Calcs adequats i calcs inadequats
Calcs adequats i calcs inadequats
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca Calcs adequats i calcs inadequats
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definición
El calc, que és la traducció literal d'una paraula o un sintagma d'una llengua en una altra llengua, és una de les possibles vies d'integració d'un nou terme. Hi ha vegades, però, que es considera una via adequada i vegades que no:
- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).
- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.
- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).
- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.
Nota
- Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
- ca calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
- es brisa débil (vent fluix [GRAU 3]), n f
- es brisa fresca (vent fresquet [GRAU 5]), n f
- es brisa fuerte (vent fresc [GRAU 6]), n f
- es brisa moderada (vent moderat [GRAU 4]), n f
- es brisa muy débil (vent fluixet [GRAU 2]), n f
- es calma (calma [GRAU 0]), n f
- es ventolina (ventolina [GRAU 1]), n f
- fr bonne brise (vent fresquet [GRAU 5]), n f
- fr calme (calma [GRAU 0]), n f
- fr jolie brise (vent moderat [GRAU 4]), n f
- fr légère brise (vent fluixet [GRAU 2]), n f
- fr petite brise (vent fluix [GRAU 3]), n f
- fr très légère brise (ventolina [GRAU 1]), n f
- fr vent frais (vent fresc [GRAU 6]), n m
- en calm (calma [GRAU 0]), n
- en fresh breeze (vent fresquet [GRAU 5]), n
- en gentle breeze (vent fluix [GRAU 3]), n
- en light air (ventolina [GRAU 1]), n
- en light breeze (vent fluixet [GRAU 2]), n
- en moderate breeze (vent moderat [GRAU 4]), n
- en strong breeze (vent fresc [GRAU 6]), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
Definición
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa VENT FORT, TEMPORAL, TEMPORAL FORT, TEMPORAL MOLT FORT, TEMPORAL VIOLENT O HURACÀ?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
campaments o campament?
campaments o campament?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca campaments o campament?
- es campamento (campaments, campament), n m
- fr camp (campaments, campament), n m
- en camp (campaments, campament), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definición
Tant campaments com campament (noms masculins, en el primer cas amb un plural lexicalitzat) es consideren formes adequades, encara que l'ús tendeix a especialitzar-les amb significats diferents:
- Uns campaments són, sobretot, una activitat lúdica i educativa per a nens i joves, sovint en tendes de campanya com a allotjament, que consisteix a conviure a l'aire lliure durant uns quants dies, amb l'objectiu de fomentar la responsabilitat personal, el tracte amb els companys i el contacte amb la natura.
. Per a aquest significat també és possible la forma singular campament, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
- Un campament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és, sobretot, l'espai on es porta a terme aquesta activitat, sovint un conjunt de tendes de campanya.
. Per a aquest significat també és possible la forma lexicalitzada en plural campaments, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
- Uns campaments són, sobretot, una activitat lúdica i educativa per a nens i joves, sovint en tendes de campanya com a allotjament, que consisteix a conviure a l'aire lliure durant uns quants dies, amb l'objectiu de fomentar la responsabilitat personal, el tracte amb els companys i el contacte amb la natura.
. Per a aquest significat també és possible la forma singular campament, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
- Un campament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és, sobretot, l'espai on es porta a terme aquesta activitat, sovint un conjunt de tendes de campanya.
. Per a aquest significat també és possible la forma lexicalitzada en plural campaments, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
Nota
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de campament al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: campaments, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/04/30/podem-cardioprotegir-persones-pero-tambe-espais-zones-o-territoris/).
- 2. Per a ampliar la informació sobre els plurals lexicalitzats, podeu consultar les fitxes CATEGORIA LÈXICA NOM (4): PLURALS LEXICALITZATS (IDENTIFICACIÓ) i CATEGORIA LÈXICA NOM (5): PLURALS LEXICALITZATS (TRACTAMENT).
canvi per desviador o canvi intern?
canvi per desviador o canvi intern?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca canvi per desviador o canvi intern?
- es cambio interno (canvi intern), n m
- es cambio por desviador (canvi per desviador), n m
- fr changement par dérailleur (canvi per desviador), n m
- fr moyeu à vitesses integrées (canvi intern), n m
- en derailleur gear system (canvi per desviador), n m
- en internal gear hub (canvi intern), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant canvi per desviador com canvi intern (noms masculins) es consideren formes adequades per a designar els tipus de canvis de marxes més habituals en les bicicletes, encara que tenen significats diferents segons el sistema que utilitzin per a variar la relació de transmissió entre el moviment dels pedals i la roda posterior:
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
cara a cara, duel o mà a mà?; u contra u, un contra un o una contra una?
cara a cara, duel o mà a mà?; u contra u, un contra un o una contra una?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca cara a cara, duel o mà a mà?; u contra u, un contra un o una contra una?
