Argot culinari i gastronòmic

Trialcohol component d'olis, greixos i altres lípids, on és present esterificat amb àcids grassos. Fou descobert el 1779 per Scheele. Destil·lat i purificat té un paper important en les indústries alimentàries. Aquesta substància, incolora, untuosa i viscosa, és utilitzada per a la irrupció del procés fermentatiu del most i dona als vins una suavitat agradable.

Trialcohol component d'olis, greixos i altres lípids, on és present esterificat amb àcids grassos. Fou descobert el 1779 per Scheele. Destil·lat i purificat té un paper important en les indústries alimentàries. Aquesta substància, incolora, untuosa i viscosa, és utilitzada per a la irrupció del procés fermentatiu del most i dona als vins una suavitat agradable.

Petita quantitat d'una beguda.

Porció d'aigua o un altre líquid que es beu o es pot beure d'una sola vegada.

Tenir per un temps dins la boca un glop d'algun líquid, agitant-lo per rentar-se la boca, per assaborir-lo, per degustar-lo (en el cas dels degustadors de vins, tastadors, etc.).

Persona molt afamada, que contínuament manifesta afany i avidesa per menjar amb excés i ànsia.

Principi energètic existent en nombrosos aliments (cereals, fruites, hortalisses, dolços, llet, etc.). Un gram de glúcids aporta 4,1 calories. Els glúcids són encara anomenats sucres (encara que no tots tinguin un sabor dolç). Abans s'anomenaven també hidrats de carboni. Hi ha glúcids que s'absorbeixen en menys de 30 minuts (sacarosa, fructosa, glucosa) i glúcids lents (de 2 a 6 hores), representats principalment pels midons. La cel·lulosa (fruites, cereals complets, llegums frescos o secs, hortalisses) és un glúcid que no pot ser transformat pels sucs digestius; per consegüent, no porta energia, però és indispensable per al trànsit intestinal. En una alimentació equilibrada, els glúcids han de proporcionar prop del 50% de l'aportació energètica, però els glúcids ràpids no han de passar del 10% de l'aportació energètica total.

Glúcid, el més simple de tots, i el principal element energètic de les cèl·lules, especialment de les del cervell. Els sucs digestius redueixen els glúcids alimentaris per assimilar-los. Poques vegades estan presents de forma independent en els aliments, però formen part de la fórmula de nombrosos glúcids.

Condiment emprat en les cuines de l'Extrem Orient. Fou obtingut i posat a punt pel japonès Ikeda el 1985. S'extreu químicament del gluten dels cereals i serveix per a reforçar el sabor dels aliments, exaltant-ne el gust. També s'empra en derivats carnis, sopes preparades, etc. No ha estat provada amb seguretat la seva innocuïtat.

Substància proteica del blat que es troba a l'endosperma dels grans de midó. És la matèria albuminoide de les farines, constituït per una mescla de proteïnes en forma de grànuls. Aquesta matèria anomenada cola vegetal és una substància nitrogenada de color blanc grisenc, enganxosa, insípida i elàstica que es treu de la farina del blat i altres cereals. El consum de farines que conservin aquesta matèria pot produir la malaltia anomenada celiaquia o malaltia celíaca. En les fleques el pa de bescuit es fa amb farina rentada per treure'n la fècula.