
  • ca  teler de gènere de punt per ordit, n m
  • ca  teler d'ordit, n m sin. compl.
  • es  máquina de género de punto por urdimbre, n f
  • es  telar de género de punto por urdimbre, n m
  • en  warp knitting machine, n
  • de  Wirkmaschine, n f
  • fi  loimineulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina de gènere de punt en què cada agulla de la fontura és alimentada individualment per un fil provinent d'un plegador i la malla es forma d'una manera simultània en tot l'ample del teixit, substancialment en direcció vertical.

Nota

  • 1. La fontura de les màquines de gènere de punt per ordit pot ser recta (com en les raschel, les màquines kette i les màquines crochet) o circular (com en les màquines de cordons o de malles per a envasar).
  • 2. Els principals tipus de màquines de gènere de punt per ordit són les raschel, les màquines kette i les màquines crochet. Originàriament les raschel utilitzaven agulla de llengüeta i les màquines kette agulla de bec, però actualment la tendència és l'ús d'agulla composta en tots dos tipus de teler.
  • ca  màquina de gènere de punt per recollida, n f
  • ca  teler de gènere de punt per recollida, n m
  • es  máquina de género de punto por recogida, n f
  • fr  machine à tricoter à mailles cueillies, n f
  • en  weft knitting machine, n
  • de  Kulierwirkmaschine, n f
  • fi  kudeneulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina de gènere de punt en què un sol fil pot alimentar totes les agulles de la fontura i la malla es forma horitzontalment d'una manera simultània o consecutiva en tot l'ample del teixit.

Nota

  • 1. Les màquines de gènere de punt per recollida de formació consecutiva són les més nombroses: la fontura pot ser recta, com en les tricotoses, o circular, com les circulars de gran diàmetre i les circulars de petit diàmetre.
  • 2. Per exemple, el teler rectilini de recollida amb agulla de bec (o teler Cotton) i el teler francès són màquines de gènere de punt per recollida de formació simultània. Actualment el teler Cotton està en retrocés i el teler francès està en desús.
  • ca  màquina de gènere de punt, n f
  • ca  màquina de teixir punt, n f sin. compl.
  • ca  teler de punt, n m sin. compl.
  • es  máquina de género de punto, n f
  • es  máquina de punto, n f
  • fr  machine à tricote, n f
  • en  knitting machine, n
  • fi  neulekoneet, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler de fabricació de gèneres de punt que té com a òrgan principal l'agulla allotjada a la fontura, la qual, mitjançant uns moviments en conjunció amb altres dispositius de la màquina, transforma el fil que rep en una malla, que és l'element bàsic dels teixits de punt.

Nota

  • 1. Les màquines de gèneres de punt poden classificar-se d'acord amb els criteris següents:
    - Tècnica i arquitectura de teixidura: Recollida (màquina de gènere de punt per recollida) o ordit (màquina de gènere de punt per ordit)
    - Moviment de les agulles: Conjunt o individual
    - Arquitectura del teler: Circular o rectilini
    - Nombre de fontures
    - Tipologia de les agulles

    La classificació més habitual és la que agrupa les màquines segons la tècnica i l'arquitectura (veg. el quadre de la imatge), que també determina els tipus de teixits que poden produir.
    No obstant això, com s'ha dit, les màquines també poden classificar-se addicionalment segons el nombre de fontures i la tipologia d'agulla.

    Pel que fa al nombre de fontures:
    - Les màquines poden disposar d'una o dues fontures. Així, les màquines circulars i la tricotosa poden fer teixits a una i dues fontures d'acord amb les fontures de la màquina:
    . Màquines circulars: Monocilíndrica (estàndard), plat i cilindre, i doble cilindre.
    . Tricotosa: Doble fontura en V invertida, doble fontura plana, d'una fontura domèstica
    Les màquines de gènere de punt per ordit també poden construir-se amb una fontura o dues fontures.

    Antigament, les màquines es classificaven a partir del tipus d'agulla. Els dos tipus d'agulla més freqüents eren l'agulla de llengüeta i l'agulla de bec. En destaquen:
    - Màquines rectilínies amb agulles de bec o punta flexible: Teler quadrat, teler xerric, teler Paget (recte), teler recte de punys, teler Cotton.
    - Màquines circulars amb agulla de bec: Circular de platines (Berthelot), circular anglès (bateria), circular francès de malloses, circular alemany (Schubert & Salzer), circular per a fer mitges. (Les màquines amb agulla de bec de recollida, actualment en desús, són màquines d'una sola fontura.)
  • 2. Les formes màquina i teler s'empren indistintament. Acadèmicament predomina l'ús de teler, però la forma d'ús comú del sector de gèneres de punt és màquina, que sovint s'obvia quan es parla de màquines concretes (com ara tricotosa, circular de gran diàmetre, circular de petit diàmetre, cotton, raschel, kette, crochet, monocilíndrica, de cilindre i plat o de doble cilindre, entre d'altres).

