Argot culinari i gastronòmic

Crostó rodó de pasta fullada, de 15 a 20 cm de diàmetre, proveït d'una tapa de la mateixa pasta, l'interior del qual es farceix després de la cocció, en el moment de servir, quan encara és calent. Els farciments o guarnicions dels vol-au-vents poden variar molt: marisc, bolets, peix, llagosta, filets d'aviram, etc. També pot tractar-se d'un puré de caça, de crustacis, fins i tot d'aviram, que es complementen amb una amanida de l'ingredient de base.

Ocells de corral, a les quals s'afegeix el conill domèstic. Avui els corrals s'han ampliat i s'han convertit en granges, on no solament s'hi produeixen pollastres, capons, pintades, oques i ànecs, galls dindi, paons i coloms, sinó que també s'hi crien guatlles, perdius i fins i tot estruços. La carn d'aquests animals, rica en proteïnes i vitamines B i PP, i més pobra en greixos que la dels animals de carnisseria, dona origen a plats senzills i econòmics, a grans plats clàssics i regionals, i també a preparacions més refinades. El terme au s'utilitza en cuina per a designar la carn de pollastre quan s'empra en preparacions de base (amanides, croquetes, salpicó, fondo, llenca, etc.), mentre que les receptes específiques realitzades amb un animal determinat esmenten expressament el seu nom. Les aus donen lloc a plats calents o freds, però mai crus.

Canviar la posició d'alguna cosa, fent que la seva cara superior esdevingui la inferior i viceversa. Per girar una peça que es rosteix al forn, es desplaçaria sense entatxonar-la perquè totes les seves cares estiguin exposades a l'acció de rostir (rostiment). Girar una preparació és remenar-la amb un gest circular durant la seva preparació o cocció, ja sigui amb el batedor (per a una crema pastissera) o amb l'espàtula (crema anglesa). També es gira una amanida quan es barregen les fulles d'enciam i altres ingredients, remenant-los amb el seu assaonament en una enciamera, amb un cobert d'amanides.

Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid.

Que devora, que menja amb avidesa. Per extensió, que té una fam voraç.

Preparació dolça o salada, treballada o tallada, cuita en un motlle rodó especial i disposada en cercle a la vora d'un plat o plàtera per realçar-ne la presentació. La bordura utilitzada ha d'estar sempre a la temperatura del plat. Per a plats calents: arròs, puré, sèmola, pasta de croquetes, etc. Per a plats freds: gelatina tallada, ou dur, tomàquets, llimones, taronges, etc. Per a postres de cuina: sèmola, arròs, cremes emmotllurades. Per a fer les bordures s'utilitzen motlles especials rodons, acanalats o llisos. El centre gairebé sempre es guarneix segons el gènere de la bordura: ous, menuts, marisc, llegums, fruita, etc.