- es mano a mano (cara a cara), n m
- fr tête à tête (cara a cara), n m
- en one-on-one (cara a cara), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Es considera que són formes adequades tant cara a cara i duel com u contra u (amb les variants un contra un i una contra una, que tenen el mateix sentit però un abast diferent); en canvi, no es considera adequada la forma *mà a mà.
Els motius de la tria com a sinònims de cara a cara, u contra u (també un contra un i una contra una) i duel són els següents:
(1) Pel que fa a cara a cara, és la forma tradicional, que ja existeix en llengua general com a adverbi (per exemple, estar/parlar/ etc. cara a cara, amb el sentit 'enfront l'un de l'altre') o com a nom (tenir/preparar un cara a cara). El que es fa, per tant, és especialitzar una forma ja existent amb un significat propi de l'esport.
(2) Pel que fa a u contra u o un contra un (i també una contra una) és una forma més tècnica i nascuda en l'esport mateix, que remarca que la pilota està en disputa només entre dos jugadors, un per equip.
. Totes dues variants són igualment adequades, ja que tant u com un són pronoms referits a persones.
(3) Pel que fa a duel, és una forma pertanyent al llenguatge bèl·lic (com es freqüent en els esports) que està agafada de l'italià. En el llatí original duellum significava 'guerra', però en el pas a l'italià es va especialitzar amb el sentit de combat entre dos perquè el començament due- va fer pensar que es referia a dues persones.
Totes aquestes formes són masculines i aplicables indistintament a jugadors o jugadores:
. Exemples: disputar un cara a cara, guanyar un u contra u, sortir perdedor d'un un contra un
L'única excepció és una contra una, que té un abast més reduït perquè només es pot aplicar a jugadores.
. Exemple 1: El punt fort d'aquest porter / d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un
. Exemple 2: El punt fort d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un / l'una contra una
En canvi, *mà a mà es descarta pels problemes següents:
(1) Es tracta d'una expressió d'origen castellà (mano a mano), no se sap si originària dels toros, de jocs tradicionals castellans o del llenguatge bèl·lic, que només molt modernament s'ha començat a fer servir en català i exclusivament en el futbol; això fa pensar que es tracta d'una influència periodística.
(2) En català ja hi ha múltiples alternatives molt freqüents (cara a cara, u contra u / un contra un (una contra una) i duel.
(3) Cap de les llengües del voltant han adoptat tampoc l'expressió del castellà.
Un cara a cara, un u contra u (o un contra un, i també un una contra una) o un duel és una situació de joc en què s'enfronten un jugador en possessió de la pilota i un jugador adversari que el defensa, sovint un atacant i un porter.
. Els equivalents castellans són un mano a mano i un uno contra uno (també un una contra una); els francesos, un duel, un tête à tête i un un contre un (també un une contre une); els italians, un duello o un uno contro uno, i l'anglès, an one-on-one, amb la sigla 1v1.
Els motius de la tria com a sinònims de cara a cara, u contra u (també un contra un i una contra una) i duel són els següents:
(1) Pel que fa a cara a cara, és la forma tradicional, que ja existeix en llengua general com a adverbi (per exemple, estar/parlar/ etc. cara a cara, amb el sentit 'enfront l'un de l'altre') o com a nom (tenir/preparar un cara a cara). El que es fa, per tant, és especialitzar una forma ja existent amb un significat propi de l'esport.
(2) Pel que fa a u contra u o un contra un (i també una contra una) és una forma més tècnica i nascuda en l'esport mateix, que remarca que la pilota està en disputa només entre dos jugadors, un per equip.
. Totes dues variants són igualment adequades, ja que tant u com un són pronoms referits a persones.
(3) Pel que fa a duel, és una forma pertanyent al llenguatge bèl·lic (com es freqüent en els esports) que està agafada de l'italià. En el llatí original duellum significava 'guerra', però en el pas a l'italià es va especialitzar amb el sentit de combat entre dos perquè el començament due- va fer pensar que es referia a dues persones.
Totes aquestes formes són masculines i aplicables indistintament a jugadors o jugadores:
. Exemples: disputar un cara a cara, guanyar un u contra u, sortir perdedor d'un un contra un
L'única excepció és una contra una, que té un abast més reduït perquè només es pot aplicar a jugadores.
