Argot culinari i gastronòmic

Personatge imaginari creat per François Rabelais (1484-1533), així com el seu fill Pantagruel; tots dos són els personatges centrals d'un llibre en el qual l'autor dedica un ampli espai a les coses del menjar i del beure medievals a França. Els termes gargantuesc i pantagruèlic s'apliquen a la gana, al menjar, a un estómac de gegant o al grau de truculència de la taula d'un festí carregada de vitualles. En el llibre esmentat evocà noms de termes de cuina i de preparacions del segle XV que per si soles formarien un llibre de cuina medieval. El nom de Rabelais ha estat donat a una acadèmia gastronòmica i Gargantua i Pantagruel és el nom d'un Restaurant barceloní de cuina lleidatana.

Varietat de raïm de color moradenc molt delicat i de bon gust.

Vi obtingut de la garnatxa. L'Alt Empordà en produeix de qualitat molt estimada.

Marisc de forma globosa més o menys aplanada, mancat de braços i recobert de punxes. És de colors foscos, des d'un moreno rogenc fins a un verd terrós fosc, passant per un vermell violaci i de vegades rosat. Pot mesurar fins a 15 cm, punxes incloses. Les seves oueres o glàndules genitals (cinc, en forma d'estrella) és el que mengem de les garotes. De color groc ataronjat, en les femelles, i més fines i blanquinoses en els mascles. Aquestes oueres són la part comestible normal, però hi ha qui s'ho menja tot. La seva distribució vertical és molt ampla i arriba a fons de fins a 2.500 m. A l'Empordà els mengem crus, que és la manera d'assaborir-los millor, però en certs llocs els fan com els ous passats per aigua. En truita es consideren un menjar esplèndid, també milloren plats i sopes de peix i es fan salses en què les garotes són l'element principal. La seva temporada és febrer, març i abril. A l'estiu no s'han de consumir. La pesca i venda d'aquestes bèsties són prohibides de maig a setembre. No hi ha cap marisc que sintetitzi el mar de manera tan perfecta com la garota, consumida en el seu temps.

Sopa de peix espessa amb corall de les garotes.

Salsa a base del corall de les garotes, preparada amb mantega i rovells d'ou, i que s'acaba al bany maria com la salsa holandesa. S'utilitza per a plats en curs de cocció i per a napar peixos ja cuinats.

Marisc de forma globosa més o menys aplanada, mancat de braços i recobert de punxes. És de colors foscos, des d'un moreno rogenc fins a un verd terrós fosc, passant per un vermell violaci i de vegades rosat. Pot mesurar fins a 15 cm, punxes incloses. Les seves oueres o glàndules genitals (cinc, en forma d'estrella) és el que mengem de les garotes. De color groc ataronjat, en les femelles, i més fines i blanquinoses en els mascles. Aquestes oueres són la part comestible normal, però hi ha qui s'ho menja tot. La seva distribució vertical és molt ampla i arriba a fons de fins a 2.500 m. A l'Empordà els mengem crus, que és la manera d'assaborir-los millor, però en certs llocs els fan com els ous passats per aigua. En truita es consideren un menjar esplèndid, també milloren plats i sopes de peix i es fan salses en què les garotes són l'element principal. La seva temporada és febrer, març i abril. A l'estiu no s'han de consumir. La pesca i venda d'aquestes bèsties són prohibides de maig a setembre. No hi ha cap marisc que sintetitzi el mar de manera tan perfecta com la garota, consumida en el seu temps.

Porc acabat de néixer fins que el desmamen o fins que és mig fet, que es cou sencer al forn. És el plat estrella de les províncies castellanes. Segons les comarques el nom pot canviar molt.

Senglar jove, fins als 6 mesos. Es caracteritza per tenir la pell ratllada amb bandes fosques que van des del cap fins a la cua.

Fruit del garrofer, bru, de coberta coriàcia i de polpa carnosa ensucrada. Antany i en temps de fam era consumida crua per les persones. Actualment, crua sols s'utilitza per al bestiar, però també per a la fabricació de pinsos. La garrofa és semblant als llegums, molt rica en sucre i de gran valor per al bestiar, sobretot per al cavallí. També s'utilitza per a fins medicinals. El brou de bullir-les té propietats antidiarreiques.