Argot culinari i gastronòmic

Classe de mol·luscs sense el cap diferenciat que presenta el cos dins d'una closca formada per una o dues valves, com ara: cloïsses, escopinyes, musclos, navalles, ostres, pegellides, petxines, tallarines, etc. N'hi ha unes 8.000 espècies distribuïdes per tots els mars del planeta i també per les aigües dolces.

Sotmetre un producte a una deformació que en redueix el gruix, especialment una massa de farina, per treure'n una pasta alimentosa plana, com ara canelons o lasanya.

Pasta d'origen italià en forma de cintes amples, semblant a les plaques per a fer canalons, que es preparen disposades en capes alternades amb carn picada ja guisada, napades amb beixamel, cobertes de formatge i gratinades al forn.

Planta herbàcia perenne de la qual hi ha tres classes. La més utilitzada és l'espígol del qual s'extreu un oli essencial que, a part de servir per a fabricar l'aigua de lavanda, també té propietats medicinals.

Es diu d'una substància que accelera el trànsit intestinal, utilitzada contra el restrenyiment. Però el que és millor no són els medicaments, sinó practicar una dieta equilibrada, amb fruita variada, llegums, olives, fibra de cereals, verdura i fruits secs.

Lípid fosforejat complex, abundant en determinats aliments (rovell d'ou, soja) i en determinats òrgans (cervell), i utilitzat com a additiu alimentari. Conté colina i àcids grassos i es troba present a les membranes de les cèl·lules animals i vegetals.

Proteïna que es troba en plantes, particularment en les lleguminoses.

Formatge elaborat amb llet sencera de vaca del comtat anglès de Leicester. És de pasta dura fortament premsada, de textura granulosa i amb un gust lleugerament de llimona. Té un 48% de matèria grassa i es presenta en forma de roda en pesos de fins a 22 kg. El seu color vermell el fa molt atractiu. És molt adequat per a fondre i cuinar.

Semblant a la llebre.

Relatiu a la llebre.