. Exemple 1: El punt fort d'aquest porter / d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un
. Exemple 2: El punt fort d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un / l'una contra una
En canvi, *mà a mà es descarta pels problemes següents:
(1) Es tracta d'una expressió d'origen castellà (mano a mano), no se sap si originària dels toros, de jocs tradicionals castellans o del llenguatge bèl·lic, que només molt modernament s'ha començat a fer servir en català i exclusivament en el futbol; això fa pensar que es tracta d'una influència periodística.
(2) En català ja hi ha múltiples alternatives molt freqüents (cara a cara, u contra u / un contra un (una contra una) i duel.
(3) Cap de les llengües del voltant han adoptat tampoc l'expressió del castellà.
Un cara a cara, un u contra u (o un contra un, i també un una contra una) o un duel és una situació de joc en què s'enfronten un jugador en possessió de la pilota i un jugador adversari que el defensa, sovint un atacant i un porter.
. Els equivalents castellans són un mano a mano i un uno contra uno (també un una contra una); els francesos, un duel, un tête à tête i un un contre un (també un une contre une); els italians, un duello o un uno contro uno, i l'anglès, an one-on-one, amb la sigla 1v1.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de cara a cara al Cercaterm, i també el document de criteri original, Cara a cara sense arribar a les mans, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/cara-cara-arribar-les-mans).
cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
- es cardioproteger (cardioprotegir), v tr
- fr cardioprotéger (cardioprotegir), v tr
- en cardioprotect, to (cardioprotegir), v tr
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definición
Tant l'estructura cardioprotegir una persona com l'estructura cardioprotegir un territori es poden considerar vàlides, encara que no són igualment adequades en tots els contextos.
Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
(1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
(2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.
Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.
El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.
Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
(1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
(2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.
Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.
El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.
Nota
- 1. Aquest criteri és igualment vàlid per als derivats de cardioprotegir, com ara cardioprotecció i cardioprotegit -ida.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Podem cardioprotegir persones, però també espais, zones o territoris?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/04/30/podem-cardioprotegir-persones-pero-tambe-espais-zones-o-territoris/).
Categoria lèxica (0): Generalitats
Categoria lèxica (0): Generalitats
Criteris metodològics > Categoria lèxica
- ca Categoria lèxica (0): Generalitats
Criteris metodològics > Categoria lèxica
Definición
Estrictament categoria lèxica i categoria gramatical designen coses diferents:
- Categoria lèxica: Indica la funció que pot desenvolupar una paraula o un grup de paraules en l'interior d'una oració (nom, adjectiu, verb, etc.), cosa que determina les relacions amb les altres paraules de l'oració. S'assigna a un terme --és la mateixa, doncs, per a totes les denominacions i equivalents d'un terme.
Ex.: bilboquet | Categoria lèxica: Nom [És nucli d'un sintagma nominal; pot tenir associats articles, adjectius i sintagmes preposicionals]
- Categoria gramatical: Indica la possessió d'unes propietats que es donen en un subconjunt característic d'una mateixa categoria lèxica (nombre, transitivitat, etc.). S'assigna a una denominació o equivalent.
Ex.: bilboquet | Categoria gramatical: Masculí, singular [Els articles i adjectius associats, i també el verb, han de concordar-hi]
En les fitxes de termes, sempre trobem categories lèxiques (nom, verb, etc.) i en uns quants casos també hi trobem categories gramaticals (masculí, preposicional, etc.). És per aquest motiu que el TERMCAT s'hi refereix, de manera genèrica, com a categories lèxiques.
Els eixos bàsics del sistema de categories lèxiques del TERMCAT són els següents:
(1) Noms: Tots els codis estan encapçalats per la marca n (nom), que indica la categoria lèxica. | L'existència de dos gèneres lligats al sexe del referent s'indica per mitjà d'una coma ([,]).
(2) Verbs: Es distingeix entre els verbs que no tenen mai un complement (verb intransitiu, v intr), els verbs que exigeixen un complement sense cap preposició davant (verb transitiu, v tr) i els verbs que exigeixen un complement amb una preposició davant (verb preposicional, v prep).
(3) Noms i verbs: L'alternança de característiques morfològiques (masculí, femení, etc.) i sintàctiques (transitiu, intransitiu, etc.) que es realitzen d'una manera o d'una altra per raons lingüístiques s'indica per mitjà d'una barra inclinada ([/]).
