Argot culinari i gastronòmic

Mata de fulles enteres i petites, més àmplies que les de la farigola i de sabor amarg, amb flors de corol·la bilabiada.

Gerra de terrissa o de metall per a guardar oli.

Recipient de fusta amb dogues, amb la boca més ampla que el sòl, que serveix per a tenir-hi vi.

Cavitat practicada a terra per a trepitjar-hi el raïm o dipositar-hi el most.

Peix blau que, pel to blau fosc de la seva pell esquitxada de taques de diferent tonalitat, ofereix l'aparença d'un tauró, cosa que permet la substitució enganyosa de la seva carn per la de la tonyina o l'emperador i que es vengui fraudulentament. Però convé recordar que la seva espina central no és òssia, sinó cartilaginosa com tots els del seu grup (selacis). La seva carn, insípida i lleugerament amargant, no és apta per a requisits gastronòmics. Admet els mateixos guisats que la tonyina i el bonítol, encara que amb resultats força pitjors.

Que presenta les característiques essencials d'un grup. Es pot parlar de cuina típica o plat típic, que és el menjar cuinat que presenta les característiques de la forma de cuinar d'un lloc, d'una comarca. Així, els trets típics d'una cuina característica, tradicional del país són el pa amb tomàquet i pernil o anxoves a tot Catalunya, les faves a la catalana, les botifarres dolces de l'Empordà, el trinxat amb rosta de la Cerdanya, l'escudella i carn d'olla arreu, els canelons, millors que al seu país d'origen, els fideus a la cassola, el bacallà a la llauna, civets diversos, cargols de tota manera especialment a la petarrellada, el famós niu de Palafrugell, la samfaina inimitable per a multitud de plats, platillos, menuts, suquets, crema catalana, pomes de farcit de l'Empordà, coques de greixons i un llarguíssim etcètera. Tot això és una part del ventall que forma la nostra oferta gastronòmica típica de Catalunya.

Bitllet que dona dret a ésser admès en un àpat, una festa, una assemblea, etc.

Pesolera que té una tavella ampla i tova, amb els llegums comprimits, i que és tota ella comestible. El llegum es menja sencer, amb la tavella i sense engranar.

Utensili que serveix per a destapar una ampolla tancada amb un tap de suro. Hi ha nombrosos tipus de llevataps, alguns amb un descapsulador, tants, que ha motivat algunes persones, i també restaurants, a formar-ne col·leccions que són autèntics arsenals.

Pasta alimentària de forma helicoidal semblant a un tirabuixó (llevataps).