Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de criteris terminològics

Presentación
RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ? RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Economia. Empresa

  • ca  RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Economia. Empresa

Definición
Es considera que la forma adequada és ràtio i no *rati, i que el gènere adequat és el femení.

Els motius de la tria de ràtio (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i del gènere femení són els següents:
(1) És una forma culta, que reprodueix exactament la grafia original del llatí ratio -onis (agafat, probablement, a través de l'anglès ratio), amb l'afegiment d'un accent per a reproduir en català la pronúncia llatina.
(2) L'original llatí ratio -onis és de gènere femení, de manera que es compleix la norma de mantenir el gènere original masculí o femení en els manlleus clàssics. A més, és també el gènere que té raó (que és la paraula resultant de l'evolució del llatí ratio -onis al català).
(3) Té un significat especialitzat respecte al que ja té en l'àmbit matemàtic raó, cosa que en justifica la incorporació. (En matemàtiques una raó és el quocient d'una quantitat dividida per una altra, mentre que ràtio afegeix a aquest sentit de base un valor comparatiu, perquè s'aplica a magnituds que tenen una relació entre elles.)

En canvi, ni *rati ni el *gènere masculí estan justificats:

- *rati és un escurçament artificial de ràtio, segurament provocat per la sensació que la terminació -o és pròpia del castellà. Cal tenir en compte, però, que en aquest cas la -o figura a l'original llatí i que s'ha mantingut en totes les llengües; el fet que sigui un cultisme porta a mantenir una forma que no s'ajusta a l'evolució popular del llatí al català.

- El *gènere masculí es pot explicar també per la percepció que aquesta terminació no és pròpia d'una forma femenina; ara bé, en els cultismes clàssics hi ha la norma de mantenir el gènere de la llengua original, i en llatí ratio -onis és una paraula femenina.

Els equivalents castellans de una ràtio són una ratio o un ratio (s'accepta el gènere masculí per l'ús que té, ajudat pel fet que en castellà, a diferència del que succeeix en català, -o és el morfema habitual del masculí); el francès, un ratio; l'italià, una ratio, i l'anglès, a ratio.

Una ràtio és un quocient entre dues variables relacionades per a comparar-ne la magnitud. Per exemple, en educació es parla de la ràtio professor/alumne (és a dir, el nombre d'alumnes que corresponen a cada professor).

Nota

RECERCA O INVESTIGACIÓ? RECERCA O INVESTIGACIÓ?

Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  RECERCA O INVESTIGACIÓ?
  • es  investigación (recerca), n f
  • fr  recherche (recerca), n f
  • it  ricerca (recerca), n f
  • en  research (recerca), n

Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Tant recerca com investigació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que en l'àmbit del coneixement es dona preferència a la forma recerca.

Els motius de la tria de recerca (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) com a denominació principal són els següents:
(1) És la forma més utilitzada en les publicacions tècniques i en les institucions oficials catalanes.
(2) Manté el paral·lelisme formal amb les llengües més utilitzades internacionalment en l'àmbit (en anglès l'equivalent és research, i en francès, recerche).
(3) En italià, en què també conviuen investigazione i ricerca, s'ha prioritzat igualment ricerca amb aquest mateix sentit específic.

La recerca, o el sinònim complementari investigació, és el conjunt d'activitats intel·lectuals i materials adreçades a aclarir, trobar, descobrir, comprendre o transformar determinades qüestions d'un àmbit concret del coneixement.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; R+D+I; INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; I+D+i; RECERCA I DESENVOLUPAMENT; R+D; INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT O I+D?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de recerca al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, És el mateix recerca que investigació?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/339).
RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; R+D+I; INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; I+D+i; RECERCA I DESENVOLUPAMENT; R+D; INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT, O I+D? RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; R+D+I; INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; I+D+i; RECERCA I DESENVOLUPAMENT; R+D; INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT, O I+D?

Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; R+D+I; INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ; I+D+i; RECERCA I DESENVOLUPAMENT; R+D; INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT, O I+D?
  • es  investigación y desarrollo (recerca i desenvolupament), n f
  • es  investigación, desarrollo e innovación (recerca, desenvolupament i innovació), n f
  • es  I+D (R+D), n f sigla
  • es  I+D+i· (R+D+I), n f sigla
  • es  I+D+I (R+D+I), n f sigla
  • fr  recherche et développement (recerca i desenvolupament), n f
  • fr  recherche, développement et innovation (recerca, desenvolupament i innovació), n f
  • fr  recherche-développement (recerca i desenvolupament), n f
  • fr  R & D (R+D), n f sigla
  • fr  R. et D. (R+D), n f sigla
  • fr  R-D (R+D), n f sigla
  • fr  RDI (R+D+I), n f sigla
  • en  R & D and innovation (recerca, desenvolupament i innovació), n
  • en  research and development (recerca i desenvolupament), n
  • en  research and experimental development (recerca i desenvolupament), n
  • en  research, development and innovation (recerca, desenvolupament i innovació), n
  • en  R & D (R+D), n sigla

Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definición
Tant recerca, desenvolupament i innovació, amb la sigla R+D+I, com recerca i desenvolupament, amb la sigla R+D, es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *investigació, desenvolupament i innovació, amb la sigla *I+D+I, i *investigació i desenvolupament, amb la sigla *I+D.

- La recerca, desenvolupament i innovació, amb la sigla R+D+I (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt d'activitats intel·lectuals i materials que s'adrecen a crear coneixement, a utilitzar-lo per a dissenyar noves aplicacions i a implementar nous productes o serveis en el mercat o en els sistemes de producció.
. Els equivalents castellans són investigación, desarrollo e innovación i les sigles I+D+I i I+D+i; els francesos, recherche, développement et innovation i la sigla RDI, i els anglesos R & D and innovation i research, development and innovation.

- La recerca i desenvolupament, amb la sigla R+D (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt d'activitats intel·lectuals i materials que s'adrecen a crear coneixement i a utilitzar-lo per a dissenyar noves aplicacions.
. Els equivalents castellans són investigación y desarrollo i la sigla I+D; els francesos, recherche et développement, recherche-développement i les sigles R & D, R. et D. i R-D, i els anglesos, research and development, research and experimental development i la sigla R & D.

Els motius de la tria d'aquestes formes, en comptes de *investigació, desenvolupament i innovació, amb la sigla *I+D+I, i *investigació i desenvolupament, amb la sigla *I+D, són els següents:
(1) Recerca és la forma consolidada en les publicacions tècniques per a fer referència al conjunt d'activitats adreçades a aclarir, descobrir o transformar determinades qüestions d'un àmbit concret del coneixement, enfront de investigació.
(2) Les institucions oficials catalanes utilitzen també recerca per a aquest significat.
(3) La priorització de recerca permet la similitud formal amb l'anglès research i el francès recherche i, per tant, amb els termes i les sigles corresponents a recerca, desenvolupament i innovació i recerca i desenvolupament.

Nota

  • 1. D'acord amb els criteris habituals en les sigles, tots els formants de les sigles R+D+I i R+D s'escriuen amb majúscules. (La sigla I+D+i del castellà s'explica pel desig de diferenciar investigación (I) i innovación (i).)
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa RECERCA O INVESTIGACIÓ?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de recerca, desenvolupament i innovació i recerca i desenvolupament al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La sigla R+D+I és adequada en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/47/).
RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR? RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR?

Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR?
  • es  impugnación (impugnació), n f
  • es  impugnar (impugnar), v tr
  • es  recurrir (recórrer [contra]), v tr/prep
  • es  recurso (recurs), n m

Criteris d'especialitat > Dret

Definición
Tant recurs (nom masculí) i recórrer (verb preposicional) com impugnació (nom femení) i impugnar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un recurs és un instrument processal que es dirigeix contra una resolució dictada durant un procés o contra una resolució o una sentència que que encara no són fermes. Es tracta, doncs, d'un mitjà d'impugnació que es presenta i es resol dins d'un mateix procés, sense obrir-ne cap de nou.
. El verb relacionat recórrer (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la resolució d'un òrgan administratiu o judicial per mitjà de la presentació d'un recurs. Sintàcticament, es tracta d'un verb preposicional perquè necessita un complement introduït per una preposició (la preposició contra), que indica quina és la resolució contra la qual es recorre.
. Els equivalents castellans són recurso i recurrir (que admet tant un ús preposicional, amb la mateixa preposició contra, com un ús transitiu).