    Així, Paul Émile Müller, a Tractat pràctic sobre les màquines tricotoses (Generalitat de Catalunya, 1935), parla indistintament de teler i de màquina. És la primera obra que intenta fer una sistematització del llenguatge tècnic específic de gèneres de punt:
    - teler de teixir punt (pàg. 11)
    - màquina de teixir punt (pàg. 12)
    - màquina tricotosa rectilínia (pàg. 13)

    Cal dir que entre el 1933 i el 1936 es va fer un esforç important per a normalitzar els termes de l'àmbit en llengua catalana.
  • ca  teler francès, n m
  • ca  teler rodó, n m
  • ca  circular de malloses sistema francès, n f sin. compl.
  • es  circular con ruedas de platina, n f
  • es  circular francés, n m
  • en  French Sinker wheel knitting machine, n
  • en  sinker wheel machine, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Circular de malloses amb agulles de bec disposades radialment o horitzontalment, que fa teixit tubular de punt llis o pelfa.
  • ca  teler recte, n m
  • ca  teler Paget, n m sin. compl.
  • es  telar Paget, n m
  • en  Paget's Patent Knitting Machine, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini de recollida amb agulla de bec equipat amb diversos capçals i un mecanisme de minvat automàtic, que mecanitza els moviments de braços i peus de l'operari mitjançant la rotació de l'eix d'excèntrics, utilitzat per a la fabricació de mitges.

Nota

  • El teler recte va ser inventat i patentat per Paget el 1861, que va introduir-hi el mecanisme de minvat automàtic. Tots els moviments del teler s'efectuen a través de l'eix d'excèntrics o de lleves. És una evolució del primer teler de cavallet.
  • ca  teler de cavallet, n m
  • ca  teler quadrat tipus William Lee, n m
  • es  telar de medias, n m
  • en  hand kntting frame, n
  • en  stocking frame, n sin. compl.

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler manual consistent en una bancada de fusta amb un seient per al teixidor i una barra de ferro que allotja les agulles de bec, les platines i la premsa, utilitzat per a la fabricació de mitges i mitjons.

Nota

  • 1. El teler de cavallet va ser el primer teler de punt que tenia l'objectiu de mecanitzar el treball manual. L'element clau és l'agulla de punta flexible, i el principal avantatge és que produeix malles més fines i regulars que les elaborades manualment.
  • 2. El teler de cavallet sovint rep el nom del seu inventor, William Lee, que el 1589 presentà la primera mitja de llana fabricada amb aquest teler; aquest producte va ser molt popular i d'ús comú com a peça exterior.
  • 3. Es considera que el teler recte i el teler rectilini de recollida amb agulla de bec són una evolució del teler de cavallet.
  • ca  teler recte, n m
  • ca  teler Paget, n m sin. compl.
  • es  telar Paget, n m
  • en  Paget's Patent Knitting Machine, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini de recollida amb agulla de bec equipat amb diversos capçals i un mecanisme de minvat automàtic, que mecanitza els moviments de braços i peus de l'operari mitjançant la rotació de l'eix d'excèntrics, utilitzat per a la fabricació de mitges.

Nota

  • El teler recte va ser inventat i patentat per Paget el 1861, que va introduir-hi el mecanisme de minvat automàtic. Tots els moviments del teler s'efectuen a través de l'eix d'excèntrics o de lleves. És una evolució del primer teler de cavallet.
  • ca  teler rectilini, n m

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina de gènere de punt que allotja les agulles en una fontura recta de formació consecutiva o de formació simultània.

Nota

  • És un teler rectilini de formació consecutiva la tricotosa, i són de formació simultània la màquina kette, la raschel, el teler recte i el teler rectilini de recollida amb agulla de bec.
  • ca  teler rectilini de recollida amb agulla de bec, n m
  • ca  màquina Cotton, n f sin. compl.
  • ca  teler William Cotton, n m sin. compl.
  • ca  cotton, n f alt. sin.
  • es  rectilínea Cotton, n f
  • es  telar rectilíneo de recogida con aguja de ganchillo, n m
  • es  telar William Cotton, n m sin. compl.
  • en  straight bar frame, n
  • en  Cotton machine, n sin. compl.
  • en  Cottons Patent frame, n sin. compl.
  • en  Spring needle full-fhashioned machine, n sin. compl.