(4) En totes les categories: No es fa mai referència a la naturalesa locutiva d'una denominació, per coherència entre categories diferents (no sembla lògic parlar de locucions en els adjectius i no en els noms, per exemple), per coherència en una mateixa categoria (sembla absurd, per exemple, que un adjectiu [adj] i una locució adjectival [loc adj] no comparteixin el nucli del codi) i pel seu baix valor informatiu (es veu a simple vista si una denominació és locució o no).
- Categoria lèxica: Indica la funció que pot desenvolupar una paraula o un grup de paraules en l'interior d'una oració (nom, adjectiu, verb, etc.), cosa que determina les relacions amb les altres paraules de l'oració. S'assigna a un terme --és la mateixa, doncs, per a totes les denominacions i equivalents d'un terme.
Ex.: bilboquet | Categoria lèxica: Nom [És nucli d'un sintagma nominal; pot tenir associats articles, adjectius i sintagmes preposicionals]
- Categoria gramatical: Indica la possessió d'unes propietats que es donen en un subconjunt característic d'una mateixa categoria lèxica (nombre, transitivitat, etc.). S'assigna a una denominació o equivalent.
Ex.: bilboquet | Categoria gramatical: Masculí, singular [Els articles i adjectius associats, i també el verb, han de concordar-hi]
En les fitxes de termes, sempre trobem categories lèxiques (nom, verb, etc.) i en uns quants casos també hi trobem categories gramaticals (masculí, preposicional, etc.). És per aquest motiu que el TERMCAT s'hi refereix, de manera genèrica, com a categories lèxiques.
Els eixos bàsics del sistema de categories lèxiques del TERMCAT són els següents:
(1) Noms: Tots els codis estan encapçalats per la marca n (nom), que indica la categoria lèxica. | L'existència de dos gèneres lligats al sexe del referent s'indica per mitjà d'una coma ([,]).
(2) Verbs: Es distingeix entre els verbs que no tenen mai un complement (verb intransitiu, v intr), els verbs que exigeixen un complement sense cap preposició davant (verb transitiu, v tr) i els verbs que exigeixen un complement amb una preposició davant (verb preposicional, v prep).
(3) Noms i verbs: L'alternança de característiques morfològiques (masculí, femení, etc.) i sintàctiques (transitiu, intransitiu, etc.) que es realitzen d'una manera o d'una altra per raons lingüístiques s'indica per mitjà d'una barra inclinada ([/]).
(4) En totes les categories: No es fa mai referència a la naturalesa locutiva d'una denominació, per coherència entre categories diferents (no sembla lògic parlar de locucions en els adjectius i no en els noms, per exemple), per coherència en una mateixa categoria (sembla absurd, per exemple, que un adjectiu [adj] i una locució adjectival [loc adj] no comparteixin el nucli del codi) i pel seu baix valor informatiu (es veu a simple vista si una denominació és locució o no).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Categoria lèxica nom (1): Generalitats; Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; Categoria lèxica verb (1): Generalitats; Categoria lèxica adverbi; Categoria lèxica preposició; Categoria lèxica interjecció, i Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les categories lèxiques, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Categoria lèxica de denominacions i equivalents, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Denominació
- ca Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Denominació
Definición
El codi de la categoria lèxica d'un adjectiu està compost únicament per la marca adj ('adjectiu').
En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla
En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.
A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.
B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.
En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla
En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.
A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.
B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Categoria lèxica: Generalitats; Categoria lèxica nom (1): Generalitats; Categoria lèxica verb (1): Generalitats; Categoria lèxica adverbi: Categoria lèxica preposició; Categoria lèxica interjecció, i Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar els apartats Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català i Criteris terminològics > Criteris metodològics > Categoria lèxica de denominacions i equivalents, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
Criteris metodològics > Denominació
- ca Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
Criteris metodològics > Denominació
Definición
En les llengües amb flexió de gènere (com ara les llengües romàniques), és important saber quina és la forma femenina dels adjectius, perquè sovint hi ha variacions morfològiques i ortogràfiques respecte a la forma masculina.
Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)
El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:
(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj
(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj
(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj
Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)
El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:
(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj
(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj
(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar els apartats Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català i Criteris terminològics > Criteris metodològics > Categoria lèxica de denominacions i equivalents, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Equivalents
- ca Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Equivalents
Definición
En llengües de gènere més o menys pròximes, se segueixen bàsicament dos sistemes diferents per representar la forma femenina dels adjectius:
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.
A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj
B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.
A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj
B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar els apartats Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català i Criteris terminològics > Criteris metodològics > Categoria lèxica de denominacions i equivalents, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