- Una impugnació és qualsevol activitat que es dirigeix contra la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic. Per tant, un dels diversos mitjans d'impugnació possibles, i els més habituals, són els recursos.
. El verb relacionat impugnar (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic a través de la presentació d'un mitjà d'impugnació. Sintàcticament, es tracta d'un verb transitiu perquè necessita un complement introduït sense preposició, que indica l'acte jurídic que s'impugna.
. Els equivalents castellans són impugnación i impugnar.

Nota

REDIFUSIÓ, SINDICACIÓ, CANAL DE CONTINGUTS, FIL DE CONTINGUTS, AGREGADOR O LECTOR? REDIFUSIÓ, SINDICACIÓ, CANAL DE CONTINGUTS, FIL DE CONTINGUTS, AGREGADOR O LECTOR?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  REDIFUSIÓ, SINDICACIÓ, CANAL DE CONTINGUTS, FIL DE CONTINGUTS, AGREGADOR O LECTOR?
  • es  agregador (agregador), n m
  • es  canal (canal de continguts), n m
  • es  fuente (canal de continguts), n f
  • es  fuente web (canal de continguts), n f
  • es  redifusión de contenidos (redifusió), n f
  • es  sindicación de contenidos (redifusió), n f
  • fr  agrégateur (agregador), n m
  • fr  agrégateur de nouvelles (agregador), n m
  • fr  fil de nouvelles (canal de continguts), n m
  • fr  fil de syndication (canal de continguts), n f
  • fr  flux de nouvelles (canal de continguts), n m
  • fr  flux de syndication (canal de continguts), n m
  • fr  lecteur de fils de syndication (agregador), n m
  • fr  regroupeur de nouvelles (agregador), n m
  • fr  syndication (redifusió), n f
  • fr  syndication Web (redifusió), n f
  • en  aggregator (agregador), n
  • en  content syndication (redifusió), n
  • en  feed (canal de continguts), n
  • en  feed aggregator (agregador), n
  • en  feed reader (agregador), n
  • en  news aggregator (agregador), n
  • en  news feed (canal de continguts), n
  • en  news reader (agregador), n
  • en  RSS reader (agregador), n
  • en  syndication feed (canal de continguts), n
  • en  web feed (canal de continguts), n
  • en  web syndication (redifusió), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición
Tant redifusió i sindicació (noms femenins), com canal de continguts i fil de continguts (noms masculins), com agregador (nom masculí) es consideren formes adequades --a diferència de *lector--, encara que tenen significats diferents:

- La redifusió, o la sindicació (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Redifusió és una forma lingüísticament adequada, que ja té força ús en català.
(2) Sindicació (que és un calc de l'anglès) és una forma molt estesa que es percep com a més inequívoca i precisa.
. Sovint s'utilitzen les formes desenvolupades redifusió de continguts i sindicació de continguts.
. Els equivalents castellans són redifusión de contenidos i sindicación de contenidos; els francesos, syndication i syndication web, i els anglesos, content syndication i web syndication.

- Un canal de continguts, o un fil de continguts (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web, de vegades amb els enllaços corresponents.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Tant la base canal com la base fil estan motivades semànticament: canal, perquè s'ajusta al significat recollit en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans en l'àmbit de les comunicacions; fil, perquè es tracta d'un sistema per seguir el fil de les novetats. (De fet, en francès també es documenta aquesta base.)
(2) Tant la base canal com la base fil ja tenen ús per a fer referència a aquest concepte.
(3) Pel que fa al complement de continguts, és semànticament adequat i és paral·lel a redifusió de continguts.
. Els equivalents castellans són canal, fuente i fuente web; els francesos, fil de nouvelles, fil de syndication, flux de nouvelles i flux de syndication, i els anglesos, feed, news feed, syndication feed i web feed.

- Un agregador (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització.
. Els motius de la tria de agregador (que és un calc de l'anglès) en comptes de *lector són els següents:
(1) Agregador és una denominació semànticament motivada i transparent, que té ús en català, es documenta amb formes paral·leles en castellà i francès i té el suport d'especialistes consultats.
(2) *Lector és una denominació adequada semànticament, però és menys específica i no s'identifica tan fàcilment amb el concepte.
. L'equivalent castellà és agregador; els francesos, agrégateur, agrégateur de nouvelles, lecteur de fils de syndication i regroupeur de nouvelles, i els anglesos, aggregator, feed aggregator, feed reader, news aggregator, news reader i RSS reader.

