Argot culinari i gastronòmic

Conjunt de procediments, de pràctiques organitzades que asseguren una funció determinada.

Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, destinat a l'emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratges, pinsos, etc.

Cavitat o dipòsit subterrani destinat a guardar-hi productes collits al camp, especialment cereals, blat i altres granes.

Estri, generalment de llauna i de forma cònica, en el qual es té l'oli per a l'ús diari. També se'n fabriquen de vidre, de ceràmica, d'acer inoxidable, etc.

Conjunt de dos setrills, un per a l'oli i l'altre per al vinagre, sostinguts per un suport que permet dur-los conjuntament d'un lloc a un altre. Quan junt amb les setrilleres es troben dos flascons, un per al pebre i un altre per a la sal, llavors el conjunt s'anomena comboi.

Bolet exquisit i voluminós. El seu barret pot assolir sovint una talla notable, entre 20 i 30 cm. És consistent i molt carnós, una mica viscós o humit, de color sèpia, marronós o castany, amb reflexos bronzejats i descolorit cap a les vores. En els exemplars joves, és petit i arrodonit, com un tap de xampany acabat de destapar, després hemisfèric i finalment obert i convex; mai no arriba a aplanar-se del tot i sempre queda una mica bombat. Sovint té el contorn irregular i una mica rugós. Els tubs són gairebé blancs al començament, i amb el temps groguegen i es van enfosquint. Es poden separar molt fàcilment de la carn. Els porus són rodons, fins i blanquinosos, i semblen tancats al principi. El peu és massís i dur, una mica bombat cap a la base i marcadament ventrut, més gruixut que el capell, quan el bolet és jove. La carn és consistent i dura al principi, després molt estovada, grogosa, blanquinosa i un xic enfosquida (avinada) sota la pell del barret. Lleugerament perfumada, la seva olor és la que es considera típica dels bolets.
Els exemplars joves i en perfecte estat poden consumir-se fins i tot crus. Quan són més grans cal retirar la pell del barret i l'esponja. Tallat a llenques, s'asseca fàcilment, i es pot consumir fora de temporada mentre les tires es conservin blanques. Molt apreciat per les seves qualitats gastronòmiques, no tan sols a casa nostra, sinó també al País Basc i molt especialment a França. Fresc es prepara a la brasa, fregit, d'acompanyament o guarnició de plats tant de carn com de peix, i secs, el seu plat estrella és la incomparable vedella amb bolets dels Països Catalans, a tots dos costats del Pirineu. Amb el nom de sureny o cep es designen popularment diverses varietats de morfologia semblant i igualment excel·lents a taula.

Nata agra que s'empra a l'Europa central. Condimenta carn i peix, estofats i xucrut. Obtinguda per fermentació, es conserva poc temps.

Restaurant o bar on se serveixen a qualsevol hora menjars ràpids i d'elaboració fàcil. Aquesta forma de restauració ràpida, per a la qual no és indispensable disposar de cuiners professionals, ha tingut un èxit assegurat a les grans ciutats.

Allò que sobra d'un àpat o menjar.

Farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut. Prové de l'italià soprapassata, nom d'un farciment de carn de porc. Apareix en un text de l'any 1403. Es consumeix de diverses maneres, però sobretot, atès el seu caràcter untuós, per a untar canapès, llesques de pa i torrades amb all. Aquest producte, típic de les illes Balears, a Mallorca el rosteixen i a Menorca el fregeixen. El castellà l'ha pres del català.