Argot culinari i gastronòmic

Planta asiàtica l'arrel de la qual és considerada com l'"arrel de vida" pels xinesos, per les seves virtuts terapèutiques màgiques i afrodisíaques, utilitzada tradicionalment contra la fatiga. L'arrel, assecada i picada finament, s'empra com a condiment de la mateixa manera que el gingebre. El seu gust és semblant al del fonoll.

Beguda alcohòlica consistent en una barreja d'aigua tònica i ginebra, que se serveix molt freda, normalment amb glaçons.

Planta oleaginosa originària de Mèxic. L'oli extret de les seves llavors conté una alta proporció d'àcids essencials que constitueixen un cos gras recomanat per la dietètica. A causa del seu poder emulsionant, és molt adient per a les maioneses. També convé per als assaonaments, els saltats i els rostits, però no suporta la calor de la fregitel·la passats els 170º C. Les seves llavors, molt energètiques, es consumeixen com a entreteniment, com un fruit sec.

Estri o paleta de metall per a girar qualsevol comestible que s'hagi de fregir en una paella o una fregidora.

Canviar la posició d'alguna cosa, fent que la seva cara superior esdevingui la inferior i viceversa. Per girar una peça que es rosteix al forn, es desplaçaria sense entatxonar-la perquè totes les seves cares estiguin exposades a l'acció de rostir (rostiment). Girar una preparació és remenar-la amb un gest circular durant la seva preparació o cocció, ja sigui amb el batedor (per a una crema pastissera) o amb l'espàtula (crema anglesa). També es gira una amanida quan es barregen les fulles d'enciam i altres ingredients, remenant-los amb el seu assaonament en una enciamera, amb un cobert d'amanides.

Embotit típic de la cuina pallaresa, que té per base principalment les despulles i la carn del xai (corder), cansalada viada i pernil de porc, arròs, ous, pa ratllat i condiments, tot ficat dins l'estómac d'un xai i bullit. Avui sols es troba per encàrrec o en alguna casa particular.

Bolet petit de 5 cm d'alçada i 3 d'amplada. Barret de color gris groguenc o marró cendrós. Peu desigual, blanc, fibrós. Temporada: estiu-tardor. És de bona qualitat.

Bolet carnós de 5 a 12 cm de diàmetre, barret llis asimètric i aplanat. És brillant i de color variable, de blanquinós a negre. Peu curt i gruixut, pelut a la part inferior. Carn blanca, espessa i compacta. Més o menys apreciat segons els indrets, s'ha de coure una bona estona per a estovar-ne la carn.

Bolet d'uns 5 cm d'amplada i 10 d'alçada, de barret primerament convex, després deprimit, marge enrotllat i color gris o rogenc. Làmines gruixudes de color ocre. Peu poc excèntric o central, atenuat cap a la base de color blanquinós. Carn blanca. Temporada: estiu-tardor. Culinàriament molt apreciat.

Bolet que viu sobre branques i troncs morts de pins i altres coníferes. Té un gust amarg i de poc interès per a la cuina.