Nota

REFUGIAT, REFUGIAT IN SITU O REFUGIAT SOBREVINGUT? REFUGIAT, REFUGIAT IN SITU O REFUGIAT SOBREVINGUT?

Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  REFUGIAT, REFUGIAT IN SITU O REFUGIAT SOBREVINGUT?
  • es  (refugiat | refugiada) refugiado | refugiada, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, n m
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado in situ | refugiada in situ, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida, n m, f
  • es  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sur place | refugiada sur place, n m, f
  • fr  (refugiat | refugiada) réfugié | réfugiée, n m, f
  • fr  (refugiat in situ | refugiada in situ) réfugié sur place | réfugiée sur place, n m, f
  • en  (refugiat | refugiada) refugee, n
  • en  (refugiat in situ | refugiada in situ) refugee sur place, n

Criteris d'especialitat > Dret

Definición
Tant refugiat | refugiada com refugiat in situ | refugiada in situ (tots dos, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents. En canvi, *refugiat sobrevingut | refugiada sobrevinguda no es considera una forma adequada.

- Un refugiat o una refugiada és una persona que es troba fora del seu país de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física.
. L'equivalent castellà és refugiado | refugiada; el francès, réfugié | réfugiée, i l'anglès, refugee.

- De la seva banda, un refugiat in situ o una refugiada in situ és un refugiat que adquireix aquest estatus en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, unes circumstàncies que posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.
. La locució d'origen llatí in situ, recollida ja en el diccionari normatiu amb el significat 'En el mateix lloc de què es tracta', hi aporta el matís que la condició de refugiat s'adquireix un cop en el lloc d'arribada.
. Els equivalents castellans són refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, refugiado in situ | refugiada in situ, refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida i refugiado sur place | refugiada sur place; el francès, réfugié sur place | réfugiée sur place, i l'anglès, refugee sur place.

En canvi, es descarta amb aquest significat la forma *refugiat sobrevingut | refugiada sobrevinguda, tot i tenir cert ús, pels motius següents:
(1) El sentit immediat d'aquesta locució (refugiat + participi de sobrevenir) correspondria a refugiats que han vingut d'improvís o bé a refugiats que han vingut posteriorment a uns altres.
(2) Com que el que sobrevé no és la persona sinó la condició de refugiat d'una persona que ja era en un lloc, sembla preferible recórrer a una expressió nova que no es pugui prestar a confusió. (És el cas de refugiat in situ | refugiada in situ.)

Nota

  • Podeu consultar la fitxa completa de refugiat in situ | refugiada in situ a la Neoloteca i al Cercaterm i de refugiat | refugiada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Migrants i refugiats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/287/).
REFUGIATS, MIGRANTS FORÇATS O DESPLAÇATS INTERNS? REFUGIATS, MIGRANTS FORÇATS O DESPLAÇATS INTERNS?

Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  REFUGIATS, MIGRANTS FORÇATS O DESPLAÇATS INTERNS?

Criteris d'especialitat > Dret

Definición
Tant refugiat o refugiada, com migrant forçat o migrant forçada, com desplaçat intern o desplaçada interna designen les persones que han hagut de deixar els seus llocs de nacionalitat o de residència per a establir-se en una altra zona, encara que difereixen segons les circumstàncies de cada cas.

- Un refugiat o una refugiada, d'acord amb el dret internacional, és una persona que no pot o no vol tornar al seu país de nacionalitat o de residència perquè creu, amb fonament, que pot ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social.
. En determinats entorns regionals, però, també es considera refugiat o refugiada a qui vol evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà, i no únicament a qui fuig d'una persecució.
. L'equivalent castellà és un refugiado o una refugiada; el francès, un réfugié o une réfugiée, i l'anglès, a refugee.

- Un migrant forçat o una migrant forçada és justament la persona que fuig de les conseqüències genèriques d'un conflicte però que no és objecte de persecució.
. L'equivalent castellà és un migrante forzoso o una migrante forzosa; el francès, un migrant forcé o une migrante forcée, i l'anglès, a forced migrant.

