Argot culinari i gastronòmic

Conjunt de les operacions que es realitzen sobre els aliments seguint mètodes preestablerts per tal d'elaborar o preparar un menjar.

Preparació alimentària industrial que respon a les necessitats específiques de certes categories de consumidors (infants, dones embarassades, jubilats, esportistes, o bé malalts). Els productes dietètics o de règim estan reglamentats per la llei, que en determina la composició.

Gust i satisfacció que es treu d'un àpat.

Petita gratificació que, a més del preu establert, el consumidor, el client, etc. dona a qui el serveix.

Es diu de qualsevol aliment amb contingut de proteïnes o relacionat amb les proteïnes.

Substància d'importància fonamental en els éssers vius, responsable de l'estructura i el funcionament cel·lular. Les proteïnes estan constituïdes per la unió de molts aminoàcids. Es troben presents en tots els éssers vius: no es coneix cap forma de vida que no inclogui proteïnes, i es pot afirmar amb seguretat que la vida hi està íntimament lligada. Les proteïnes es descomponen per la calor i poden cristal·litzar. Formen el 50% del pes sec d'un organisme. Força proteïnes són específiques de cada individu i existeix una enorme diversitat de materials proteics.

Substància orgànica present en tots els organismes animals i vegetals. Els pròtids són d'origen animal (carns, ous, formatges, llet) i vegetal (llegums secs, pastes, pa). La ració mitjana és d'un gram per quilo de pes i per dia, de la qual més de la meitat ha de ser d'origen animal. En 100 g d'aliment, la carn i el peix contenen uns 17 g de pròtids, els ous, 13 g; la llet, 3,5 g; els formatges, de 15 a 30 g; el pa, 7 g; les patates, 2 g, i els llegums secs, 25 g (com és de suposar aquestes xifres són un terme mitjà).

Conjunt de regles que presideixen l'ordenació d'un àpat. El seu rigor depèn del grau de solemnitat o d'intimitat de l'àpat. El dinar és, en principi, més senzill que el sopar. La manera de parar la taula, els llocs atribuïts als comensals i el servei obeeixen a un cert nombre de regles. El plaer de la vista precedeix al del paladar, i una taula s'ha de parar d'una manera bonica, sense luxes ostentosos. Algunes flors poc oloroses hi són benvingudes, ja sigui en poms o en jardineres. Les estovalles blanques o de fantasia discreta es posen sobre un moletó de cotó, per amortir el sorolls de la vaixella i els coberts. Les estovalles individuals col·locades sobre la mateixa fusta o el marbre són menys cerimonioses i més adients per a àpats íntims.
Cada comensal ha de disposar de prou espai (uns 60 cm). Els coberts es disposen simètricament: la forquilla a l'esquerra del plat (les dents sobre les estovalles), la cullera de sopa i el ganivet a la dreta, així com, si arriba el cas, el ganivet de peix i la forquilla d'ostres. Segons el nombre de vins, es col·loquen davant del plat diverses copes i vasos (no més de tres) de mida decreixent. El tovalló, doblegat de la manera més senzilla possible, es posa sobre el plat i pot contenir un panet en un dels doblecs.
Quan l'àpat comença amb una sopa, aquesta se serveix sempre per endavant, en plats calents; el pa, llavors, es col·loca en un platet, a l'esquerra del cobert. Els salers i les gerres es disposen al llarg de la taula o bé al centre, si és rodona. El vi, destapat prèviament, es deixa a l'ampolla d'origen, però també es pot presentar en una gerra. L'aigua també es presenta en gerres de vidre. El tovalló, cada comensal se'l posa sobre els genolls desplegat incomplertament (mai ficat al coll o a l'escot), no es doblega quan s'abandona la taula (la qual cosa significaria que s'espera una nova invitació).
Llevat dels àpats molt oficials, en què s'asseuen a taula per parelles i les dones entren les primeres en el menjador, quan són fins a vuit comensals, la mestressa de la casa indica a cadascú el seu lloc. Si són més, convé col·locar unes targetes. Les grans subtileses del protocol creen de vegades problemes de prelació (llevat d'Anglaterra, on un manual preveu minuciosament tots els casos de la noblesa).

Establir per raonaments i testimoniatges incontestables la veritat d'una cosa, sotmetent-la a certes experiències per verificar-ne el valor, la resistència.

Posar en possessió d'allò que es necessita (queviures, mercaderies, etc.) per evitar-ne la mancança.