caiac monoplaça
caiac monoplaça
- ca caiac monoplaça, n m
- es kayak monoplaza
- sbl K-1
Definición
Caiac per a un tripulant, les mides del qual varien segons si es competeix en curses de pista, eslàloms o descensos.
caiacpolo
caiacpolo
- ca caiacpolo, n m
- es kayak-polo
Definición
Modalitat de piragüisme consistent a jugar a polo dalt d'un caiac.
caiaquista
caiaquista
- ca caiaquista, n m, f
- es kayakista
Definición
Piragüista que competeix amb un caiac.
caïc
caïc
- ca caïc, n m
- es caique
Definición
Embarcació de dues proes i amb coberta, propulsada a rem, emprada a Turquia en el tràfic interior, la pesca i el cabotatge.
caïc
caïc
- ca caïc, n m
- es caique
Definición
Esquif destinat al servei de les galeres.
caïc
caïc
- ca caïc, n m
- es caique
Definición
Embarcació oberta amb dos pals i veles llatines, emprada pels pescadors de l'Algarve portuguès.
caient continental
caient continental
- ca caient continental, n m
- es caida continental
Definición
Vora superior del talús continental o del vessant d'un canyó submarí que limita la plana marina o la plataforma continental.
caient d'un pal
caient d'un pal
- ca caient d'un pal, n m
- es caída de un palo
Definición
Tram de pal que queda cobert per la vela hissada.
caient d'una vela
caient d'una vela
- ca caient d'una vela, n m
- es caída de una vela
Definición
Costat d'una vela quadra comprès entre el gràcil i el gràtil d'escota.
caient de gràtil
caient de gràtil
- ca caient de gràtil, n m
- es caída de gratil
Definición
Ralinga per la qual s'uneix la vela a la verga, al pal o a l'estai.