Finalment, un desplaçat intern o una desplaçada interna és un migrant forçat que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment en el seu desplaçament, sinó que s'ha establert en un altre punt del mateix país.
. L'equivalent castellà és un desplazado interno o una desplazada interna; els francesos, un déplacé interne o une déplacée interne i també une personne déplacée, i l'anglès, an internally displaced person (amb la sigla IDP).

Nota

  • 1. A la Unió Europea, es preveu la possibilitat de concedir asil tant als refugiats com als migrants forçats.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI migrant, emigrant o immigrant? i CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de refugiat | refugiada, migració forçada i desplaçat intern | desplaçada interna al Cercaterm, i també el document de criteri original, Refugiats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/refugiats).
RELAT DE MARCA, MÀRQUETING DE CONTINGUTS, CONTINGUT DE MARCA, ENTRETENIMENT DE MARCA, ENTRETENIMENT PUBLICITARI, JOC DE MARCA O JOC PUBLICITARI? RELAT DE MARCA, MÀRQUETING DE CONTINGUTS, CONTINGUT DE MARCA, ENTRETENIMENT DE MARCA, ENTRETENIMENT PUBLICITARI, JOC DE MARCA O JOC PUBLICITARI?

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals

  • ca  RELAT DE MARCA, MÀRQUETING DE CONTINGUTS, CONTINGUT DE MARCA, ENTRETENIMENT DE MARCA, ENTRETENIMENT PUBLICITARI, JOC DE MARCA O JOC PUBLICITARI?
  • es  advergame (joc de marca), n m
  • es  advertainment (entreteniment de marca), n m
  • es  contenido de marca (contingut de marca), n m
  • es  content marketing (màrqueting de continguts), n m
  • es  juego publicitario (joc de marca), n m
  • es  marketing de contenidos (màrqueting de continguts), n m
  • es  storytelling (relat de marca), n m
  • fr  contenu de marque (contingut de marca), n m
  • fr  divertissement publicitaire (entreteniment de marca), n m
  • fr  jeu promotionnel (joc de marca), n m
  • fr  jeu publicitaire (joc de marca), n m
  • fr  jeu vidéo promotionnel (joc de marca), n m
  • fr  jeu vidéo publicitaire (joc de marca), n m
  • fr  marketing de contenu (màrqueting de continguts), n m
  • fr  marketing de contenus (màrqueting de continguts), n m
  • fr  mise en récit (relat de marca), n f
  • fr  promojeu (joc de marca), n m
  • fr  publicité divertissante (entreteniment de marca), n f
  • fr  publidivertissement (entreteniment de marca), n m
  • fr  publijeu (joc de marca), n m
  • fr  storytelling (relat de marca), n m
  • en  adtainment (entreteniment de marca), n
  • en  advergame (joc de marca), n
  • en  advertainment (entreteniment de marca), n
  • en  advertising game (joc de marca), n
  • en  advertising video game (joc de marca), n
  • en  brand storytelling (relat de marca), n
  • en  branded content (contingut de marca), n
  • en  content marketing (màrqueting de continguts), n
  • en  entertising (entreteniment de marca), n
  • en  storytelling (relat de marca), n

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals

Definición
Tant relat de marca, com màrqueting de continguts, com contingut de marca, com entreteniment de marca i entreteniment publicitari, com joc de marca i joc publicitari (tot, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El relat de marca (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.
. L'equivalent castellà és storytelling; els francesos, mise en récit i storytelling, i els anglesos, brand storytelling i storytelling.

- El màrqueting de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
. Els equivalents castellans són content marketing i marketing de contenidos; els francesos, marketing de contenu i marketing de contenus, i l'anglès, content marketing.

En canvi, les altres formes depenen d'una manera o altra d'aquestes:
- Un contingut de marca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un contingut informatiu, d'entreteniment o lúdic basat en el màrqueting de continguts i produït o promogut per una marca que sol reflectir els seus valors.
. L'equivalent castellà és contenido de marca; el francès, contenu de marque, i l'anglès, branded content.

- Un entreteniment de marca, o un entreteniment publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor) és un tipus de contingut de marca que té com a objectiu l'entreteniment.
. L'equivalent castellà és advertainment; els francesos, divertissement publicitaire, publicité divertissante i publidivertissement, i els anglesos, adtainment, advertainment i entertising.