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini de recollida de formació simultània d'una fontura i entre 4 i 32 capçals contigus a la mateixa bancada, amb agulla de bec vertical i platina horitzontal, dissenyat per a teixir mitges fines i mitjons amb costura i posteriorment modificat per a teixir peces de vestir conformades, com ara el jersei o el vestit jaqueta llest per a la confecció.

Nota

  • 1. El teler rectilini de recollida amb agulles de bec, excepcionalment, pot incorporar una fontura complementària per a punys i baixos.
  • 2. Es tracta d'una evolució del primer teler de cavallet; el teler de tambor, al seu torn, és una variant que substitueix el cavallet per un cilindre o tambor. William Cotton va registrar diferents patents entre el 1846 i el 1864 i per això el seu nom consta en algunes denominacions del teler, tal com passa amb les màquines dels seus antecessors.

    Hi va haver dos intents anteriors a Cotton per al desenvolupament del teler quadrat: Luke Barton (1857) hi va incorporar un mecanisme minvador automàtic i Paget va inventar la fontura amb moviment (el denominat teler Paget o recte).
  • 3. Dintre els teleres rectilinis de recollida amb agulla de bec se'n distingeixen alguns d'específics:
    - La rectilínia Cotton per a mitges, que és la màquina Cotton de galga fina que s'utilitza en la fabricació de mitges minvades o afaiçonades, conegudes en general per mitges amb costura. Tenen molta longitud, poden arribar a tenir 32 fontures i produir 32 mitges al mateix temps. Aquestes màquines són totalment automàtiques.
    - La rectilínia Cotton per a peces exteriors, que és una màquina Cotton de galga gruixuda construïda per a la fabricació de peces de vestir exteriors minvades. Les fontures tenen l'amplada suficient per a poder teixir fàcilment l'esquena de les peces; el nombre de fontures pot ser de 4, 8, 12 i 16.
    - La Cotton de cames i la Cotton de peus, dissenyades específicament per a la fabricació de les cames i els peus de les mitges, ja que la fabricació de mitges es feia per parts. Els punys es teixien en tricotoses.
  • ca  tricotosa, n f
  • ca  teler rectilini de recollida amb agulla de llengüeta, n m sin. compl.
  • ca  tricotosa rectilínia, n f sin. compl.
  • ca  màquina Lamb, n f alt. sin.
  • es  tricotosa rectilínea, n f
  • es  telar rectilíneo de recogida con aguja de lengüeta, n m sin. compl.
  • en  flat bed knitting machine, n
  • en  v-bed flat knitting machine, n
  • en  double bed flat knitting machine, n sin. compl.

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini de fabricació de gèneres de punt de recollida caracteritzat per la disposició de les dues fontures situades l'una enfront de l'altra, en forma de V invertida, on s'allotgen les agulles de llengüeta que llisquen de forma individual per unes ranures paral·leles formant la malla del teixit.

Nota

  • 1. La tricotosa típica té les dues fontanes disposades en posició obliqua (creuada, no enfrontada) de les fontures, per tal que les agulles de cada fontura no topin en el moviment d'ascens quan treballen simultàniament.

    Això no obstant, hi ha alguns tipus de tricotoses que no s'ajusten a aquesta definició, com ara la tricotosa de fontura plana, la tricotosa domèstica d'una fontura i la tricotosa manual.

    També hi ha tricotoses especials per a fer guants i mitjons.
  • 2. La tricotosa és una màquina molt versàtil, amb un ampli ventall de possibilitats tècniques, fet que li permet fabricar una àmplia gamma d'estructures. Així, pot produir teixits d'un fontura, de doble fontura, llarg de peça de vestir, teixits semiintegrals i integrals, peça completa, teixits afaiçonats i complements de peça (colls, punys, baixos), i també estructures tridimensionals d'aplicació tècnica.

    Històricament s'emprava com a màquina auxiliar per a fer punys, colls i baixos de peces de vestir, paneaux (davants, darreres i mànigues) i guants, gorres i mitjons; la producció actual en indumentària és de peça de vestir completa sense costures, llesta per a ser posada sortint de la màquina.
  • 3. L'adjectiu flat dels equivalents anglesos prové del fet que les primeres tricotoses tenien la fontura plana.