- Un joc de marca, o un joc publicitari (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus d'entreteniment de marca consistent en un videojoc en què l'escena està protagonitzada per la marca que el produeix o promou.
. Els equivalents castellans són advergame i juego publicitario; els francesos, jeu promotionnel, jeu publicitaire, jeu vidéo promotionnel, jeu vidéo publicitaire, promojeu i publijeu, i els anglesos, advergame, advertising game i advertising video game.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) El paral·lelisme formal de les denominacions relat de marca, contingut de marca, entreteniment de marca i joc de marca reflecteix la relació conceptual que hi ha entre els termes, cosa que en pot facilitar la implantació.
(2) Les denominacions entreteniment publicitari i joc publicitari s'han aprovat com a sinònimes de entreteniment de marca i joc de marca, respectivament, perquè ja tenen força ús, segurament per influència de les formes angleses.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CURADOR DE CONTINGUTS | CURADORA DE CONTINGUTS, GESTOR DE CONTINGUTS | GESTORA DE CONTINGUTS, GESTOR DE COMUNITATS | GESTORA DE COMUNITATS O RESPONSABLE DE CONTINGUTS?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, joc de marca i videojoc de marca al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Novetats de marca, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/190/).
REREGALAR, REGALAR DE NOU, REVENDA DE REGALS O REGIFTING? REREGALAR, REGALAR DE NOU, REVENDA DE REGALS O REGIFTING?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  REREGALAR, REGALAR DE NOU, REVENDA DE REGALS O REGIFTING?
  • es  regifting (reregalar, revenda de regals), n m
  • fr  regifting (reregalar, revenda de regals), n m
  • it  regifting (reregalar, revenda de regals), n m
  • en  regifting (reregalar, revenda de regals), n
  • en  regiving (reregalar, revenda de regals), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definición
Tant reregalar i regalar de nou (verbs transitius que també poden funcionar com a noms masculins), com revenda de regals (nom femení) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès regifting, encara que tenen significats una mica diferents:

- El reregalar o el regalar de nou són les accions de regalar a algú altre els regals rebuts que no es volen conservar.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.

- La revenda de regals és l'acció de posar a la venda, especialment a través d'internet, els regals rebuts que no es volen conservar.
. Es tracta d'una expressió especialment útil per a contextos com ara web de revenda de regals i portal de revenda.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.

El manlleu anglès regifting és un nom derivat del verb to regift, creat al seu torn a partir del prefix llatí re- i el verb to gift ('regalar'). El fet que s'hagi mantingut pràcticament en totes les llengües es podria explicar tant per la modernitat del fenomen com per la percepció que es tracta d'una activitat poc ètica.

Nota

RETRO O VINTAGE? RETRO O VINTAGE?

Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Indumentària. Confecció

  • ca  RETRO O VINTAGE?
  • es  retro (retro), adj
  • es  vintage (vintage), adj
  • fr  millésimé (vintage), adj
  • fr  rétro (retro), adj
  • fr  vintage (vintage), adj
  • en  retro (retro), adj
  • en  vintage (vintage), adj

Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Indumentària. Confecció

Definición
Tant retro com vintage (tots dos, adjectius que s'apliquen sense canvis al masculí o el femení i al singular o el plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu retro o d'estil retro és un element que imita l'estil d'una moda passada.
Ex.: Una nevera actual que imita l'estil dels anys 50 és una nevera retro.
. L'equivalent castellà és retro; el francès, rétro, i l'anglès, retro.

- Una peça de vestir, un complement o un objecte decoratiu vintage o d'estil vintage és un element antic que es recupera per a tornar-lo a utilitzar en l'època actual perquè se'n valora l'estètica.
Ex.: Una nevera fabricada en els anys 50 i recuperada de les golfes o d'un mercat de segona mà és una nevera vintage.
. L'equivalent castellà és vintage; els francesos, millésimé i vintage, i l'anglès, vintage.

Nota

  • 1. L'ús dels adjectius retro i vintage pot coexistir amb els adjectius tradicionals antic -iga, passat -ada de moda, vetust -a, clàssic -a, remot -a, vell -a, etc., segons el context.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de retro i vintage al Cercaterm, i també el document de criteri original, És retro o vintage, aquesta jaqueta?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/04/10/es-retro-o-vintage-aquesta-jaqueta/).